Ignasi Ribas: “Invertir en l’espai surt a compte, té un bon retorn”

Ignasi Ribas (Manresa, 1971) és físic i astrònom i l’actual director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El seu interès per l’univers neix fa 40 anys. Estudia Física i un doctorat i un postdoctorat a Pennsilvània (Estats Units). És investigació científic titular al CSIC i professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Ciències de l’Espai. Ha centrat la seva investigació en els exoplanetes. El 2007 va aconseguir detectar per primera vegada aigua i altres compostos químics en l’atmosfera d’un exoplaneta gegant i, a més, va descobrir que el Sol era fins a 1.000 vegades més actiu en el passat i com havia afectat la Terra i altres planetes del Sistema Solar. Va ser president de la Divisió d’Estrelles i Física Estelar de la Unió Astronòmica Internacional (2012-2015). A Espai.Mèdia Ribas traça els 25 anys que enguany celebra l’IEEC en un moment dolç de la investigació espacial a Catalunya.

L’espai s’ha convertit en un sector estratègic?
Sí, la porta de l’espai es va obrir a finals dels anys 50 perquè era una activitat estratègica per part de l’URSS i dels Estats Units. És estratègica per a moltes raons i és el que la fa interessant. Per una banda, és una plataforma per mirar a altres llocs (sigui cap endins o cap enfora) i això és importantíssim. Mirar cap endins proporciona una sèrie de recursos quant a la gestió del sòl i del territori. I a banda, dins la seva utilitat de proporcionar serveis, permet observar molts satèl·lits, i en tenim exemples cada dia.

Quina transcendència té el sector espacial arreu del món i per què cal invertir-hi?
No cal ser molt espavilat per veure que l’espai està a punt de viure una nova revolució, no com a lloc on es fa recerca científica, sinó com a lloc per oferir serveis a les persones i a les administracions i a les empreses. L’espai està agafant força embranzida amb nous llançaments de turistes i emissions.

Per aquests viatges a l’espai, és un sector que pot tenir repercussió en el nostre dia a dia, i de quina manera?
Els viatges a l’espai per part d’aquests empresaris els veig una mica anecdòtics, però no crec que es generalitzin gaire, tot i que tampoc vull ser gaire crític. Potser el que fan ajuda a què evolucionem, gràcies al fet que aquests milionaris hi han posat diners, però l’espai, com a lloc on tenir serveis per a les persones, és evident que està fent una eclosió. La major part d’aplicacions que tenim als mòbils fan servir serveis de posicionament, com les dades meteorològiques, l’hora exacta que és a tot arreu…, Ara és un moment difícil per dir com ens afectarà, l’espai, però en un temps rebrem moltes coses per part de l’espai i moltes vegades, sense adonar-nos-en.

Després de tants anys vinculat al sector, creus que ara és el moment que fa més xup-xup?
Jo no vaig viure l’època del programa Apolo, per exemple, però ara crec que ha pres un caire una mica diferent. Fa 50 anys l’espai es veia com inabastable i els diners que s’hi van posar avui en dia serien inimaginables. Ara fa xup-xup per un altre motiu, perquè hi ha un procés de democratització d’accés a l’espai, de forma que no només les agències hi tenen accés, sinó que és a l’abast de països més petits, com Catalunya, o d’empreses i particulars. L’accés a l’espai s’ha abaratit a uns nivells que el fa accessible d’una manera molt més ampla.

Pel que fa a l’àmbit privat, quines són les gratificacions que suposa per aquelles empreses i startups que apostin per la investigació en el sector espacial?
Tot l’accés al New Space, la nova manera de fer espai, està molt relacionada amb l’emprenedoria. Les startups creixen amb una idea al cap, amb un camp d’explotació concret i hi fan negoci. En aquestes empreses, la innovació és inherent, és un fet que els permet posicionar-se. Per tant, és el seu modus vivendi. Que altres empreses inverteixin en l’espai, encara que no pertanyin a aquest àmbit? Possiblement hi ha serveis que seran interessants des de l’espai, com les telecomunicacions o els de posicionament. L’espai és essencial.

“Catalunya es pot convertir en un proveïdor de dades d’espai i no en un client consumidor de dades”

Parlant del New Space, reconeixes que invertir-hi des de Catalunya pot ajudar a blindar-nos de la propera crisi. Per què?
Invertir en l’espai és un negoci altament rendible, i per tant tens un filó si t’hi mous bé i si estàs posicionat. I ens pot ajudar a blindar-nos de la propera crisi perquè hem de moure’ns d’una economia massa basada en el sector serveis i en feines menys qualificades i més prescindibles i volàtils cap a un sector, el de l’espai, amb feines de més alta qualificació, més estables i menys susceptibles de fluctuacions causades per crisis estructurals. Aquesta és la gràcia, de tot plegat. No tothom podrà dedicar-se al sector de l’espai, però donar oportunitats als joves en un sector més estable i menys subjecte a crisis és molt important.

En quin moment es troba el sector espacial a Catalunya?
Es troba en un moment expansiu i compta amb un ecosistema incipient. Hem censat més de 40 empreses que tenen activitat directa a l’espai i ara hi ha empreses que veuen oportunitats en el sector del New Space i que ara l’administració reconeix que passem per aquestes oportunitats. Tots plegats estem definint una estratègia d’ús del nou espai que fa que estiguem en un creixement fort. El govern de la Generalitat té compromesos 18 milions d’euros en el sector de l’espai i n’ha invertit cinc. Estem en un moment molt dolç, perquè ara es pot dur a la pràctica i veurem un creixement fort en els anys vinents.

Un dels projectes que lidera la Generalitat és el projecte Enxaneta. Quina mirada hi poseu des de l’IEEC?
Comptem amb dos projectes. L’Enxaneta, però també una altra missió amb nanosatèl·lits que serà un satèl·lit d’observació de la Terra i estem fent un paper d’agència de l’espai. La Generalitat té interès a tirar endavant aquests projectes i ens ha contractat, com a experts en la matèria, per rebre aquests diners, assignar-los per concurs públic a les empreses que presentin una bona oferta i fer-ne el seguiment tècnic. El contracte de l’Enxaneta l’hem gestionat des de l’IEEC i el contracte de la següent missió, també. El vincle és directe, som responsables directes del seu funcionament.

Què els diries als qui han fet befa, d’aquest projecte. Allò de la NASA catalana?
Doncs que esperin i vegin. Ja van començar a fer befa fa un temps, i cadascú és lliure d’opinar, però aquesta és una iniciativa totalment seriosa, amb un suport d’una institució que fa 25 anys que treballa amb temes d’espai i crec que aquesta estratègia volarà endavant, ja ho estem veient. Creiem que és una aposta molt bona per tal que Catalunya en tregui rendiment, com a lloc d’emprenedors.

Com es pot fer pedagogia per apropar el coneixement de tot aquest sector?
La pedagogia és un factor clau. Quan es fan bromes, habitualment és per desconeixement. Es tracta d’explicar-ho, de ser molt proactius en aquesta comunicació, i s’ha d’anar a escoles i instituts perquè aquestes generacions creixin amb una visió molt més realista. No et sé dir quina és la recepta màgica, però es tracta d’arremangar-se i comunicar al màxim possible i reivindicar que aquesta activitat no és una despesa, no gastem diners en enviar andròmines, sinó que ens ha de permetre viure millors i estem invertint diners per al bé de tothom. Invertir en l’espai surt a compte, té un bon retorn.

“El sector espacial a Catalunya es troba en un moment expansiu i compta amb un ecosistema incipient”

Quines conseqüències pot tenir el New Space per a Catalunya?
El punt clau es pot resumir d’una manera molt senzilla: Catalunya es pot convertir en un proveïdor de dades d’espai i no en un client consumidor de dades. Aquell qui produeix té les de guanyar, i en aquest sector, també. Aquest és l’avantatge estratègic principal, i l’objectiu. Ens hem d’agafar al tren del New Space i estar-hi al capdavant del tot per ser un petit país que proveeixi de dades a altres països. Hem de ser proactius.

Quin és el paper que juga Catalunya en el sector espacial des d’una perspectiva global?
Actualment és molt residual i limitat. Hi ha poques empreses i d’altres internacionals i Old Space (sense voler ser despectiu) que té empreses amb seu a Catalunya, però no som una potència en l’espai, perquè has de ser molt a prop de les capitals d’estat per tenir més força. Aquí hi ha hagut una forta centralització pel que fa a l’Old Space prop de Madrid i ara, encara que no som un país punter, creiem que tenim recursos per ser-hi, igual que ho estem veient en altres regions d’Europa (com Escòcia o països de la zona escandinava, i és una estratègia molt adient per a territoris petits). Ara no som a les travesses, però espero que en un temps ens hi fem un lloc.

25 anys de l’IEEC. Quin recorregut ha tingut fins ara?
És un any molt singular, i per arribar-hi s’ha hagut de picar molta pedra, perquè a casa nostra, l’espai no tenia previsió, i hi havia certes persones que hi treballaven i que van unir-se. L’IEEC és un conjunt d’investigadors que depenen de les tres universitats catalanes més grans (UPC, UAB i UB) i amb gent del CSIC. Som aquella institució que reuneix l’expertesa que hi ha a Catalunya en el món acadèmic en el món de l’espai, i toquem de tot.

En quin moment es troba avui l’IECC?
Després de 25 anys estem molt ben posicionats, som més de 200 persones i estem fent un pas endavant, també col·laborant amb el govern de la Generalitat, per tirar endavant l’estratègia del nou espai. Aquest ha de ser el nostre lloc natural, el de fer recerca en el món de l’espai, apropant-nos a les empreses, als sectors productius i ajudant-los en aquesta transició cap a una economia més digital i més adequada als temps que corren. L’IEEC ha passat de ser un centre purament dedicat a la recerca cap a ser un centre que fa recerca tecnològica. Ens apropem a la innovació i al mercat, i aquest és potser el canvi més significatiu.

I els reptes per als anys vinents?
Fins al 2024 estarem amb les mans molt plenes amb els recursos que ens arriben i que els dedicarem a embolar missions, per teixir aliances entre empreses, l’acadèmia i l’administració. A partir d’aquí veure quines necessitats pot tenir l’economia des de l’espai i actuar d’oli en tot aquest engranatge.