Raül Aragonès: “Catalunya acumula bona part de la investigació en astronomia de l’estat espanyol”

Raül Aragonès (Sabadell, 1975) és el president de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa des del 2019 i lidera una associació que pretén apropar l’astronomia i la cosmologia a Terrassa, una ciutat de ciència. Doctor en microelectrònica, ha treballat en projectes per a l’Agència Espacial Europea (ESA) i va fundar AEInnova com a spin-off derivada de la Universitat Autònoma de Barcelona, una companyia  que treballa amb tecnologia de l’espai. Amb vint anys d’experiència a l’agrupació egarenca i cinc d’ells, com a president, parla amb Espai Mèdia sobre el rumb que vol prendre aquest grup d’aficionats que busquen adeptes.

 

Per quin moment passa Astroterrassa?
Som una associació sense ànim de lucre que es va fundar el 1982 per un grup de veïns de Terrassa aficionats a l’astronomia. Hem passat per diferents seus, ara tenim l’oficial i vam néixer amb l’esperit de comunicar i disseminar la ciència, i en particular l’astrofísica i la cosmologia. A diferència d’altres entitats, som una associació molt plana en el nostre organigrama i molt propera a la ciutadania.

Quants socis teniu?
Una cinquantena, són pocs socis i paguen una quota molt petita, i fem moltes activitats de cara al públic, potser per això no veuen la necessitat de fer-se’n socis. Així i tot, som de les entitats més antigues de l’estat espanyol i cada any fem activitats amb molta visibilitat, com les Jornades de la Relativitat on incorporem oradors internacionals i investigadors catalans que ofereixen xerrades sobre temes actuals.

L’acte més rellevant que feu són les Jornades de la Relativitat?
Sí, habitualment hi assisteix part del consistori de Terrassa i també oferim algunes xerrades, un dinar relativista i activitats per a l’agrupació, així com observacions nocturnes.

Quin és el lligam que té Terrassa amb l’espai per tenir-hi aquesta bona sintonia?
Terrassa és ciutat de la ciència i forma part d’una xarxa on hi ha altres ciutats. I sempre hi ha hagut un vincle molt important amb l’espai perquè hem tingut l’escola d’enginyeria industrial, que és la més antiga de l’estat espanyol. A més, això ha atret l’àmbit de l’espai i de l’observació. I per part de l’ajuntament, la regidoria de ciència també hi suma i compten amb nosaltres per rebre protagonistes internacionals a la ciutat.

“Vam néixer amb l’esperit de comunicar i disseminar la ciència, i en particular l’astrofísica i la cosmologia”

Com està integrada l’Agrupació Astronòmica de Terrassa? Els veïns us coneixen?
Tot i que tenim unes xarxes socials i una web cada cop més actives, la gent no ens coneix prou, a diferència del que passa a Sabadell, on només pots participar si formes part dels seus grups de treball, i en què tenen 1.000 socis.

En general, com veus l’activitat que es genera a Catalunya des d’agrupacions com la vostra?
Hi ha algunes on es prenen l’astronomia com una cosa molt professional, amb els seus propis telescopis i investigacions, però no és el nostre cas, nosaltres som molt amateurs. Catalunya té part de la investigació més important d’Espanya, amb l’IEEC, l’ICCUB i grups d’investigació de la UAB i la UB molt importants. Així, és normal que hi hagi més ecosistema en aquest àmbit que en altres territoris.

Quin és l’equipament que teniu?
Comptem amb dos telescopis fixos, un d’ells pensat per fer astrofotografia i astrometria i l’altre, per fer observació visual. Per als diumenges solars tenim dos telescopis més, un d’ells és específic per observar les explosions termonuclears del Sol i un altre per veure les taques solars. I a banda, quan sortim tenim dos telescopis que es posen a terra i que són de 8 i de 14 polzades.

Cap a on s’encamina l’agrupació a curt termini?
Fa uns deu anys vam començar a construir un telescopi que serà la insígnia de l’agrupació, del qual tenim la muntura i el mirall, i l’estem construint.

Què podreu arribar a fer amb ell?
Les mateixes observacions que es fan a Sabadell, per fer-nos una idea, i serà un telescopi que podrà superar els 25.000 € d’inversió.

“Voldríem créixer quant al nombre de socis, perquè cada any fem més activitats i jornades perquè la gent ens conegui i volem atraure més socis i ingressos”

I quant a la massa social?
Voldríem créixer quant al nombre de socis, perquè cada any fem més activitats i jornades perquè la gent ens conegui i volem atraure més socis i ingressos, perquè l’astronomia és molt cara. Tota aquesta inversió es pot fer gràcies a les seves aportacions, així que l’objectiu és créixer quant a socis i poder oferir-los més serveis. A més, m’agradaria fer un agraïment als membres de l’AAT Jordi Miralda, Juanjo Vázquez, Dani Rabadán, Albert Grau, Jaume Calaf, Joan Oliver, Encarna Sànchez, Iker Doblas, Santi Plevak, Silvia Solans i Martí Costas, actuals integrants de la junta directiva i qui són el motor de l’agrupació. Així com a l’Ajuntament de Terrassa per la seva ajuda.

Les jornades sobre la relativitat tornen a Terrassa