El telescopi 4MOST, amb participació catalana, capta la seva primera llum en una nova era per a l’astronomia mundial

El Telescopi Espectroscòpic Multiobjecte de 4 metres (4MOST), de l’Observatori Europeu Austral (ESO), ha captat la seva primera llum el 18 d’octubre des de Cerro Paranal, a Xile. Aquesta fita marca l’inici de la seva trajectòria científica i obre una nova etapa per a l’astronomia observacional mundial. Entre els primers projectes científics que aprofitaran aquesta nova eina es troba el que lidera Alberto Rebassa, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i Odette Toloza, de la Universidad Técnica Federico Santa María (USM) de Xile. El seu equip internacional observarà i analitzarà els espectres de 77.000 estrelles binàries per comprendre millor la formació i evolució de la nostra galàxia.

Instal·lat al telescopi VISTA (Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy) de l’ESO, el 4MOST és la instal·lació d’estudi espectroscòpic multiobjecte més gran de l’hemisferi sud. Pot analitzar fins a 2.400 objectes simultàniament, gràcies a un sistema de 2.438 fibres òptiques —cadascuna més prima que un cabell humà—, i enregistrar 18.000 components espectrals de color. En la seva primera observació, el telescopi ha analitzat la llum de diversos objectes còsmics, com la Galàxia de l’Escultor i el cúmul globular NGC288, obtenint espectres que permetran determinar la seva composició química, temperatura i altres propietats físiques.

El grup que capitaneja Alberto Rebassa pretén descodificar la història de la Via Làctia

L’equip liderat per Rebassa i Toloza estudiarà sistemes estel·lars binaris, formats per dues estrelles lligades gravitacionalment, entre les quals destaquen aquelles amb una estrella de tipus solar i un nan blanc, el romanent de la fase final de la vida d’una estrella. Actualment, només es coneixen uns mil espectres d’aquest tipus de sistemes, però el projecte 4MOST permetrà multiplicar aquesta xifra.

L’objectiu és respondre preguntes clau sobre la relació entre l’edat i la metal·licitat de la Via Làctia, l’evolució de les estrelles binàries compactes i les propietats físiques i magnètiques d’estrelles similars al Sol. En el projecte hi participen una trentena d’investigadors i investigadores de 18 institucions i universitats de sis països: el Regne Unit, Alemanya, Xile, la Xina, Itàlia i els Estats Units.

El telescopi 4MOST ha estat desenvolupat per un consorci de 30 institucions de recerca europees i australianes, liderades per l’Institut Leibniz d’Astrofísica de Potsdam (AIP). Després d’un desenvolupament iniciat el 2010, l’instrument està dissenyat per funcionar durant almenys quinze anys i acollirà 25 programes científics internacionals en els seus primers cinc anys. El 4MOST explorarà alguns dels grans misteris de l’Univers: l’origen dels elements químics, la formació de les primeres estrelles, el creixement de la Via Làctia, l’evolució de les galàxies i dels forats negres, així com la naturalesa de la matèria fosca i de l’energia fosca que impulsa l’expansió de l’Univers.

Amb la seva capacitat per analitzar milers d’objectes cada pocs minuts, el telescopi generarà un catàleg sense precedents amb dades sobre temperatures, composicions químiques i velocitats de desenes de milions d’objectes del cel austral.

ATLAS, un objecte interestel·lar mai detectat, s’observa amb un telescopi català