
[Foto: IEEC]
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) hi prendrà part a través de diverses unitats de recerca, així com l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), les quals també contribuiran a la missió. En total, es desenvoluparan vuit microsatèl·lits que estaran equipats amb quatre instruments per a recopilar dades terrestres, els quals són càmeres òptiques multiespectrals; sensors de reflectometria GNSS; connectivitat IoT; i un sistema AIS per localitzar embarcacions i monitorar l’activitat marítima més enllà de les limitacions de visibilitat.
L’IEEC s’encarregarà de gestionar el reflectòmetre GNSS, una de les quatre càrregues útils presents a cada satèl·lit de la constel·lació, i que suposa una tècnica que comprèn les constel·lacions que transmeten senyals amb fins de navegació i posicionament. La UPC aporta el microprogramari per al sensor i desenvolupa els algorismes de nivell 1 que transformaran les dades en material observable. L’ICE-CSIC també participa en els algorismes que extrauran la informació geofísica, mentre que la UAB aportarà tecnologia de compressió de dades, uns algorismes dissenyats específicament per a nanosatèl·lits.
Aquesta constel·lació serà una de les més versàtils i impactants que s’hagin desenvolupat a Europa, mentre que esdevindrà un exemple únic per a Catalunya i l’Estat espanyol.
La catalana Open Cosmos, avalada per desenvolupar la Constel·lació Atlàntica


