El cometa 3I/ATLAS ha despertat una gran atenció mediàtica des que va ser detectat a Xile l’1 de juliol de 2025 pel telescopi ATLAS. Es tracta d’un objecte format en un altre sistema solar que ens està visitant, amb unes particularitats molt úniques. Abans d’aquest, només s’havien detectat dos més, el 1I/’Oumuamua (2017) i el 2I/Borisov (2019).
El cometa 3I/ATLAS és relativament gran, fa uns 5 km de diàmetre, i es mou a gran velocitat. La seva trajectòria és especialment favorable per a observar-lo, ja que està gairebé alineada amb el pla equatorial del nostre sistema solar, on estan les òrbites dels planetes (l’eclíptica). Això li ha permès passar relativament a prop de plantes com Mart, Venus i Júpiter, mantenint-se observable durant més temps en comparació amb els altres dos visitants interestel·lars, els quals van travessar gairebé perpendiculars a l’eclíptica.
Estudis preliminars apunten que podria ser el cometa més antic mai observat, amb una edat estimada d’uns 7 bilions d’anys. La resta de cometes que coneixem es van formar durant el naixement del nostre Sol, fa uns 4,5 bilions d’anys. 3I/ATLAS procedeix d’una regió de la galàxia anomenada el disc gruixut, on es troben les estrelles més velles, i d’on mai abans havíem vist res.
“Per a la comunitat científica, estudiar aquest cometa representa una oportunitat excepcional, ja que pot aportar coneixements claus sobre la formació de planetesimals en sistemes solars diferents del nostre”
Per a la comunitat científica, estudiar aquest cometa representa una oportunitat excepcional, ja que pot aportar coneixements claus sobre la formació de planetesimals en sistemes solars diferents del nostre. Els planetesimals són cossos precursors dels planetes, i encara existeix un ampli debat sobre com evoluciona el material sòlid inicial—agregat que formava els primers asteroides primitius—fins a esdevenir embrions planetaris.
Els telescopis més potents de la Terra, junt amb ròvers de Mart, han estat observant i analitzant activament aquest objecte per a determinar la seva composició i característiques quan experimenta processos d’alliberament de gas a causa de l’escalfament del Sol. S’ha confirmat la presència de diòxid de carboni (CO2), aigua, i pols micromètrica amb composicions anòmales, com un alt contingut de Níquel en relació amb el Ferro.
Una vegada el cometa va passar el periheli –el punt més proper al Sol– el 30 d’octubre de 2025, es va observar un lleu increment anòmal de la seva velocitat, la qual cosa ha provocat especulacions infundades sobre possibles propulsions artificials. Un ressò mediàtic poc científic que ha sigut perillós, però que no deixa de fer que el rebombori sigui totalment justificat per a ser un objecte únic i extraordinari.
S’espera més informació emocionant quan el cometa arribi a prop de la nostra òrbita a principis de desembre, moment en què es continuaran duent a terme anàlisis sofisticades que aportin noves claus per entendre la formació de sistemes solars.
Marina Martínez és Doctora en Ciències Planetàries i de la Terra
A la recerca de l’aigua lunar: ciència, política, aliances i negocis en òrbita
