[Foto: ESA/Mlabspace]
La companyia britànica Surrey Satellite Technology Ltd (SSTL) va verificar que l’estació terrestre de KSAT, a Svalbard (Noruega), havia rebut senyals dels satèl·lits, cosa que certifica que el desplegament s’ha dut a terme sense incidències. HydroGNSS té per objectiu millorar el coneixement global de la disponibilitat d’aigua al planeta i entendre millor els efectes del canvi climàtic sobre el cicle hidrològic.
L’ICE-CSIC té un paper clat en les missions Scout de l’Agència Espacial Europea
El cor tecnològic d’aquesta missió és la reflectometria GNSS, una tècnica innovadora que aprofita la reflexió dels senyals dels sistemes de navegació, com GPS i Galileu, sobre la superfície terrestre. Els satèl·lits capten aquestes microones de banda L i comparen els senyals reflectits amb els directes per obtenir informació sobre variables clau del cicle de l’aigua, com la humitat del sòl, el desglaç, l’extensió d’inundacions o la biomassa forestal.
Cada satèl·lit està equipat amb un receptor de cartografiat de retard Doppler, format per una antena zenital i una antena nadir, que genera mapes d’energia similars a una imatge. Aquest sistema permet observar el comportament de la superfície terrestre amb gran detall i en qualsevol condició meteorològica. Les dades resultants ajudaran a detectar aiguamolls amagats sota cobertes forestals, a analitzar processos de congelació i desglaç en latituds altes i a millorar les estimacions globals de carboni.
“Aquesta missió demostrarà una forma rendible de monitorar variables clau de la hidrologia, el clima i els oceans, amb un fort impacte en la nostra vida quotidiana”, destaca Estel Cardellach, investigadora de l’ICE-CSIC i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), pionera en la reflectometria GNSS. Weiqiang Li, també investigador de l’ICE-CSIC i de l’IEEC, subratlla que els satèl·lits “demostraran noves característiques de la tècnica de reflectometria GNSS que milloraran la resolució i la precisió dels mesuraments”.
L’ICE-CSIC és responsable dels algoritmes dedicats a la detecció d’aigües superficials—com inundacions i aiguamolls—, que operaran en temps gairebé real al segment terrestre de la missió. La tècnica GNSS-R permet detectar presència d’aigua de dia i de nit, amb núvols, pluja o fins i tot sota vegetació densa, cosa que la converteix en una alternativa única als sistemes òptics i als radars d’obertura sintètica.
HydroGNSS és també la primera missió de reflectometria GNSS que opera amb dues polaritzacions i dues bandes de freqüència, capturant senyals complexos a altes freqüències de mostreig. Amb més de vint anys d’experiència en aquesta tecnologia, el grup d’Observació de la Terra de l’ICE-CSIC integra un consorci internacional amb institucions d’Itàlia, Finlàndia i el Regne Unit, entre d’altres.
El programa Scout de l’ESA, inspirat en el model New Space, aposta per missions petites, ràpides i econòmiques. Cada projecte es desplega en només tres anys, amb un pressupost de 35 milions d’euros que cobreix des del disseny fins a l’operació en òrbita. HydroGNSS n’és ara el seu primer i prometedor exponent.
Enlairat amb èxit el primer satèl·lit 6G de recerca fabricat íntegrament a Catalunya
