Estem a les portes d’una fita històrica i gairebé no se’n parla més enllà dels nínxols especialitzats. Potser és perquè vivim envoltats d’un flux constant d’informació que dilueix fins i tot les notícies més transcendentals. Els mitjans inunden l’atenció amb titulars exagerats que només busquen el clickbait, com ara: “avui tindrà lloc l’esdeveniment astronòmic de l’any” per a referir-se a fenòmens del tot habituals, o bé amb afirmacions que presenten com a novetat allò que la comunitat científica ja fa temps que coneix. Enmig d’aquesta saturació, el món sembla trontollar cada vegada més, tot i que segurament ho fa igual que sempre, i és només la nostra percepció la que s’ha tornat enganyosa.
El pròxim 6 de febrer de 2026 està previst que s’enlairi la missió Artemis II de la NASA cap a l’espai profund. Serà el primer vol tripulat més enllà de l’òrbita terrestre en més de mig segle: quatre astronautes orbitaran la Lluna i tornaran a la Terra en un viatge que durarà deu dies. D’entre les tripulants destaca Christina Koch, que es convertirà en la primera dona a viatjar fins a la Lluna.
Aquesta vegada, a més, la nau Orió portarà el Mòdul de Servei Europeu (ESA), el component que proporcionarà potència i propulsió. El mòdul generarà tota l’electricitat mitjançant quatre panells solars, regularà la temperatura interior, subministrarà aire per respirar (90 kg d’oxigen i 60 kg de nitrogen) i emmagatzemarà fins a 240 litres d’aigua.
“Després de 54 anys, la humanitat tornarà a mirar-se la Terra des de la Lluna. Tant de bo aquest canvi de perspectiva porti un canvi de consciència col·lectiva i ens inspiri a tenir més seny i solidaritat com a espècie”
Aquesta missió no allunarà, sinó que la nau espacial Orió farà una ‘trajectòria de retorn lliure’ al voltant de la Lluna i més enllà, abans de retornar a la Terra. Durant el trajecte, es posaran a prova els sistemes vitals de suport a la vida, la navegació, la comunicació, i els sistemes de seguretat, amb l’objectiu de preparar les futures missions que sí que allunaran a la superfície lunar sota el programa Artemis, començant per Artemis III, prevista per a mitjan 2027.
Artemis II representa el pont entre les missions Apol·lo i una nova era daurada de l’exploració espacial. És el pas imprescindible per reprendre l’exploració espacial tripulada i encaminar-se, a llarg termini, cap a Mart. No es tracta de buscar un “planeta B”, sinó d’invertir en recerca i coneixement per a fer de la Terra un lloc millor: més respectuós amb el medi ambient i més responsable davant el canvi climàtic. Encara que pugui semblar paradoxal, d’aquestes missions en sorgeix coneixement i tecnologia capaços de donar resposta a problemes terrestres.
Després de 54 anys, la humanitat tornarà a mirar-se la Terra des de la Lluna. Tant de bo aquest canvi de perspectiva porti un canvi de consciència col·lectiva i ens inspiri a tenir més seny i solidaritat com a espècie ─una més─ que habita aquest petit planeta del sistema solar.
Marina Martínez és Doctora en Ciències Planetàries i de la Terra
Està justificat el rebombori pel cometa 3I/ATLAS?
