Ivan Monforte: “Barcelona està situada com un dels epicentres a l’avantguarda de la digitalització” 

Ivan Monforte (Breda, 1990) codirigeix el centre que té el projecte GIGA a Barcelona. Aquesta iniciativa, executada des d’UNICEF i la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), pretén que totes les escoles del món estiguin connectades a Internet l’any 2030. Amb més de deu anys d’experiència al sector digital, especialment al sector públic, i amb un MBA executiu, ha enfocat la seva carrera en el sector tecnològic i la innovació digital. A Espai Mèdia, explica com ha assumit el repte de codirigir el centre GIGA a la capital catalana i de sumar-se a aquest projecte global.

Per què vas centrar la teva carrera en el sector tecnològic? 
La feina m’hi va portar, vaig començar en la gestió dins del sector de la telefonia, a la companyia Telefónica, després vaig passar a gestionar equips i a crear un centre de treball i aquí és on vaig reforçar el vincle amb la tecnologia. Va ser aleshores quan vam impulsar un projecte conjunt amb la Generalitat de Catalunya i arran d’això, d’establir-hi contacte, el 2012 em van oferir que hi treballés. Per tant, vaig passar a l’àmbit públic.

Com vas viure el canvi del sector privat al sector públic? 
Hi ha dos factors on vaig veure la diferència: un és la velocitat i l’altre, l’impacte. Des de l’àmbit públic, les velocitats no són tan directes com a l’àmbit privat, però l’impacte és més profund i no ho veig com un punt negatiu, sinó que crec que l’Administració té uns mecanismes de control que condicionen aquest ritme. I l’impacte que genera és tan important que qualsevol millora en la velocitat, segur que també pot revertir en l’impacte.

Quin és el projecte que et van encarregar des de l’Administració? 
Vaig començar en les tasques de comunicació en el centre que prestava ciberseguretat a Catalunya i em van demanar que desenvolupés el servei públic de ciberseguretat, malgrat que no era encara un centre públic, i que tingués una pàtina comunicativa per apropar un tema complex a la ciutadania, com el de la ciberseguretat, que afectava tothom. Més tard, em van demanar que treballés prop del secretari per definir i impulsar i supervisar projectes estratègics públics de digitalització.

“El fet que Barcelona sigui un pol d’atracció d’inversions i de congressos com el Mobile World Congress no és atzarós”

D’aquell primer pas cap a la digitalització impulsada pel Govern fins al que hi ha ara, que és una política prioritària de l’executiu, com ha estat el camí? 
És un camí molt complex, però és cert que Catalunya ha estat pionera en el terreny de la digitalització i ho continua essent.

I ho estem, a Catalunya? 
Quan tens l’oportunitat de conèixer altres governs i altres administracions t’adones que es té un grau i un avenç molt importants. S’han fet i es continuen fent passos evidents i s’està situant a l’avantguarda d’aquest àmbit. En l’entorn immediat no existia cap agència de ciberseguretat com la que es va posar en marxa l’any 2020 ni que tingués el factor de la proximitat, i amb la mirada a protegir les empreses i el món local. I cal destacar un altre aspecte: tot i que ho sembli, no és obvi que les administracions públiques parlin de serveis proactius, pel que fa a la simplificació dels tràmits, i aquests són passos innovadors i que s’estan fent.

El fet de ser pionera, com posiciona Catalunya en el sector de la digitalització? 
Hi ha un sistema digital transparent i es tradueix en uns serveis públics proactius i amb una bona gestió de dades.

D’alguna manera, ha marcat el ritme en el sector? 
Històricament, ha estat pionera, i ha liderat revolucions importants, i ara ho fa a través de la innovació i la digitalització. El fet que Barcelona sigui un pol d’atracció d’inversions i de congressos com el Mobile World Congress no és atzarós, sinó que ho és perquè al darrere hi ha iniciatives privades i un lideratge públic.

Fa unes setmanes es va presentar l’informe de la dècada digital i Catalunya supera el 80% de les mitjanes europees de tots els indicadors. Què es necessita per acabar d’excel·lir? 
Encara queda feina per fer i això és normal, aquest sector evoluciona molt ràpidament i tots els altres sectors apliquen aquesta digitalització a diferents velocitats. Això no és un problema de manca de lideratge, visió o talent, perquè això es té, sinó que és un factor natural d’adaptació al canvi i d’anar fent passes per a culminar el camí.

Vas veure néixer l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, quin va ser el teu paper? 
Vaig treballar en la redacció de la llei i en l’organisme que aquella llei creava. Em sento molt orgullós i content de poder viure aquest procés fins a la seva execució, perquè vaig estar-hi dins i vaig aportar el meu gra de sorra en aquest servei públic. Això és quelcom del que els treballadors públics n’hem d’estar orgullosos, i és el fet de poder participar en generar canvis profunds en la societat on vivim des del servei públic.

El setembre de 2025 vas tancar la teva etapa com a gerent de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, però vas començar un nou camí. Actualment, formes part del projecte GIGA, sumant-te a l’agència de drets digitals de les Nacions Unides. Com es va cuinar aquest canvi? 
És un projecte imponent, però hi ha dues coses importants: el primer és el seu objectiu i missió, i el segons és que crec que és el projecte perfecte per il·lustrar l’impacte positiu de l’ambició de lideratge digital que hi ha.

“El projecte GIGA és perfecte per il·lustrar l’impacte positiu de l’ambició de lideratge digital que hi ha”

De quina manera? 
Barcelona té un centre tecnològic de les Nacions Unides i, si es té, no és per atzar, sinó perquè hi ha una base de molts anys de treball i d’una aposta pública i del sector tecnològic. Aquest centre podria estar en qualsevol altra part del món, però està a Barcelona i es va començar a gestar el 2020. La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Estat espanyol van fer una aposta per portar el centre cap aquí i és un èxit col·lectiu del qual cal estar-ne orgullós.

Quina és la finalitat d’aquest centre? 
La del desenvolupament social i de cooperació. El projecte GIGA té l’objectiu de connectar totes les escoles del món a Internet l’any 2030 i té dos centres, el de Barcelona i el de Ginebra (Suïssa). Però el que tenim a Barcelona és el centre tecnològic que existeix del projecte i la tecnologia que es crea a Barcelona ajuda a resoldre els problemes de connectivitat de tot el món dins del projecte GIGA.

Les tecnologies que s’hi estan creant ja es poden veure o percebre? 
Sí, perquè estan ajudant els governs que manifesten el seu interès per formar part de GIGA. D’aquesta manera, els dotem d’eines que aquests encara no tenen permetent-los accelerar el seu projecte de connectivitat, amb especial atenció a les escoles.

Què suposa que Barcelona lideri aquest projecte? 
Crec que el primer és un reconeixement a la maduresa i a tot l’ecosistema que s’hi ha creat, perquè situa Barcelona com una plaça d’oportunitats per desenvolupar i transformar el talent en solucions tecnològiques que ajudin la resta del món a resoldre problemes de connectivitat. I, per altra banda, permet que tothom miri cap a Barcelona, Catalunya i Espanya, perquè des d’aquí estem ajudant la resta del món. I l’altra és l’impuls a la cooperació digital, un concepte del qual cada cop se’n parla més.

Com s’inclou el projecte GIGA en aquesta cooperació digital? 
Hi entra perquè permet donar eines de desenvolupament als països a través de la connectivitat i trencar amb la desigualtat que ens trobem entre el sud i el nord.

Per què se centra en les escoles? 
Perquè és la base del futur dels països i de les societats. Això no vol dir que hàgim de renunciar a res, però cal actuar en la base més essencial dels països, perquè els permetrà treballar per tenir totes les eines que els permetin desenvolupar-se.

Quins són els obstacles més importants que trobeu en aquest projecte? 
El projecte se centra a estendre la connectivitat arreu del món i ens centrem en això. Els reptes que ens trobem són la necessitat de comptar amb capacitats pròpies addicionals, la sostenibilitat econòmica o la multiplicitat de prioritats que hi ha a cada país. Però és admirable veure com hi aposten amb la mirada posada en la seva població més jove.

Queden quatre anys per al 2030, com es treballa des de GIGA en aquest objectiu? 
Actualment, tenim 48 països dins del projecte i 25 més esperant a complir amb els requisits per entrar-hi i la tendència és bona. Ens queda camí per recórrer, però hem d’entendre els objectius ambiciosos des de la part més positiva: són els que ens obliguen a exigir-nos el 100% i més.

Blanca Sorigué: “Des del DFactory estem creant valor afegit perquè impacti en Barcelona i en l’àrea metropolitana”