Impressió artística del sistema planetari al voltant de l’estrella LHS 1903 [Foto: ESA]
Fins ara, se sabia que els vuit planetes del Sistema Solar es poden classificar en dos tipus, els rocosos i els gasosos. Els més propers al Sol (Mercuri, Venus, la Terra i Mart) són rocosos i els exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) són gasosos, un patró que s’entenia així fins a aquesta observació. El nou estudi s’ha fixat en el sistema planetari de l’estrella LHS 1903 i podria capgirar el que s’entenia com a creació de planetes.
El descobriment posa en dubte la teoria actual sobre la formació de planetes
Així, el debat es planteja a partir de l’observació sobre els planetes d’aquest sistema, perquè el quart, el més allunyat, sembla rocós, un fet que el qualifica com a gasós i rocós. Fins ara, s’entenia que els planetes rocosos no acostumen a formar-se tan lluny de la seva estrella, segons l’autor de l’estudi.
Com una possible explicació sobre aquesta nova teoria, els investigadors entenen que els planetes del sistema LHS 1903 s’haurien format l’un després de l’altre, en lloc de fer-ho alhora. I aquest fet duria enllaçada una conseqüència addicional: l’últim planeta rocós podria haver evolucionat i haver-se format en un entorn molt diferent del dels seus germans grans. Així, es tracta d’un cas atípic i suposaria la primera prova d’una tendència de la qual fins ara no es tenia constància.
La catalana GTD, clau en l’enlairament del coet europeu Ariane 64
