Científics catalans participen en el descobriment d’una supernova pionera per mesurar l’expansió de l’univers

Un equip internacional de científics, amb la col·laboració de l’investigador ICREA Frédéric Courbin, de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), ha aconseguit fotografiar una supernova excepcionalment rara. Aquest fenomen, batejat com a SN Winny, es troba a 10.000 milions d’anys llum i podria ser la clau definitiva per resoldre un dels grans enigmes de l’astronomia, determinar la velocitat exacta a la qual s’expandeix l’univers, coneguda com a constant de Hubble.

Aquesta troballa és única perquè la imatge de la supernova apareix cinc vegades duplicada al cel, com si fossin focs artificials còsmics. Això té lloc a causa d’una “lent gravitacional”, dues galàxies situades entre l’explosió i la Terra desvien la llum i l’obliguen a viatjar per camins diferents. Com que cada recorregut té una longitud diferent, la llum arriba en moments diferents. Mesurant aquests retards temporals, els investigadors poden calcular l’expansió del cosmos amb una precisió sense precedents.

Frédéric Courbin, de l’ICCUB, ha aportat experiència en el monitoratge de retards temporals per obtenir imatges de la supernova

L’aportació de l’ICCUB ha estat fonamental gràcies a l’experiència de Courbin en el monitoratge de dades i el mesurament de retards temporals. La seva tasca permet analitzar amb exactitud el desfasament en l’arribada de les cinc imatges de la supernova, una tècnica que ja s’havia aplicat en quàsars, però que ara, amb aquest esdeveniment tan net i definit, assoleix un nou nivell de rigor científic. Aquesta participació catalana situa la recerca local a l’avantguarda de la cosmografia mundial.

L’èxit de l’estudi també s’explica gràcies a la senzillesa del sistema trobat. A diferència d’altres casos on la llum es deforma en passar per cúmuls de galàxies molt complexos i difícils de modelar, la SN Winny només està influenciada per dues galàxies individuals. Segons l’equip de la Universitat Tècnica de Munic (TUM), que lidera el projecte, aquesta estructura regular ha permès obtenir la primera imatge en color d’alta resolució d’un sistema d’aquest tipus, facilitant un càlcul molt més directe i fiable de la massa galàctica.

Aquesta nova metodologia d’un sol pas pretén tancar la “tensió de Hubble”, una contradicció històrica entre els mètodes actuals per mesurar l’univers que donen resultats diferents. L’ús de supernoves amb lent gravitacional ofereix una tercera via independent que no depèn de suposicions teòriques complexes. Amb aquesta recerca, la comunitat científica espera aclarir amb quina rapidesa real s’està fent gran l’univers i si cal revisar el model estàndard de la cosmologia.

El sector espacial català demostra múscul i ensenya casos d’èxit des de Barcelona