Albert Tort és el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del Govern [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Albert Tort (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, 1984) és el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del Govern. Doctor en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i màster en Computació i Enginyer en Informàtica per la UPC, és expert en els àmbits de l’enginyeria del programari, la transformació digital, l’assegurament de la qualitat dels sistemes d’informació i la intel·ligència artificial. Primer com a membre del grup de Recerca en Modelització Conceptual de Sistemes d’Informació a la UPC i, en la darrera dècada, a la multinacional de consultoria tecnològica Sogeti, part of Capgemini, primer com a Research & Innovation Solutions Lead. Abans d’accedir a la Generalitat va treballar durant sis anys com a Chief Technology Officer (CTO). Tant en l’àmbit professional com acadèmic, ha realitzat diferents publicacions en revistes especialitzades i congressos. En l’àmbit docent va ser professor d’Enginyeria de Requisits a la UPC i des de 2016 és coordinador del Postgrau en Software Quality Assurance de l’School of Professional & Executive Development de la mateixa universitat. A Espai Mèdia, Tort traça l’estratègia del Govern quant a transformació digital.
Fa un any del seu nomenament com a secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital. Com va rebre l’encàrrec de posar-se al capdavant de la secretaria?
Vaig rebre l’encàrrec directament del president Illa. La meva experiència professional s’ha forjat en el sector privat en els àmbits de l’enginyeria del programari, la transformació digital, l’assegurament de la qualitat dels sistemes d’informació i la intel·ligència artificial. Ara vull transmetre aquesta experiència professional al capdavant de la secretaria. Aquest nou repte és una aventura rellevant en la qual tenim com a prioritat dotar de contingut la tecnologia i posar en valor els serveis públics.
Com han estat aquests primers mesos de feina?
Durant aquest temps hem fixat el rumb de l’acció del Govern i alinear-lo com un eix troncal. Tenint en compte que s’ha plantejat reformar l’administració, millorar els serveis públics, l’agenda d’infraestructures i transformació digitals l’hem situada al centre de les prioritats de l’acció i del programa de govern. Tota la transformació digital que fem des del Govern ha de revertir en una millora i reconeixement dels serveis públics.
Posa molt d’èmfasi en el servei i la funció pública. Per què?
Estem en uns moments convulsos en l’àmbit geopolític on hi ha forces polítiques que qüestionen els serveis públics. Nosaltres els defensem de forma aferrissada. Per això, l’ús de la tecnologia no és neutral per a la societat, és a dir, el propòsit de com usem la tecnologia no podem deixar-la en mans del sector privat. Cal una col·laboració público-privada. I com diu el president Illa diu de forma taxativa: aquesta col·laboració público-privada ha de servir per a la prosperitat compartida. A través dels serveis públics hem de reduir les desigualtats, i la tecnologia ha de ser una eina per generar prosperitat compartida.
“Tota la transformació digital que fem des del Govern ha de revertir en una millora i reconeixement dels serveis públics”
Com conviuen la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital i la Secretaria de Polítiques Digitals?
Hem incorporat recentment la Direcció General d’IA, Eficiència i Dades a la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital perquè, si volem donar un valor afegit a la transformació digital necessitem una direcció general que focalitzi els objectius que ens hem fixat. Formem part del departament de Presidència perquè la nostra funció és molt transversal i la convivència amb la Secretaria de Polítiques Digitals és un gran èxit per al Govern.
Com treballen?
De manera molt coordinada i amb una sintonia plena. Nosaltres traccionem iniciatives digitals en clau transversals, mentre que a l’altra secretaria s’encarrega de l’empoderament de les empreses en clau digital. Això és eficiència i visió de conjunt, qui pren la iniciativa és el Govern, i les secretaries ens encarreguem que això vagi endavant.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quan va aterrar a la direcció general vostè va dir enumerar fites claus per aquesta legislatura. La primera: fer l’administració digital més intel·ligent, eficient i amable. Què han fet fins ara?
L’objectiu no ha de ser digitalitzar sinó transformar digitalment. I així ho estem aplicant de manera transversal en tots els departaments del Govern. Actualment, un 93% dels tràmits de l’administració catalana (n’hi ha més de dos mil) ja es poden fer digitalment. Així i tot, estem impulsant moltes iniciatives que no incrementaran la digitalització, però sí que augmenta la qualitat de la digitalització i de la qual el ciutadà hi troba més facilitats.
Quins criteris segueixen per continuar millorant i transformant l’administració digitalment?
Hi ha una novetat rellevant en aquest aspecte. Avui, com a Govern, disposem de dades de valoració del ciutadà que fins ara no existien. Un cop l’usuari acaba el tràmit administratiu i digital se li fa un seguit de preguntes. Fins ara hem recollit prop de 200.000 valoracions ciutadanes, cosa que ens dota de molta informació i ens permet millorar constantment. A més, a través del programa Capgirem hem impulsat un procés d’identificació de 170 tràmits a través d’espais d’experiència ciutadana que és previst que finalitzi el juny de 2026.
“Actualment, un 93% dels tràmits de l’administració catalana (n’hi ha més de dos mil) ja es poden fer digitalment”
Una segona fita és aconseguir una Catalunya més connectada.
No hi ha serveis digitals si no hi ha unes bones infraestructures digitals. Per aconseguir aquesta Catalunya més connectada hi ha dos projectes que han d’anar en paral·lel: un d’ells que és de titularitat pública: la xarxa de fibra òptica, amb l’objectiu de connectar els serveis públics i fer-los més resilients. En aquest sentit, aquest 2025 Catalunya superarà els 8.000 kilòmetres de fibra òptica de titularitat pública.
Què suposa aquesta dada?
Aquesta dada ens permet impulsar un altre projecte -que actualment està en procés de licitació- que connectarà d’aquí a cinc anys les diferents seus de la Generalitat (escoles, hospitals, comissaries de policia) a través de la xarxa de fibra òptica amb un objectiu: reforçar els serveis públics i, al mateix temps, millorar la connectivitat per a la ciutadania. Per això, hem d’impulsar un marc de col·laboració amb les operadores de telecomunicacions.
Com ho faran?
Sabem que les operadores ofereixen el servei finalista a la ciutadania, però des del Govern ens hi volem implicar, ja que som partidaris d’una col·laboració publicoprivada. El Govern defensa que els usuaris de les operadores són ciutadans de Catalunya i això marca una diferència, perquè no ens hi posem de perfil i hem d’intercedir perquè millori la connectivitat arreu del país. I per fer-ho, hem d’establir un marc d’operació, que ja l’hem començat a dissenyar a través del protocol Telcocat, al qual s’han adherit les principals operadores de telecomunicacions.
Per què és rellevant aquest protocol?
Ho és per dues raons: la primera, perquè estableix un marc de col·laboració i, un cop arribin els fons europeus que permetin el desplegament del 5G i la fibra òptica haurem de buscar altres vies de col·laboració per impulsar el desplegament en zones on no es pugui arribar només a través d’iniciatives privades. Actualment, estem al 95% de connectivitat, però el 5% restant és també molt important pel Govern.
“D’aquí a cinc anys, les diferents seus de la Generalitat (escoles, hospitals, comissaries de policia) es connectaran a través de la xarxa de fibra òptica amb un objectiu: reforçar els serveis públics”
Quines són aquestes zones que corresponen al 5%?
No són l’àrea metropolitana de Barcelona, sinó que aquells llocs on és difícil desplegar infraestructures només a través de la iniciativa privada, perquè no és rendible en clau econòmica, per això hem de buscar alternatives per arribar a l’última milla. Si ens comparem amb Europa, tenim un alt nivell de penetració de la connectivitat de banda ampla, però jo em pregunto: és suficient per a una Catalunya tan diversa?
Respongui vostè mateix.
No, no ho és. Per això, el Telcocat representa un compromís de les operadores per a treballar-hi, i servirà per millorar la informació quan hi ha incidències, que actualment no funciona.
A què es refereix?
Quan hi ha incidències massives de connectivitat per part de les operadores privades, les institucions tenien un dèficit de comunicació. I les institucions necessitem informació, així que a través del Telcocat posarem en marxa un telèfon que redirigirà els alcaldes i alcaldesses a les operadores amb l’objectiu de gestionar millor les incidències massives de connectivitat. Això arribarà abans de finals d’any i esperem que sigui un salt qualitatiu.
Fa uns dies es van repartir els primers dispositius de la xarxa Rescat. Com es conjuga aquesta xarxa amb l’evolució que s’està fent per tenir la màxima connectivitat possible al país?
La xarxa Rescat és una alternativa per a emergències, no es tracta d’una rèplica de la xarxa de comunicacions tradicional. Sabem que les emergències poden afectar les comunicacions i el Govern i els cossos d’emergències han de poder-se comunicar per gestionar en aquests escenaris. Aquesta és la prioritat de la xarxa Rescat.
Foto: Joanna Chichelnitzky
A Catalunya hi ha més de 19.000 empreses del sector digital. Com es pot aprofitar aquesta fortalesa?
Tots els projectes de transformació digital i d’infraestructures digitals que impulsa el Govern són un sector econòmic en si mateix, perquè qui acaba fent aquests projectes per al sector públic són aquestes empreses. L’ecosistema de projectes de transformació digital i de noves infraestructures que impulsa la Generalitat de Catalunya mou i dinamitza el mercat i des del Govern som clients d’aquestes empreses. El fet que traccionem projectes com els que estic explicant són una injecció en el sector econòmic digital, una idea molt important i que, a vegades, no és sobre la taula. Des de l’Administració defensem que en projectes d’IA i transformació digital podem ser tractors.
Per què ho defensa tant?
Perquè si des del Govern traccionem aquesta mena de projectes, això acaba tenint efectes en aquestes empreses.
“Aquest 2025 Catalunya superarà els 8.000 kilòmetres de fibra òptica de titularitat pública”
Des del punt de vista tecnològic, Catalunya és reconeguda a l’estranger?
Ho és! Disposem d’informes que ho confirmen i comptem amb un posicionament que motiva cap a l’optimisme. El sector digital està en un bon moment a Catalunya, les dades ho avalen, i així que ens situa en un escenari de reconeixement a Europa.
Com es nota, aquest bon moment?
En la mena d’inversions que estem rebent.
La IA és una amenaça o una oportunitat per a la transformació digital?
És una oportunitat que hem de motivar i també un conjunt de riscos que hem de gestionar. Hi ha riscos i mals usos potencials que tenen conseqüències socials, per això hem de posar el focus en què l’ús de la IA sigui amb propòsit, per això n’hem creat una direcció general. Però hem de fer-ho també amb responsabilitat, perquè puguem gestionar els riscos, així com vam fer amb l’aparició d’altres tecnologies.
Albert Dalmau: “Avui, Catalunya és l’epicentre de la tecnologia internacional”
