Els investigadors Eloy Peña-Asensio i Elisa Simó-Soler [Foto: cedida]
Els investigadors Eloy Peña-Asensio i Elisa Simó-Soler han publicat un article a la revista científica Acta Astronautica on posen a debat l’escenari legal i les implicacions que podria suposar un cop per un asteroide. Mostren per primer cop els fonaments d’un marc normatiu en clau de defensa preventiva planetària de la Terra en cas d’un possible impacte d’un asteroide en la seva superfície. Peña-Asensio (Cartagena, 1991) és graduat en Enginyeria Aeroespacial a Madrid i màster a la UAB i UPC. Ara, investigador predoctoral a la UAB i associat a l’IEEC. Simó-Soler (València, 1992) va cursar el doble grau en Dret i Ciències Polítiques a la Universitat de València, màster a la mateixa universitat i de dret a l’advocacia, ara contractada predoctoral FPU a la Universitat de València. A Espai.Mèdia, els dos coautors del paper aborden els seus arguments sonbre la defensa planetària.
Què suposa publicar aquest article a dues mans?
ELOY PEÑA-ASENSIO: La meva línia d’investigació és la defensa planetària i per a mi és un article amb un altre enfocament, que s’apropa a la defensa planetària no des del mètode científic sinó des d’una perspectiva social. Per a mi, complementa molt bé la meva línia d’investigació, tot i que sigui una visió alternativa.
ELISA SIMON-SOLER: Per a mi ha estat tot un atreviment, perquè he sortit del meu espai de confort, estudiava delictes de violència sexual, no havia estudiat mai la defensa planetària, però és molt enriquidor treballar al costat de l’Eloy en una aposta clara pel treball multidisciplinar i crec que seguirà sent una segona línia d’investigació per a mi.
Era necessari, un marc normatiu sobre la defensa preventiva de la Terra en cas d’un possible impacte per un asteroide?
EP: És tan necessari com que no n’existeix, és doblement necessari saber què fer si passa. És poc probable però plausible.
ES: No hi ha marc normatiu ni tampoc cap sistema de presa de decisions, així que estem buits de legislació i de processos democràtics per poder afrontar la situació.
Què implica comptar amb aquesta defensa planetària i en quins àmbits afecta?
ES: Afecta la supervivència de la humanitat, ens afecta a tots. Ens afecta globalment, tot i que l’impacte sigui regional, però existeix el fet que els danys es puguin multiplicar com si fos un tsunami o un terratrèmol. A més, no tots els estats tenen la capacitat tècnica de poder desenvolupar una estratègia de defensa planetària, per tant necessitaran l’ajuda d’altres estats, empreses privades i entitats, ens afecta a totes.
EP: Tractant-se d’una qüestió que involucra moltes àrees de coneixement, calen que entrin en joc diferents línies, però fins ara només s’ha desenvolupat des de la vessant científica. Aquesta és una de les novetats que hem posat sobre la taula i que només es treballava la defensa planetària des de l’àmbit científic. Fan falta altres visions, altres camps de coneixement per desenvolupar respostes preventives.
En què es basa el protocol de defensa, quines fases té?
ES: Nosaltres hem plantejat possibles escenaris d’un possible impacte d’un asteroide i segons en quin ens trobem, analitzem les conseqüències juridicopolítiques que podria tenir cadascun d’ells. Després, plantegem la possibilitat que, arran de amenaça d’impacte, es produeix un moviment migratori a nivell global i després plantegem que es configurin estats sense territori.
Vau tenir les tècniques que s’havien proposat abans en cas d’impacte d’un asteroide?
EP: No, de fet està basat en les capacitats que tenim actualment per desviar o destruir-ho. Emmarcats en aquestes capacitats i dins els límits i les incerteses que tenim, ens permet elaborar aquests escenaris, que serien els possibles en el cas que aparegués aquesta amenaça. Això es veuria modificat amb l’aparició i la millora de les tecnologies.
“Estem buits de legislació en la defensa preventiva de la Terra en cas d’un possible impacte per un asteroide”
Com va sortir la idea de fer junts aquest assaig?
EP: Jo sí que havia treballat en defensa planetària, però a nivell tècnic i sense la perspectiva social. La idea de la col·laboració surt perquè som parella i jo parlava dels meus temes cada àpat i ella, pendent de la seva perspectiva social i jurídica, es fan brainstorming i surten idees d’allà on no esperes.
Per tant, l’aportació de cadascú és diferent.
EP: Sí, el desenvolupament és més polític i jurídic.
Creieu que hi hauria alguna evolució?
ES: Segur, ja hi estem treballant. A més s’ha anunciat la creació de l’Agència Espacial Espanyola, i pensem que hi ha més interès per part de l’estat i els preocupa la seguretat nacional en aquest àmbit.
EP: A més, el desembre del 2021 es va desenvolupar el primer congrés jurídic espacial on ja es van començar a abordar aquestes qüestions. Per això, la idea de dissenyar un protocol no té sentit, perquè està tot per fer. A Espanya s’ha fet aquest congrés amb autoritats del sector. El dret s’ha de començar a preocupar per qüestions de l’espai i l’astronomia, per tot el que ve.
Sobre focalitzar per part dels governs la seva atenció en el sector de l’espai, creieu que és necessari?
ES: Les empreses acaben tenint més poder amb la capacitat tecnològica, així que és molt important que els restats comencin a desenvolupar aquestes iniciatives.
EP: Ara més que mai, per primer cop els països han vist que els seus espais espacials, així com l’ultraterrestre, està compromesos, amb els seus propis satèl·lits, això pot suposar un risc i una preocupació per als estats, així que és urgent que es consolidi una institució encarregada d’observar i de gestionar-ho. No sabem quines funcions tindran, sembla que a Espanya anirà més enllà de la seguretat nacional, però ara és un moment clau.
