Josep Maria Trigo és investigador a l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC) [Foto: Josep Maria Trigo]
Josep Maria Trigo Rodríguez és doctor en Astrofísica per la Universitat de València, ha estat investigador en diverses institucions de prestigi. A la Universitat de Califòrnia a Los Angeles es va especialitzar en meteorits primitius, particularment en el paper que van tenir en la formació d’asteroides i planetes, i en el transport d’aigua. També ha participat en diverses missions espacials de la NASA, com ara la Stardust, en què va estudiar les mostres recollides del cometa 81P/Wild 2, i ara participa en l’equip científic de la missió DART, per assajar el desviament d’asteroides. Actualment, és investigador a l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC), on dirigeix el Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries. En reconeixement de la seva trajectòria, l’asteroide 8325 du oficialment el seu nom: Trigo-Rodríguez. A Espai.Mèdia, Trigo explica el fil conductor del seu darrer llibre publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona i que ja es podrà adquirir per Sant Jordi.
Acaba de presentar el seu darrer llibre ‘La terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes’, que també es pot adquirir en castellà i anglès. Com sorgeix la idea d’escriure aquest llibre?
Aquest llibre és un punt i seguit des de l’últim que vaig escriure de caràcter divulgatiu Las raíces cósmicas de la vida, que fa una dècada va publicar la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a més dels estudis que he fet al llarg dels anys sobre els asteroides. La prioritat que tenim els investigadors és aprendre el màxim possible sobre aquests cossos per pal·liar els possibles impactes dels asteroides a la terra i desenvolupar tècniques per fer servir els recursos minerals que aquests objectes ens poden oferir.
Sense fer un espòiler, quin és el fil conductor del llibre?
La Terra en perill explica com arriben aquests planetes menors i els cometes, amb quina freqüència ho fan, si hi ha evidències de grans col·lisions, quines conseqüències han tingut i fins a quin punt han contribuït a la formació de la Terra. Ofereix claus de lectura per conèixer com els científics intenten desviar els asteroides i així salvaguardar la vida a la Terra. El llibre té una base científica, no busca generar alarmisme.
Com es pot desviar un asteroide?
Per poder desviar un asteroide, primer hem de conèixer de què està fet i, per això, els meteorits ens donen una informació de molt valor. Per això, els nous experiments que estem fent des del CSIC, l’IEEC i la UAB fa que aconseguim aprofundir en les propietats fisicoquímiques d’aquests cossos, fonamentals per l’èxit de les missions DART i Hera, de la NASA i l’Agència Espacial Europea, respectivament, en les quals participo, en el qual tenim com a finalitat desviar l’asteroide Dimorphos, satèl·lit de l’asteroide binari Didymos i, a més, estudiar els efectes que un projectil cinètic causa a la seva superfície.
Per què genera tanta curiositat pels humans el coneixement dels asteroides?
La recerca científica i els avenços que hem fet al llarg de les últimes dècades hi juguen un paper rellevant. En aquest procés d’investigació observem que molts d’aquests asteroides són molt primitius, objectes que representarien les baules formatives del planeta Terra, a partir dels quals es van crear tots els planetes terrestres. Els asteroides de pocs centenars de km de diàmetre o més petits mai es van fondre, però han estat sotmesos a innumerables impactes que les proporcionen propietats inusuals. En aquests asteroides també trobem una relació directa amb l’origen del sistema solar, donat que han estat capaços de transportar aigua i minerals amb propietats catalítiques desconegudes a altres roques, respectivament claus en la formació de la Terra i fins i tot de l’aparició de la vida.
Cada nit la Terra és colpejada per milions de partícules i que cada any plouen desenes de meteorits arreu del món. Quins riscos hi ha d’un possible impacte d’asteroides a la Terra?
Sí, l’espai interplanetari no és pas buit. Fa milers de milions d’anys els grans impactes eren molt més habituals. La majoria d’aquests astres ja no existeixen, però encara queden milions d’asteroides a l’anomenat Cinturó Principal, en òrbites estables. Fa dos segles es van començar a descobrir aquests objectes rocosos i metal·lorocosos entre Mart i Júpiter, i en les darreres dècades se n’han descobert milers en la regió propera a la Terra, alguns de potencialment perillosos.
Per tant?
A hores d’ara tot depèn de la mida de l’asteroide: un impacte amb un de poques desenes de metres de diàmetre, com ara va tenir Txeliàbinsk caigut l’any 2013, ocorren cada segle. Un d’una mida d’un kilòmetre esdevindria cada deu milions d’anys. Les estadístiques, però es poden trencar sobtadament per processos estocàstics, la humanitat és tan sotmesa als capritxos del destí com ara van ser els dinosaures. Nosaltres tenim la ciència, però ells segur no feien guerres absurdes, molt menys de caràcter genocida.
Per què són perillosos?
Perquè les col·lisions produeixen asteroides més petits, sotmesos a forces no gravitatòries, és a dir, fenòmens causats a l’escalfament de la part de la superfície dels objectes sotmesa a l’escalfor solar i la irradiació de la part fosca durant la fase nocturna. Aquest fenomen fa que perdi la seva energia potencial, creui el cinturó principal i passi per regions ressonants que, en alterar les seves òrbites, faciliten el seu impacte amb la Terra. Avui, per terme mitjà un asteroide capaç d’una hecatombe a escala global és de l’ordre de desenes de milions d’anys.
“Fa falta més sensibilització social en la recerca. L’objectiu final de moltes línies pot marcar la diferència i realment salvar la humanitat”
El planeta Terra està amenaçat, hi ha un perill real?
Sí, hi ha un perill real que no es percep, hi ha qui creu que és ciència-ficció. Des de fa 30 anys s’han desenvolupat programes de cerca per evidenciar que existeixen milers d’asteroides en la regió pròxima al nostre planeta. Ser conscients, almenys en l’àmbit científic, dels riscos d’impacte amb alguns d’aquests asteroides ha afavorit que s’hagin desenvolupat nous sensors, missions espacials i telescopis que permeten descobrir, catalogar i estudiar la seva naturalesa.
Fruit d’aquesta recerca, es pot detectar quan es produiria un impacte d’aquestes dimensions?
L’octubre del 2015 va ser notícia l’asteroide 2015 TB145, conegut per una forma de calavera per l’Asteroide de Halloween. El vam descobrir amb només tres setmanes de marge i és un exemple dels objectes esquius que resten per descobrir. Aquest en particular era un cometa fosc i inactiu acostant-se a la Terra a 126.000 km/h i amb 600 metres de diàmetre, capaç de produir una enorme devastació a escala regional o global. Aquest tipus d’objectes poden ser part de cometes majors, fragmentats al passar prop del gegantí Júpiter. Per ser raonablement segurs sobre quan esdevindrà el proper impacte d’un asteroide amb la Terra és precís descobrir tots aquests cossos que assetgen el nostre planeta. En cas negatiu, el proper gran impacte podrem continuar dient que passarà d’aquí a milions d’anys, però podria passar d’aquí a uns segles o milenis, significant el fi de la nostra civilització. Per això és molt rellevant la recerca i l’exploració dels objectes que formen el sistema solar, per ser capaços d’evitar una hecatombe.
I com ho podem evitar?
Prenent consciència que la ciència ha de ser finançada i que, a curt o mitjà termini, acaba repercutint positivament en la societat. Fa falta més sensibilització social en la recerca. Per això, els investigadors que treballem en aquest camp d’arreu del món hem impulsat la celebració de l’Asteroid Day cada 30 de juny per intentar sensibilitzar tothom que el risc és present.
Així ho explica en el seu darrer llibre.
A “La Terra en perill” dono respostes a les preguntes que tots ens hem fet sobre aquest tema, explicant tot just la diversitat del risc associat als impactes i l’evidència dels impactes en la història recent del nostre planeta. Espero que el lector comprengui que l’objectiu final de la nostra recerca és buscar un bé comú: salvar a la humanitat. Alguns riuran, però amb la recerca bàsica i aplicada que estem fent ara serem capaços de trobar els recursos que necessitem als asteroides, a la Lluna o a Mart, tot creant assentaments que assegurin la nostra supervivència fora del planeta, i intentant minimitzar el dany que estem fent a la mare Terra.
Aquest Sant Jordi signarà llibres a Barcelona.
Sí, ho faré dissabte de 17 a 18 hores a l’estand d’Edicions de la Universitat de Barcelona, entre números 67-69 de Passeig de Gràcia. Estic molt content per l’interès que ha generat el llibre, ja que després de publicar-lo en anglès a Springer amb el títol “Asteroid Impact Risk”, ara la Universitat de Barcelona ha dedicat tots els esforços perquè hagi estat traduït en català i, ben aviat, també en castellà. Tan de bo sigui un bon reclam per Sant Jordi.
