Jaume Sánchez, un dels fundadors de 3dthinks, és enginyer [Foto: Maria Cerezuela]
Jaume Sánchez, Anita Seiverth i Óscar Álvarez van fundar 3dthinksamb la intenció de fer més fàcil, accessible i còmoda la vida a les persones amb diversitat funcional. Arribats d’Alemanya, Sánchez és enginyer industrial, Seiverth, pedagoga, i Álvarez matemàtic, però han triat Barcelona per començar el projecte que van iniciar prop de la fàbrica d’Audi. 3dthinks proposa una solució en forma d’aplicació que incorpora la intel·ligència artificial per a millorar-ne l’accés i facilitar la comunicació entre els seus usuaris. A Espai Mèdia exposen quin camí han seguit en el primer any de vida de la solució.
Quan vau decidir tirar endavant 3dthinks?
Jaume Sánchez (JS): Des del 2010 vaig intentar canviar l’empresa on treballava a Alemanya, Audi, i accelerar l’electromobilitat. Em vaig adonar que treballant en una gran empresa era difícil realitzar les meves propies idees. Vaig decidir fundar la meva propia start-up per poder desenvolupar projectes amb més impacte i dedicar-me als valors que jo creia.
Va ser difícil?
JS: És cert que, quan tens família, fills, una casa i una responsabilitat no pots deixar-ho de cop, has de saber quan és el millor moment per a tots. Vam estar treballant en paral·lel durant un any, vam començar el 2021 i el 2022 vam acomiadar-nos d’Audi per veure si podia funcionar i si tindríem un futur a Barcelona.
Anita Seiverth (AS): Crèiem molt en el projecte, creiem que té molt de futur, i per això vam començar des de zero l’agost de 2022, vam fundar l’empresa aquí, tancant l’empresa alemanya.
I per què vau triar Barcelona?
JS: Barcelona és la quarta ciutat d’Europa amb més força pel que fa a start-ups, abans estan París, Londres i Berlín. Aquí, a més, hi ha moltíssimes ajudes per a crear empreses, a Alemanya ens costava molt arribar-hi.
AS: Buscàvem un àmbit d’start-ups, vam valorar on hi havia ajudes i on teníem un terreny per a poder créixer, com ho és Barcelona.
El vostre moment clau és quan vau adaptar una cadira de rodes perquè una noia amb diversitat funcional pugui comunicar-se amb una tauleta. Com va cuinar-se?
JS: Nosaltres pertanyíem a una comunitat en què organitzàvem makeathons, competicions tecnològiques. I vam començar-ne una durant la pandèmia entre una fundació alemanya i una fundació d’Israel on estaven implicats els governs dels dos països. La idea era demostrar que persones que vivien a Alemanya podien treballar conjuntament amb persones d’Israel. El consolat d’Israel hi estava molt interessat i vam organitzar-ho i la cònsol va inaugurar-lo. Així vam conèixer la Fundació Stiftung ICP München on la noia de la cadira de rodes demanava ajuda i un mes més tard es va organitzar un Global Innovation Challenge mundial de tikkum Olam Makers i hi vam participar.
Seiverth, Sánchez i Baillie a les instal·lacions de 3dthinks [Foto: Maria Cerezuela]
“La intel·ligència artificial juga un paper molt important, perquè ajuda a programar l’aplicació i introduir noves funcions”
I com va anar?
JS: La fundació va aportar el fisioterapeuta, hi havia la noia interessada i Òscar Álvarez, membre de 3dthinks i jo. Ho vam fer durant l’estiu de 2021 i ja teníem una solució virtual, al setembre vam imprimir tot el mecanisme, en tres dimensions, ho vam presentar i vam guanyar el concurs. El novembre de 2021 vam viatjar a Dubai a recollir el premi i vam tancar el makeathon que havíem organitzat en línia.
Quan vau entregar-li el producte a aquesta noia, què vau trobar-vos?
JS: Doncs vam veure que la necessitat era una altra, i és que necessitava comunicar-se més enllà dels 100 metres als quals arribava la cobertura de la tauleta. A més, el preu de la solució era de 13.000 euros i no tots els països podrien fer-se’n càrrec. Així, vam decidir fer una aplicació amb pictogrames per als pacients amb diversitats funcionals i la fundació ens va recomanar que resolguéssim la seva comunicació a distància.
Per què era important?
JS: Perquè ells atenen persones que viuen en pisos tutelats i sabien quines necessitats tenien. La intel·ligència artificial juga un paper molt important, perquè ajuda a programar l’aplicació i introduir noves funcions.
Vosaltres també treballeu amb impressió 3D, com ho feu?
JS: Nosaltres ajudem persones amb diversitat funcional amb aplicacions de software, però també amb fabricació distributiva, el que comporta que enviem les instruccions sobre com fer les peces. Així, són solucions exportables arreu del món i tenen un impacte local. De vegades, sí que ajudem a imprimir algunes peces o solucions que són complexes d’imprimir.
En quin moment es troba ara l’aplicació?
JS: Amb l’entrada de la IA ens atrevirem a sortir al mercat, tenim algunes llicències entregades a Alemanya, però les fundacions que no ens coneixen creuen que no funciona. Hem d’esperar a actualitzar-la i introduir del tot la IA per a llançar-lo a escala mundial. La tenim en català, castellà, alemany i anglès i ara l’estem traduint a l’hebreu i al serbi.
D’esquerra a dreta, Caroline Baillie (col·laboradora en pràctiques) i Anita Seiverth i Jaume Sánchez (CEO 3dthinks) [Foto: Maria Cerezuela]
JS: Fem tres passos endavant i tres cap enrere, però no és diferent del que els passa a les altres start-ups. Ens trobem amb gent que ens entenen i amb gent que creu que no necessita el nostre producte, així que els hem d’explicar. Estem picant pedra, però hi ha diferents hubs de Catalunya interessants a validar la nostra solució.
Que hi hagi gent interessada i gent que no ho està, us afecta?
Jaume: Nosaltres anem en una nau zodiac, podem canviar el rumb en funció de qui ens diu que sí i qui ens diu que no. L’any passat vam estar en una acceleradora, Open Future Cornellà, on vam guanyar el premi d’innovació de Telefónica i el premi InnoBaix, així que ens està ajudant molt. És un camí sinuós, i si en un lloc ens diuen que no, marxem a un altre.
“Estem picant pedra, però hi ha diferents hubs de Catalunya interessants a validar la nostra solució”
El següent pas ara quin seria?
AS: Doncs seria conèixer clients directes i institucions catalanes, a Alemanya ja tenim el feedback, però volem fer-ho també a Catalunya. Volem que ens coneguin, que hi hagi persones que provin l’aplicació i creiem que anirem creixent.
A curt termini, teniu fites?
JS: L’aplicació ara està en mode beta i és previst que a finals d’any puguem llançar la versió final, tot i que sempre tindrà actualitzacions. Necessitem un temps perquè les institucions, empreses i fundacions ho entenguin i vulguin provar-la.
Després de prop d’un any d’engegar, us plantegeu reptes? Cap a on camineu?
JS: Ara estem obrint una ronda de finançament i hi estarem uns tres mesos. Per sort, ens ajuda la consultoria Intelectium. El nostre repte és desenvolupar l’aplicació i escalar-la, convèncer les persones per tal que la descarreguin i la provin.
AS: L’aplicació l’hem començat amb persones amb dificultats de comunicació, però en general hauria de ser accessible per a tothom i amb qualsevol dificultat. Té molt de potencial per a incorporar noves funcionalitats.
En l’àmbit humà, quin creieu que és el punt fort d’aquesta aplicació?
AS: La nostra missió és obrir el món a tothom, així que volem incloure les persones amb diversitat funcional en el món tal com està constituït per a nosaltres. Elles estan molt limitades i sempre necessiten ajuda d’algú altre i nosaltres volem facilitar-los que no tinguin aquest problema, que puguin accedir a tot el que necessiten cada dia. Això no només els fa més feliços, sinó més independents.
Vosaltres sou un cas que demostra que la IA funciona, quina opinió teniu de la por que se’n pugui tenir?
AS: En aquest cas, ajuda molt més del que amenaça les persones i estalvia molt de temps als cuidadors i les persones que necessiten aquesta ajuda. Crec que els avantatges són molt més grans.
JS: Al capdavall, no deixa de ser una eina. Un ganivet pots utilitzar-lo per a taller formatge o matar algú, i els seus usos estan regulats, així que passa el mateix amb la IA. En el nostre cas, soluciona el dia a dia de les persones amb diversitat funcional, així que ho veig molt positiu.
