Joan Anton Català Amigó presenta ‘La Terra és plana’ a El Suplement de Roger Espada [Foto: Catalunya Ràdio]
Joan Anton Català Amigó (Tarragona, 1961) és divulgador científic, escriptor i consultor especialitzat en astronomia i astrofísica, i aplica els seus coneixements a la gestió del canvi en l’àmbit de les organitzacions. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, es va especialitzar en Química Quàntica i va obtenir el Màster en Astronomia i Astrofísica per la Universitat Internacional de València. Va treballar com a executiu en diverses empreses internacionals, i va arribar a ser director de comunicacions i noves tecnologies en el Centre Informàtic de la Generalitat. Fins que va crear la seva pròpia consultora: Leading-On, especialitzada en la gestió del canvi i l’execució. És conferenciant i divulgador científic en diferents mitjans de comunicació.
Als 9 anys va construir el seu primer telescopi. La passió la porta gairebé en l’ADN.
Sí, des de ben petit em fascinaven les llums de les estrelles. Així és com vaig construir andròmines amb tubs de cartró i li prenia els miralls de maquillatge de la meva mare. Aquest sempre havia estat la meva afició, però jo havia treballat en l’àmbit professional i no sempre tenia temps per a dedicar-m’hi. Sortosament en aquesta darrera etapa de la meva vida puc dedicar-hi molt més temps. He convertit la meva passió a la meva professió.
Actualment és divulgador científic, escriptor i consultor. Com es compaginen aquests tres papers?
Durant molts anys vaig treballar en posicions directives en el sector TIC, però des de fa uns anys gestiono la meva pròpia consultoria. Tot i no dedicar-m’hi professionalment, la meva passió per l’astronomia sempre m’ha acompanyat. Fins que vaig poder unir les meves grans passions: la consultoria i l’astronomia. I ho vaig fer a través d’una metodologia.
És la metodologia ‘A space to grow’, que va impulsar vostè mateix. En què consisteix?
És l’ús de l’univers, els estels i l’espai com a elements inspiradors i facilitadors per a la reflexió i la discussió en l’àmbit de les organitzacions. Hi ha un seguit de vectors com ara l’emoció, la inspiració, el coneixement i la perspectiva. És el moment per fer reflexionar qüestions de l’àmbit de l’empresa a través de l’astronomia.
Era una necessitat la divulgació científica en els mitjans de comunicació?
La ciència ha viscut d’esquena al públic en general i ha creat una barrera entre el públic i el llenguatge científic. Per tant, hem de fer autocrítica. És necessari establir aquest pont de llenguatge que els permeti a una persona del carrer accedir en aquests coneixements que la majoria són emocionants i fascinants. I és en aquesta posició que em vaig situar com a divulgador científic en els mitjans de comunicació. No va ser una decisió premeditada ser-hi, això sí, fer-ho en català sí que va ser amb tota la intenció. A més hi havia un espai buit i amb una demanda. En aquest sentit, crec que els mitjans de comunicació públics tenen l’obligació d’apostar per la divulgació científica, com també la cultura.
“L’aposta per l’estratègia New Space és fonamental pel país”
El públic està preparat per pagar per consumir continguts de divulgació científica?
És una pregunta que em faig sovint. Ens hem acostumat a l’accés gratuït per les xarxes i webs que no costen ni un duro. Quanta gent estaria disposada a pagar per continguts de qualitat? Jo no podria viure de la divulgació, visc per la meva feina com a consultor.
Suma quatre temporades al capdavant de l’espai ‘La terra és plana’ a El Suplement de Catalunya Ràdio. Ha contribuït a educar els oients en l’astronomia i la ciència?
Voldria pensar que sí, però haurien de respondre els oients. Voldria agrair l’aposta de Roger Escapa que des del primer dia que va assumir la direcció del programa va fer-me la proposta. L’únic requisit que li vaig demanar és que jo tinc una visió molt humanista, fins i tot, emocional a l’hora d’explicar les coses. Aquest estil divulgatiu assequible fa que la secció ofereixi continguts atractius pels oients, que fins i tot són ells qui proposen les temàtiques. Amb el suport d’una periodista del programa elaborem la secció amb un objectiu: explicar coses que estiguin a l’abast de tothom i que els faci pensar. Tenim un públic molt fidel i molt agraït.
Foto: Joan Anton Català Amigó
Vostè és el principal astrònom divulgador de l’Observatori Fabra de Barcelona. Quins elements destacaria de l’equipament?
El primer és el telescopi centenari de Josep Comas i Solà, fabricat el 1903 a París i instal·lat a Barcelona l’any següent. És l’element més valuós de l’Observatori Fabra. El segon que és un espai per fer-hi activitats culturals molt boniques i hi ha empreses que ho exploten el seu ús. I un tercer element, la història de l’Observatori com a espai de descoberta d’aspectes de l’astronomia que, fins i tot, la mateixa comunitat científica no es va creure inicialment.
La passió per l’astronomia i l’exploració de l’espai que cada cop és més palpable, ve de lluny o que anirà in crescendo?
No ve de lluny, és més aviat recent. I sí, anirà in crescendo. L’espiral de la tecnologia ha accentuat l’interès per a l’exploració de l’espai, que mai havia despertat tanta passió com ara. En l’àmbit de l’astronomia cada cop ens genera més novetats i que ens posen sobre la taula interrogants més profunds, i ens assenyala els llindars de la ciència. Aquesta és la porta de la revolució que vindrà. Tot plegat està generant molt interès més enllà dels qui ens hi dediquem.
“Els mitjans de comunicació públics tenen l’obligació d’apostar per la divulgació científica”
Formes part de l’Associació Astronòmica de Barcelona. Quin pes tenen aquestes associacions d’arreu del país per a la difusió de l’astronomia i l’exploració de l’espai?
Catalunya té una gran tradició en tots els àmbits i això és molt rellevant. La funció de totes aquestes associacions és molt important, ara bé, n’hi ha que tenen molt de pes, d’altres que sobreviuen i algunes que desapareixen. I aquí evoco una reflexió: s’està disposat a pagar per la divulgació? O en el cas dels ajuntaments, disposats a donar suport i col·laboració a aquestes associacions? Ja us dic que no, o no tots. Hi ha altres prioritats, segur. Però si no s’ajuda prou a la cultura, a la ciència, s’ajuda molt menys. L’esforç de particulars fa que aquestes associacions mantinguin viva la flama.
Qui sí que hi està apostant és el Govern català amb l’estratègia New Space. Quina mirada hi poses com a divulgador científic i especialista en astronomia?
Aquesta aposta és fonamental pel país. I faria la distinció entre l’astronomia i l’exploració de l’espai. Quan se’n va dir allò de la NASA catalana i se’n va fer befa, s’hauria d’haver tallat més aviat. Va ser un error. Perquè aquest projecte no té res a veure amb la NASA ni l’Agència Espacial Europea. Això no va d’enviar astronautes a la lluna, sinó va de desenvolupar un sector de l’economia. Aquest fet és molt rellevant i explicat així agafa una altra dimensió. La qüestió és molt clara: o ho fem nosaltres o ho faran uns altres. Per això, l’aposta ha estat anticipar-nos. L’Enxaneta és una demostració que han de servir perquè un seguit d’startups activin una nova economia que serveix per a crear nous serveis i llocs de treball. I aquesta és la lectura real de l’estratègia New Space, que és molt positiva.
