Joana Barbany, al seu despatx, aquesta setmana durant l’entrevista [Foto: Espai.Mèdia]
Joana Barbany Freixa (Barcelona, 1973) és la directora general de la Societat Digital del Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i diplomada en Empresarials per la Universitat de Vic (UVIC), és especialista en comunicació digital i consultoria estratègica. En el seu pas per la política, va ser regidora de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. La seva carrera professional s’ha centrat en la comunicació digital (Lavinia TC) i la consultoria estratègica i d’organitzacions (Institut DEP i LTC Project). A Espai.Mèdia, Barbany analitza com es troba el sector digital del país i quina mirada hi posa el govern en aquest àmbit que no para de créixer.
Vostè, com el vicepresident Puigneró, van iniciar-se en la política municipal a Sant Cugat. Quin lligam té aquesta ciutat amb la tecnologia que han acabat ara al Govern liderant les polítiques digitals del país?
És fruit de viure en una ciutat moderna, tot i que Sant Cugat era un poble de tota la vida i s’ha sabut adaptar als nous temps. Ha estat una ciutat d’acollida que ha sabut créixer de forma intel·ligent.
Com ho van fer?
Amb el vicepresident Puigneró -que era company a l’ajuntament- vam intentar fer-la créixer d’una manera eficient i innovadora i productiva a través del concepte d’smart cities, un projecte que vam treballar-lo plegats, amb el vicepresident. Gràcies a això Sant Cugat ha tingut un creixement molt controlat en l’àmbit d’impacte ambiental, ecològic, de millora en els serveis. La mirada s’ha ampliat per a tots dos, ara treballem pel país.
Estan revolucionant Catalunya digitalment i marcant tendència dins el govern.
Només cal veure el pes que té el departament avui. Fa 8 anys aquest departament era una direcció general. Avui, és un departament consolidat, la política digital és fonamental per al govern i continuarà sent-ho, perquè és transversal, toca tots els àmbits.
Vostè sempre subratlla que cal tenir una mirada femenina per créixer al sector TIC. Quina és aquesta mirada femenina?
Ara es parla molt de diversitat, però històricament la dona sempre ha tingut aquesta mirada diversa. No tothom pensa igual, encara que visqui en el mateix entorn o tingui la mateixa edat. Per tant, és important tenir una visió diferent per construir, perquè la diversitat suma. Com més diversa és una associació, també és més productiva.
“Hi ha diferents hubs digitals arreu del país, ben aviat en presentarem quatre més”
Per quin moment passa el sector femení digital a Catalunya?
De mica en mica les polítiques que estem desenvolupant des del departament comencen a fer efecte i sembla que estem començant a revertir la situació. El tecnològic és un sector emergent de talent, en fa falta molt, cal que la dona hi participi. És un sector apassionant per a treballar-hi, de canvi constant, i ara és el moment de posar el nostre gra de sorra com a dones, hi estem infrarepresentades i cal que tinguem més presència.
Com hi ajuda, el pla DonaTIC?
Molt, hi ajuda. Pretén que tinguem més dones en el sector tecnològic. Per fer-ho cal visibilitzar més referents femenins, especialment dirigits cap a les nenes i noies d’avui. Aquesta és la punta de llança que hem de treballar, costa molt que les dones facin el pas, però ho hem de fer per les nostres nenes i noies. També hem d’aconseguir que les TIC siguin atractives, donar-les a conèixer per atraure talent femení.
És necessari refermar aquest programa?
És vital! I continuarem apostant-hi fort. Aquest pla fa gairebé una dècada que està en actiu, ha anat evolucionant a causa de la situació que hi ha i encara necessitem mà d’obra digital, cada cop és més necessari. I pel que fa a tenir espai en llocs de presa de decisions, igual que en altres sectors les dones estem molt poc representades, i això acaba tenint un impacte clar en el dia a dia.
Foto: Espai.Mèdia
Com poden obtenir que hi hagi més presència femenina en els llocs de presa de decisions?
Es pot fer de dues maneres: o treballant al costat amb les corporacions perquè tinguin plans de creixement interns, tot i que és difícil entrar-hi, però preferim donar oportunitats, i per això fem una aposta molt important per l’emprenedoria digital femenina. Aquest any ja vam llançar una línia d’ajuts que ha crescut fins a un milió d’euros, amb injeccions puntuals perquè les dones puguin fer una empenta als seus projectes.
Quins són els eixos que cuinen des de Societat Digital?
Dins d’una mateixa moneda, hi ha dues cares. Una és la d’humanitzar la tecnologia, fer-la més atractiva per atraure més talent divers. I l’altra, digitalitzar la societat, tecnificar-la. No pot ser que al segle XXI hi hagi persones sense accés a Internet o a dispositius i sense coneixement digital, perquè això incrementa el gap social que existeix avui en dia.
Com ho fan?
En un nivell bàsic formem persones en competències digitals, per al seu dia a dia i en nivells de més capacitació preparem persones perquè estiguin al sector tecnològic. Aquestes persones venen d’altres sectors i els formem i els capacitem digitalment. A més, donem connectivitat a tot el territori, aconseguint que tots els pobles de Catalunya estiguin connectats, no pot haver-hi ciutadans de primera o de segona depenent del lloc on visquin. Ara, ja ens apropem al 80%, però hem d’arribar al 100%.
La pandèmia ha fet més evident la necessitat de tenir connectivitat?
Sí, per descomptat. La bretxa digital s’ha vist incrementada amb la pandèmia, però també ens ha ajudat a passar-la millor. No vull imaginar què hagués passat amb una pandèmia fa quinze anys, haguéssim mort com a societat. La tecnologia, en el fons, és un facilitador, i ben utilitzada és un element que permet connectar-nos visquem on visquem. Hem de tenir-hi accés. Per això, la connectivitat ha passat a ser una de les prioritats indiscutibles des del departament.
Com ho estan executant?
A través de la fibra òptica (des de la Generalitat hem fet una inversió per arribar a tot arreu, volem assolir el 100% de connectivitat), en l’adaptació dels equipaments (han de ser d’accés com qualsevol subministrament) i en les competències.
“No té sentit votar en paper en ple segle XXI. S’ha de votar electrònicament, ho tenim claríssim”
Barcelona i l’àrea metropolitana concentren majoritàriament tota la comunitat digital, que s’enfortirà amb un nou hub previst al Besòs.
L’àrea metropolitana té molta força, però hem de tenir en compte tot el territori perquè Catalunya és el que és gràcies al seu territori. Per això, ja hi ha diferents hubs arreu del país on es treballen conceptes de col·laboratoris digitals (a Girona, l’Anoia, a Tarragona) i la idea és replicar-los arreu del territori, perquè el talent s’hi quedi. Funcionen molt bé, perquè generem coneixement compartit fent servir a la quíntuple hèlix. Ben aviat presentarem quatre nous col·laboratoris digitals més arreu del país, que no us puc avançar.
Quins?
El concepte de rural hub, un projecte amb Digital Talent i en què escollim dos municipis per rebre espais de coworking amb empreses procedents de l’àrea metropolitana perquè hi convisquin durant dues setmanes amb l’objectiu que s’hi quedin. Cal posar en valor que també es pot treballar fora de l’àrea metropolitana.
Foto: Espai.Mèdia
Els llocs de feina en l’àmbit digital van créixer un 51% l’últim any a Catalunya. Quina lectura en fa?
Catalunya està atraient molta empresa i això fa que cada cop hi hagi més demanda d’aquests perfils. El sector tecnològic és cada cop més plural i polivalent, i hi abraça professionals de molts altres sectors i de perfils molt diferents. Quan generes moviment productiu generes ocupació, i si no en formem més, tindrem un problema. Som en un moment de guerra de captació mundial i això genera un problema més gros: la guerra de preus, i això no pot ser.
En aquesta guerra de captació mundial, a Silicon Valley s’hi concentra molt talent català en l’àmbit digital i tecnològic. De quina manera el país podria reclutar aquest talent que acaba consolidant-se a l’estranger?
Posant les condicions i oferint totes les facilitats possibles perquè es puguin incorporar de la millor manera possible. Hem de poder legislar perquè les condicions siguin atractives perquè tot aquest talent pugui tornar, i que ho faci amb garanties. No es tracta només d’una política digital, sinó global. i hem d’aconseguir que sigui un territori d’atracció de talent, perquè és el peix que es mossega la cua.
“Des de la Generalitat hem fet una inversió per arribar a tot arreu, volem assolir el 100% de connectivitat”
Parlant de Silicon Valley i de referents femenins, què significa que una dona catalana com és Anna Navarro Schlegel hagi estat nomenada l’empresària femenina més influent del món en l’àmbit de la tecnologia?
Anna Navarro és un referent claríssim, n’hi hauria d’haver moltes més! [somriu] No només pel que representa dins el sector sinó per com estima Catalunya, cosa que ens dona un valor afegit. Hi parlo sovint amb ella, fem teràpia professional. Tinc la impressió que acabarà tornant un dia a Catalunya, més aviat que lluny i segur que ens aportarà moltíssim.
L’aplicació vàlida del vot electrònic és més a prop que lluny?
Des del nostre departament ja estem acompanyant la Generalitat en diferents processos i és qüestió de difondre la tecnologia digital. Hem d’anar cap aquí, no té sentit votar en paper en ple segle XXI. S’ha de votar electrònicament, ho tenim claríssim.
I com s’ha de fer?
S’ha d’actuar en dos àmbits: el primer, en el de la conscienciació, és igual de segur votar electrònicament o no i assegurar-nos que el nostre vot és vàlid i segur i conscienciar la gent que es pot fer. I el segon, en la solució tecnològica -que gestiona Dani Marco, com a director general d’Innovació i Economia Digital- que és assegurar-nos que la tecnologia és segura. Crec que a la llarga ho farem.
Recuperaran el projecte d’identitat digital catalana?
És un projecte que l’anem treballant, que no està aparcat. L’estem covant i anem posant-hi capes. Amb la pandèmia vam haver de prioritzar en allò que era més urgent. La tecnologia blockchain està plenament instaurada i crec que anirà endavant.
