Josep Puyol-Gruart és el tresorer de l’ACIA després de presidir l’entitat i fundar-la en els seus inicis [foto: arxiu personal]
Josep Puyol-Gruart és el tresorer de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (ACIA), una entitat de la qual va ser president durant anys i n’és un dels membres fundadors. Doctor en Informàtica i Enginyer en Telecomunicacions, actualment treballa a l’Institut d’Investigació en IA (IIIA-CSIC) i a Espai Mèdia dona les claus dels avenços de la intel·ligència artificial, una tecnologia en la qual hi ha posades totes les mirades.
Quins avantatges i desavantatge pot tenir la intel·ligència artificial? Per què està en el punt de mira?
No és una nova tecnologia, fa molt de temps que hi ha gent treballant-hi. Els avantatges són molts, tot i que també té desavantatges, però com totes les tecnologies. És una tecnologia antiga que ha anat evolucionant i ara se’n parla tant perquè hi ha hagut uns desenvolupaments que tenen molt d’impacte en el gran públic i perquè hi ha empreses molt potents que hi veuen un negoci molt bo que abans potser no veien.
I quin efecte té això?
Tot plegat fa que els mitjans de comunicació s’hi aboquin i que tothom en parli. Però tot és molt artificial, segons em sembla a mi. És un boom que interessa a molta gent que se’n parli.
Així, quan hi ha entrat el vessant del negoci, la IA ha agafat tanta volada?
La IA va començar fa uns 60 o 70 anys, tractant fer màquines que siguin similars a coses que fem els humans. Això, a impacte tecnològic, ha existit, però queda més desapercebut. Ara es comencen a veure els resultats, que són impactants, i la indústria hi ha vist una oportunitat de negoci bestial. Després hi comencen a entrar en joc els filòsofs i els periodistes i es fa la bola.
No és tan gros com s’ha fet, doncs?
Quan la IA estava més a l’àmbit no privat o a la indústria, sinó que estava a la recerca, hi havia coses que no es contemplaven o ni es plantejaven, perquè no hi havia problemes.
La clau seria la regulació?
Sí, és lògic. Per exemple, si agafo una obra a mi em jutjaran, perquè està prohibit fer servir les coses dels altres, però quan les grans empreses ho fan, queda diluït. En el fons, quan el sistema DALL·E 2 feia un quadre s’inspirava en fotos d’altres que havia agafat sense permís, com ho regulem, això? Les lleis serviran? És un tema molt relliscós, perquè a tot arreu hi ha gent amb ordinadors capaç de fer coses. Trobo que està bé, parlar de regulació, però no li veig gaire efecte.
“Està bé, parlar de regulació de la intel·ligència artificial, però no li veig gaire efecte”
I si no s’hi suma tothom?
Clar, si no és així, no servirà de res. Una de les discussions que està sorgint és la d’aturar l’avenç de la IA, però si un ho fa, pot veure’s avançat per un altre país que no ho faci. Sabem que hi ha coses que seguiran igual, no es poden posar portes al camp, però està bé que se’n parli amb propietat.
Per què?
Això de parlar de l’extinció de la humanitat és massa. Ens extingirem abans pel canvi climàtic que per la IA, aquestes màquines ni són humanes ni entenen res. Sempre tenen un humà al darrere, algú ha de pitjar el botó que toca. I sobre els qui diuen que són màquines racistes o esbiaixades, cal tenir en compte que els humans les han entrenat així. De vegades s’hi atribueixen algunes propietats que no tenen, perquè les màquines ni pensen ni entenen res ni tenen cap mena de judici.
Com veieu que l’Eurocambra estigui a punt per a negociar la primera llei sobre IA?
És bo que se’n parli, i si es fa aquí es farà amb propietat, perquè hi ha gent que hi entén. Una altra cosa és l’eficàcia que pugui tenir, però que se’n parli està bé, tot i que no sé cap a on anirà. Als Estats Units estan intentant legislar-ne, també a Europa, o a Itàlia s’ha prohibit el ChatGPT. No sé si és una solució, perquè serà temporal.
I serà fàcil?
Hi ha temes que és més fàcil, com el dels vehicles autònoms, que només s’ha de fer legislació en la cadena de responsabilitats, però hi ha altres coses que s’escapen. Abans no havia transcendit a la vida real, tot i que hi havia coses que ja hi eren, però les d’ara espanten, i si s’hi posen els polítics… (riu).
Hi ha ciutadans que diuen que tenen por de la IA, què hi diríeu?
Han de tenir més por de la intel·ligència natural, perquè abans tindrem un problema per no solucionar el canvi climàtic o per una guerra. Les màquines ni pensen ni tenen iniciativa pròpia, així que el que estaria bé és buscar els efectes positius que no tenen.
I no es fa?
Bé, no transcendeixen tant, queden més ocults, és difícil, d’entendre. Hi ha aplicacions mèdiques fantàstiques, hi ha gent treballant amb sensors per a gent que és cega o que és sorda, es poden ajudar els avis a les residències o per ajudar-los a vestir-se. Tot això és el que s’ha de veure, i s’ha de regular la desinformació, però posem les coses al seu lloc.
“Les màquines ni pensen ni entenen res ni tenen cap mena de judici”
A què es dedica l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial?
Som una entitat privada, sense ànim de lucre i d’àmbit català que existeix des de fa uns 28 anys i que agrupa gent que treballa en recerca, és una associació científica. Hi ha associats d’universitats i d’empreses i jo soc investigador en l’Institut d’Investigació d’Intel·ligència Artificial del CSIC.
Quines tasques feu des de l’associació?
Fem difusió quan ens la demanen, també celebrem el Congrés Internacional de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial a partir del qual ens trobem, i també assessorem empreses. Més aviat redirigim les demandes que tenim per part de mitjans de comunicació i altres, en funció de l’especificitat. A més, també publiquem una revista, bequem anualment estudiants i premiem les millors tesis, graus, màsters i les tasques de divulgació.
El congrés d’aquest any com es presenta?
El farem del 25 al 27 d’octubre a l’Hotel Món Sant Benet (a Sant Benet del Bages) i el tema central serà la Supportive IA, amb l’objectiu d’enfortir la col·laboració entre la investigació i la indústria. Aviat donarem a conèixer els participants i el programa.
Pel que fa a l’associació, quins reptes us esperen?
No són reptes de l’associació en si, sinó de la gent que en forma part. Nosaltres organitzem el congrés, però no celebrem activitats més enllà d’atendre els mitjans de comunicació i fer divulgació. El repte ara és lluitar contra tot el que hem parlat, ara ho veu tothom un perill, però potser en un temps ho veuen com un fracàs.
