L’investigador i divulgador Miquel Sureda [Foto: ESEIAAT]
Miquel Sureda Anfres (Barcelona, 1978) és investigador de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) i el presentador de la sèrie #loopers dedicada a la divulgació de l’espai. Doctor en Enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a més de llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i d’Enginyeria aeronàutica a la Universidad Politécnica de Madrid (UPM). Va treballar a Airbus Group com a dissenyador aerodinàmic (Getafe), investigador científic al museu de la ciència de Londres. Actualment, treballa com a professor i investigador a la UPC. A Espai.Mèdia, Sureda posa en valor la divulgació de l’espai.
La divulgació s’ha convertit en una eina imprescindible, sobretot en àmbits més tècnics com és el de la indústria espacial.
Sempre he compaginat la meva tasca de professor i investigador amb la divulgació. De petit ja feia divulgació, sobretot quan havia d’explicar la física a aquells companys de classe que no els interessava o no els agradava prou [somriu]. La divulgació és bàsica si volem normalitzar la cultura de l’espai en la societat. I ara que em dedico gairebé de manera exclusiva a l’espai, és molt atractiu i a tothom li agrada, sobretot als nens.
Quan eres un nen somiaves en formar part algun dia de la NASA?
Quan vaig acabar la carrera, vaig intentar fer les pràctiques a l’Agència Espacial Europea (ESA) i no em van seleccionar. Així i tot, tinc la sensació que acabaria lligat a la docència. Vaig treballar uns anys a Airbus, era feliç dissenyant avions en una empresa que té molt prestigi. Però, em vaig plantejar si de gran n’estaria orgullós.
I què?
Vaig pensar que no gaire. Treballant a la universitat i fent recerca bàsica, transmetent els meus coneixements als estudiants i intentant fer una bona docència, m’omple molt més. També faig divulgació a les escoles i als mitjans de comunicació, gaudeixo amb allò que faig.
Detectes més interès per l’espai?
No t’ho sé dir. No hi ha cap nen o nena que quan li parles de Mart o li expliques com es forma un planeta no li agradi. De manera natural, sempre hi ha tingut molt interès. Pel que fa als meus estudiants, també hi mostren interès. Però hi veig més diferències en la gent del carrer i en els mitjans de comunicació, que ara sí que se’n fa més ressò.
Està de moda parlant de l’espai?
En els darrers cinc anys la cultura de l’espai s’ha posat molt de moda, i això és gràcies a la implicació de les empreses privades, tot i que hi ha gent que pensa que estan deformant el mercat. Tenen una filosofia de missatge publicitari, i necessiten inversors, estan aconseguint posar a debat aspectes com anar a Mart o el turisme espacial, per exemple. L’interès ha augmentat en gent com la meva mare.
“Hi ha projectes espacials compartits al món que es troben en risc de desaparèixer arran del conflicte a Ucraïna”
Així és com sorgeix el projecte #loopers?
Des del departament de comunicació de la UPC es va creure convenient elaborar uns continguts en l’àmbit de l’espai i la informació planetària que fossin atractius i, sobretot, divulgatius a través de la sèrie #loopers, que és una iniciativa que abraça tota la universitat.
Quin és el fil conductor d’aquestes píndoles que formen tota la sèrie?
El 2021 va ser un any en el qual van passar molts fets al voltant de l’espai, especialment al voltant del planeta Mart, que van generar molt interès per la ciutadania: des de l’aterratge de Perseverance, una exposició sobre Mart al CCCB o el llançament de l’Enxaneta. En aquesta sèrie de vídeos fem un recorregut pels diferents actors, i en l’àmbit global.
Aquesta informació n’informen els mitjans de comunicació.
Sí, però, al cap i a la fi, els mitjans ofereixen la informació des d’una mirada més aviat sensacionalista. Per això és tan rellevant explicar i informar d’un seguit de projectes molt llaminers que s’estan cuinant i que marcaran la dècada vinent. Aquests són els continguts que ofereix #loopers en aquesta sèrie.
D’aquests projectes, quins destacaries?
Actualment, hi ha una nova carrera per tornar a la Lluna; de fet, no hi hem tornat des del 1972, i la Xina té previst executar un programa especial que preveu arribar a la Lluna al final d’aquesta dècada. És un país que se’l considera tapat, que treballa en silenci i que, a banda de la seva mala relació amb els Estats Units, el sector coneix molt poc el que està fent a hores d’ara.
Hi ha competència entre estats?
Que la Xina s’hagi fixat arribar a la Lluna és una de les raons per les quals la NASA ha accelerat el seu programa lunar. Tot plegat ha generat una competència entre països que recorda a la carrera espacial que van competir antigament l’antiga URSS i els Estats Units.
Foto: ESEIAAT
Hi ha una alguna diferència entre la darrera cursa cap a la Lluna amb l’actual?
En aquesta cursa estan entrant empreses privades i hi ha tot un context que fa que els programes s’accelerin. Tot ha avançat tant que podria ser que la propera persona que trepitgi la Lluna sigui una dona, sigui dels Estats Units o de la Xina.
“La divulgació és bàsica si volem normalitzar la cultura de l’espai en la societat”
En un dels capítols parles sobre la participació de la UPC en l’aposta catalana pel New Space. Com valores l’aposta que està fent el govern de Catalunya?
Ho valoro positivament, aquest interès sorgeix des de la mateixa comunitat de l’espai, que va estudiar les possibilitats que l’economia del New Space es pogués consolidar a Catalunya. Aquesta proposta es va traslladar al govern de la Generalitat i ara hi està apostant, amb inversions que fins ara eren impensables.
Com s’ha d’apuntalar el sector ara que hi ha la inversió sobre la taula?
En primer lloc, retenint el talent, que el tenim. Des de fa anys, perquè s’està fent una gran feina de formació i especialització a les escoles d’aeronàutica. Són estudiants brillants, s’hi inverteix temps i dedicació en ells, però la majoria acabaven marxant en altres sectors o a l’estranger nodrint altres indústries perquè hi ha una manca d’oportunitats.
Catalunya pot acabar liderant el sector del New Space?
Si a més del talent i la formació hi sumem l’aposta del sector públic i privat, el New Space tindrà molt a dir a Catalunya. Fa uns anys, Catalunya va perdre el tren de la indústria espacial clàssica, que és en mans de Madrid. Ara està passant un altre tren pel país: una nova manera de fer a l’espai: el New Space, i no pot perdre’l, l’ha de liderar. És el moment d’intentar-ho, de pujar-hi i de remar tots en la mateixa direcció per posicionar el país en un sector emergent.
I des de la UPC, quin és el valor afegit que aporta al New Space?
Té dues funcions rellevants: la formació bàsica dels estudiants i el desenvolupament de l’estratègia que fa l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya amb l’aportació dels investigadors i el personal docent de la UPC. Aquesta és una tasca que es basa en l’assessorament i elaborant estudis tècnics. A la llarga, quan comencin a haver-hi infraestructures -com la de l’Alguaire- els estudiants dels centres de recerca de la UPC se’n podran beneficiar.
“La UPC té dues funcions en el projecte de New Space a Catalunya: la formació bàsica dels estudiants i el desenvolupament de l’estratègia que fa l’IEEC”
La indústria de l’espai no viu allunyat del món. El conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna afecta, també, en el sector a escala global?
Sí, i dramàticament, ja està passant. L’espai és un entorn on la indústria espacial té una mirada completament global, la majoria dels projectes ambiciosos que existeixen tenen la participació d’arreu, és molt transversal. Això fa que moltes de les missions que ara mateix estan volant tinguin algun component o experiment rus, i això dificulta molt l’operació en un entorn on era molt fàcil intercanviar informació. Hi ha projectes espacials compartits al món que es troben en risc de desaparèixer arran del conflicte a Ucraïna.
El món és molt volàtil i el sector de l’espai, també. Et veus sempre amb el barret de professor universitari?
He de confessar que soc una mica cul inquiet. Prova d’això és que fa uns anys vaig marxar a l’estranger i vaig fer un parèntesi de les meves tasques a la universitat. És una porta que sempre està oberta.
Mentrestant continuaràs divulgant, també, en alguns mitjans de comunicació del país. És el moment de plantejar una col·laboració més continuada?
[Somriu] M’agrada molt la ràdio, per això col·laboro esporàdicament al ‘Versió RAC1’, a Catalunya Ràdio i a Ràdio Ciutat de Badalona. Estaria molt bé, com a repte personal, una secció fixa en algun espai de ràdio.
