Ricardo Bennassar: “L’Ariane ha tingut un gran impacte al Mobile World Congress”

Un dels atractius en l’àmbit espacial del Mobile World Congress a Barcelona, que va tenir lloc la setmana passada, va ser l’Ariane, una maqueta de l’empresa GTD que ha desenvolupat l’Agència Espacial Europea (ESA), i que és previst que s’enlairi el segon semestre de 2022. L’Ariane, que va lluir a l’estand de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), és propietat de GTD, una empresa d’enginyeria de sistemes i programari amb seu a Barcelona i un actor clau en la indústria espacial europea. Ricardo Bennassar Ordinas (Palma de Mallorca, 1971) és el responsable de les activitats comercials de la direcció espacial GTD. Enginyer de Telecomunicacions, ha treballat en diversos projectes al Port Espacial Europeu a la Guaiana Francesa al Centre Nacional d’Estudis Espacials (CNES) de l’Agència Espacial Francesa. A Espai.Mèdia, Bennassar explica el projecte de desenvolupament de l’Ariane i traça el moment actual que viu la indústria de l’espai.

El Mobile World Congress és un aparador mundial de tecnologia i del sector de l’espai. Com va sorgir la possibilitat d’exhibir l’Ariane al MWC?
Fruit de la vinculació professional que des de GTD tenim amb l’IEEC. La intenció inicial de l’IEEC era comprar la maqueta i exposar-la. Però era molt cara! [somriu] Així que vam acordar cedir-los-hi durant el MWC. Ho vam fer encantats, perquè també ha servit per donar més visibilitat a la industrial espacial.

Com ha rebut el visitant la maqueta Ariane que va exposar l’IEEC?
Ha tingut un gran impacte, ha cridat molt l’atenció. I ha estat així perquè en una fira tan tecnològica com aquesta, una maqueta física és molt llaminera. Els visitants al MWC s’hi aturaven, s’hi feien fotografies. La seva principal curiositat va ser tot allò que relaciona amb la configuració del llançador.

Quina és la configuració del llançador d’Ariane, que ha generat tanta curiositat entre els visitants del MWC?
És un llançador que té diferents configuracions i té com a vocació ser molt més flexible que els llançadors europeus actuals. Ariane 6 té la particularitat de disposar de dues configuracions possibles amb quatre o dos propulsors laterals per tal d’adaptar-se a cada tipus de llançament. La configuració amb dos propulsors o boosters laterals -Ariane 6.2- pot enviar satèl·lits en òrbita geoestacionària d’una massa al voltant d’unes quatre tones i mitja i en una òrbita més baixa portaria més del doble, fins a deu tones i mitja. Amb la configuració dels quatre impulsadors, la capacitat és més gran, més d’onze tones en òrbita geoestacionària i fins a vint tones en òrbita baixa.

En què es diferencien les variants 6.2 i 6.4 de l’Ariane?
Pel que fa al guiat, hi ha aspectes particulars en el control de la nau, però bàsicament el canvi d’una configuració a una altra és el fet de poder disposar de dos propulsors laterals o tenir-ne quatre. Els laterals són propulsors de combustible sòlid, similars a la pólvora, i donen molta potència (fins a 120 tones de combustible sòlid).

“El model espacial tradicional i el NewSpace no s’enfronten l’un amb l’altre, han de coexistir”

El llançament de l’Ariane 6 és previst per al segon semestre de 2022.
Així és, tot i que la data definitiva no està fixada. En aquest procés de treball ens trobem en el moment de validació dels diferents elements del llançament. El proper pas és la fase d’assajos combinats, que tant la base de llançament com el llançador han de començar a fer proves conjuntament, com si es tractés d’un vol simulat. Ara bé, una de les dificultats que hi ha respecte a altres entorns industrials és que no es poden fer proves reals fins que tot estigui validat.

Qui forma part de l’equip de treball a banda de GTD?
Treballem en equip, integrat amb l’Agència espacial Europea, l’Agència Espacial Francesa i totes les indústries que estan implicades en el projecte. Hi ha un equip de treball a la Guaiana Francesa de manera fixa i l’aportació des de Barcelona és de suport logístic.

Quin és el recorregut de GTD en el sector espacial?
GTD és un grup d’empreses amb seu a Barcelona que compta amb filials a França i Alemanya. Suma més de 30 anys d’experiència en la indústria de l’espai i s’ha especialitzat en l’àmbit de llançadors, on hi ha desenvolupat molts sistemes de control, tant des de Terra d’aquells que integren un llançador. Així és com ha dissenyat una enginyeria de programari i sistemes que es diferencien perquè estan especialitzats a desenvolupar sistemes crítics que acostumen a ser complexes. En aquest llarg recorregut, GTD ha treballat en la majoria de programes vinculats en l’espai.

Quins han estat els projectes més rellevants que ha fet GTD al voltant de l’Ariane.
GTD ha estat un actor molt rellevant en aquest programa, principalment a desenvolupar els simuladors dinàmics que permeten modelar com es comportarà el llançador, i això és important, perquè les proves en vol se’n poden fer molt poques. Des de la base espacial s’han fet activitats de gran transcendència pel programa Ariane.

Quines?
Una família de bancs de control que es troben a la base de llançament de la Guaiana francesa i en les diferents fàbriques on s’integren els diferents components. Aquests bancs de control permeten validar que tot el comportament i els elements que integren el llançador funcionin correctament, tant en la seva fabricació com en el moment del llançament. També hem desplegat els sistemes de seguretat i els sistemes de controls de fluids.

“La capacitat d’atracció de talent, el desenvolupament tecnològic, la creativitat i la voluntat política, fan singular l’aposta catalana pel NewSpace”

Un cop desplegat el sistema vindrà la fase de manteniment.
Sí, amb el compromís que el sistema es pugui mantenir durant 20 o 30 anys, que és un repte llaminer, especialment en el vessant econòmic. Les xifres per a desplegar aquests programes a GTD han suposat una facturació de 50 milions d’euros des de 2016. Des de GTD tenim el compromís de garantir el manteniment i fer-ho a preu fix, que és un risc, però és un senyal inequívoc que l’actual model de negoci està canviant.

Per què està canviant?
Per una transferència de responsabilitats. Abans era responsabilitat de l’Agència Espacial Francesa o de l’Agència Espacial Europea, i aquestes entitats assumien tota la responsabilitat, cosa que per a les empreses és més còmode, a risc zero. Ara compartim aquest risc que assumeix l’empresa a canvi d’un compromís d’aquestes agències que garanteixin un període de manteniment a llarg termini. També és un risc, però ho assumim.

En la indústria de l’espai ha aparegut el fenomen del NewSpace. Poden coexistir el model espacial tradicional i el NewSpace?
Sí, la realitat no és que ens enfrontem un contra l’altre, hem de coexistir-hi. La principal diferència entre una i l’altra són els temps d’accés i els riscos que es poden prendre, que també estan associats als costos que es permeten. Quan el cost és molt alt, els riscos són molt pocs, i els processos d’enginyeria associats a aquest desenvolupament han de ser molt estrictes, relativament llargs. En canvi, si els costos són inferiors, això permet assumir més riscos i un temps de desenvolupament més curt. Les dues coses han d’anar convergint.

Quin paper juga el component tecnològic?
Les tecnologies disponibles avui dia no han de ser com han estat tradicionalment. Si es poden assumir riscos es poden fer servir materials amb costos més baixos, però al capdavall haurem d’assumir aquests compromisos.

GTD és un actor que forma part de l’aposta del govern català: el NewSpace. Quins projectes té fixats GTD per a desenvolupar a Catalunya?
GTD a Catalunya té la mirada posada en l’Aeroport d’Alguaire i el Parc del Montsec. A més de suport logístic on aportarem tot el nostre coneixement.

Situar Catalunya en el mapa del sector espacial. Quines serien les singularitats de l’aposta catalana pel NewSpace?
La capacitat d’atracció de talent, la creativitat, el desenvolupament tecnològic i la voluntat política, la fan singular.

Ho pot argumentar?
En la capacitat d’atracció de talent -tant intern com extern- som molt potents. Però hem de seguir desplegant la capacitat de col·laboració. Catalunya per si sola no tindrà capacitat, per això cal establir acords i col·laboracions amb altres regions equivalents d’Europa. El nostre ecosistema més proper és Europa i ho hem de desplegar moltíssim. En els darrers anys el desenvolupament tecnològic i la creativitat han generat moltes iniciatives que fan goig, aquest és el camí a seguir i s’ha de potenciar. I tot plegat incentivat per la voluntat política. Si hi ha un suport polític al darrere té molt de sentit, i Catalunya pot esdevenir un element singular.

“GTD a Catalunya té la mirada posada en l’Aeroport d’Alguaire i el Parc del Montsec”

A Catalunya s’està fent pedagogia a marxes forçades al voltant de l’espai?
Fins fa ben poc se’n parlava en comptagotes, exclusivament en àmbits molt especialitzats de recerca, però està canviant. Això sí, a casa nostra quan es parla de l’espai, sempre s’associa en la NASA. En canvi, hi ha altres països com ara França o Alemanya on aquesta cultura ja està més implantada.

De quina manera?
Fins al punt que és habitual que el president del govern citi l’espai com una activitat científica rellevant dins del teixit del país. A l’Estat espanyol només se’n va parlar amb l’aparició de Pedro Duque com a ministre de Ciència i Tecnologia. Per això, els qui ens hi dediquem de fa anys, ho hem trobat molt a faltar.

Avui Puigneró és qui en fa bandera des del govern.
És molt positiu el que està fent des de la Generalitat de Catalunya, que mai havia tingut competències ni una implicació tan forta. I té molt sentit, per això aplaudeixo el seu posicionament.