El català Robert Rallo treballa als Estats Units des de fa set anys [Foto: cedida]
Robert Rallo (Amposta, 1964) treballa als Estats Units des de fa set anys, al Pacific NorthWest National Laboratory, ubicat a l’estat de Washington. Llicenciat en Química, professor durant vint-i-sis anys a la Universitat Rovira i Virgili i Doctor en Informàtica, va decidir emigrar als Estats Units arran d’una estada de dos anys. Tot i que aviat complirà els 60 anys, el canvi de vida li va arribar quan s’havia llaurat una trajectòria reconeguda a Europa. A l’estat de Washington, va arribar com un estranger, però s’ha adaptat a la cultura nord-americana i aviat aplicarà per tenir la nacionalitat del país. A Exterior, Rallo parla del futur més immediat de la intel·ligència artificial i de la seva feina, que l’ha dut a travessar l’Oceà Atlàntic.
Com va sorgir l’oportunitat de marxar als Estats Units?
Jo vaig fer una estada de dos anys a la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles, el 2016, i vaig conèixer la persona que, més endavant, seria el meu cap on estic ara, i actualment estic ocupant el seu lloc. En aquell moment jo treballava amb aplicacions de la intel·ligència artificial per a predir la toxicitat dels nanomaterials i en aquest context vaig fer la major part dels contactes que tinc actualment als Estats Units.
Coneixies alguna cosa dels Laboratoris Nacionals, on treballes ara?
Absolutament res [somriu] Quan em van convidar a venir als Estats Units volien que impartís un seminari sobre el que feia, es va convertir en un dia complet d’entrevistes i va acabar amb un sopar on em van preguntar si estaria interessat a aplicar per a un lloc de feina.
I què vas respondre?
Vaig dir que sí, que podíem discutir-ho, i al cap de dues setmanes em va arribar una oferta formal de feina. La vaig considerar i vaig acceptar. El 2017 vaig començar a treballar als Estats Units.
Abans d’emigrar als Estats Units vas exercir de professor durant 26 anys a la Universitat Rovira i Virgili, t’ho hauries plantejat mai?
La veritat és que no, perquè a la meva carrera vaig especialitzar-me en la branca de química Industrial i una de les sortides que teníem era el polígon petroquímic de Tarragona, així que era un dels llocs de treball per anar-hi. Per tant, no m’ho plantejava i va passar.
Vas haver-te de formar i reinventar-te per acabar en el món de la informàtica, com va ser aquell camí?
Bé, va ser una trajectòria molt interessant. De fet, en la feina que tinc ara estic en projectes multidisciplinaris amb diferents punts de vista i em permet entendre una mica a tothom.
Creus que el pas de més de dues dècades per la URV han estat clau per arribar on ets ara?
Sí, això va ser un element clau, perquè la possibilitat de treballar a la universitat em va introduir en el món de la recerca, completament diferent del món professional, i la combinació de recerca amb docència i interacció amb els estudiants és molt interessant.
En quin laboratori treballes?
Al Pacific NorthWest National Laboratory, a l’estat de Washington. Aquest és un dels primers laboratoris nacionals que es van crear als Estats Units. En total, al Departament d’Energia hi ha disset laboratoris, i cadascun d’ells està especialitzat en diferents àrees, però n’hi ha tres que són multidisciplinaris i nosaltres som un d’aquests.
“Treballar en seguretat nacional i ser estranger als Estats Units, fa que vagi sempre acompanyat a la feina”
A què es dedica aquest laboratori?
Els laboratoris nacionals són l’instrument de ciència que tenen els Estats Units i són finançats, majoritàriament, pel Departament d’Energia i per altres agències. Essencialment, intenten avançar aspectes científics que són d’interès estratègic per al govern. Als Estats Units hi ha dues branques que financen la ciència: la Fundació Nacional de Ciència i els laboratoris nacionals, un sistema paral·lel i més focalitzat en l’especialització.
En què està especialitzat?
Tenim tres àrees generals de treball: ciència bàsica, energia aplicada i seguretat nacional. El laboratori està organitzat en aquestes tres grans àrees de recerca, es mapegen al laboratori en grups que s’anomenen directorats i jo estic en el de ciències físiques i computacionals. Més enllà, dins dels directorats hi ha divisions i en el meu n’hi ha una sobre ciències físiques, una sobre computació avançada i matemàtiques i jo en soc el director d’aquesta última.
Què feu en aquesta divisió?
Tenim quatre grups, un d’ells sobre supercomputació, un altre sobre ciència de dades i intel·ligència artificial, un altre sobre matemàtica aplicada i un altre sobre sistemes de programari.
Foto: Pacific NorthWest National Laboratory
A Catalunya, la investigació es vehicula, principalment, a través de la universitat. Com és als Estats Units?
És diferent, perquè l’escala de recursos que hi ha és completament diferent. Per a mi, la principal diferència que veig és que als Estats Units hi ha molta més emprenedoria que a Catalunya, moltes més facilitats per posar una empresa en funcionament. A més, el sistema universitari dels Estats Units no és ni millor ni pitjor, però els recursos sí que són millors i s’ha de dir que el cost del personal és més alt.
T’has acostumat a treballar, en aquest entorn tan diferent?
Bé, jo havia desenvolupat la meva trajectòria professional a Europa, és on tenia els contactes i col·laboradors. Quan vaig aterrar als Estats Units era una persona totalment desconeguda per al sistema nord-americà. Treballar en seguretat nacional i ser estranger als Estats Units fa que sempre hagi d’anar acompanyat a la feina.
Per què?
Perquè no soc americà i es deu a àmbits de seguretat nacional. En algunes reunions, havia de sortir de la sala pel fet de ser estranger. Al principi t’impacta molt, però després t’hi adaptes. Ara jo tinc la condició de resident permanent, i he experimentat algun canvi respecte quan només tenia un visat de treball. En cadascun d’aquests estadis, la possibilitat que tens per a interactuar és diferent.
Aplicaràs per la nacionalitat nord-americana?
Sí, perquè per la meva feina és important aplicar-hi.
T’ho vas pensar molt, el fet de marxar als Estats Units?
Sí, amb la meva dona vam decidir fer el pas i vam fer-ho sabent que suposava començar de nou, en un lloc completament diferent a Catalunya. Però la feina és interessant, i el que és molt bonic és la zona on visc, és una zona exòtica i puc desplaçar-me.
“El que és important és saber distingir entre tenir por d’una tecnologia que no coneixes o tenir por a entendre com fer-ne un bon ús”
Pel que fa a la intel·ligència artificial, a Europa s’estan impulsant iniciatives i lleis per a regular-ne el seu ús. Per què creus que es té tant respecte per aquesta tecnologia?
Per a mi, el que és important és saber distingir entre tenir por d’una tecnologia que no coneixes o tenir por a entendre com fer-ne un bon ús i quins riscos potencials poden haver-hi. La intel·ligència artificial no és nova, ha anat evolucionant al llarg dels anys i ara estem en un moment de pujada. Crec que, per primera vegada, estem veient un canvi molt important en el que ha passat durant la història de la IA, i és que en el passat, l’ús de les eines d’IA estava molt restringit. Però ara s’ha convertit en un producte de consum.
Què suposa això?
Crec que aquí resideix el risc principal, quan fas el salt d’un prototip de recerca a una tecnologia de consum i els consumidors no estan entrenats per a entendre com es pot utilitzar d’una manera correcta i quins problemes pot tenir. Totes aquestes eines tenen molt potencial i canviaran moltes coses i ens hem de preparar per a aquest futur escenari. Crec que establir regulacions fortes al desenvolupament d’aquestes tecnologies no és útil.
Per què?
Perquè hi haurà altres llocs on no existiran aquestes regulacions i es desenvoluparan igualment. Per tant, crec que és més important crear un marc normatiu que sigui adequat a la veritat, però que no sigui molt restrictiu, i seguir avançant en la recerca i el desenvolupament.
Passa per la divulgació, tot plegat?
Sí, perquè canviarà les generacions futures, ja ho vam veure que no existia Internet. Hem d’anar preparant aquestes generacions perquè entenguin l’ús de la IA, i amb les generacions actuals cal fer un esforç de divulgació d’aquestes tecnologies. Ha de ser a un nivell molt bàsic, però.
Hi ha molts catalans a l’exterior, per què creus que en marxen tants?
Penso que no és només el talent català, penso que és la valoració d’aquest talent. Malauradament, a Catalunya i potser a Europa no hi ha una correspondència entre el talent i l’habilitat de captar recursos, i als Estats Units és diferent, segons la meva experiència aquí no passa tant. Si una persona no funciona, aquesta persona no té recursos ni accés a ells, i possiblement, com més recursos a la feina, més valorada se sent la gent.
Què trobes a faltar de casa, d’Amposta?
A banda de la família i els amics, hi ha un component cultural molt gran. La cultura catalana i la manera en què ens relacionem a Catalunya és molt diferent de com ho fan als Estats Units, això és, possiblement, el que trobo més a faltar. Aquí és més difícil fer amics, tinc coneguts, però la gent és més reservada i on visc hi ha gent de molts països diferents i és difícil establir lligams.
