Alberto Rebassa és professor associat del departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya [Foto: UPC]
Alberto Rebassa Mansergas (Palma de Mallorca, 1982) és professor associat del departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC) i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Llicenciat en Física per la Universitat de La Laguna i doctor per la Universitat de Warwick (Coventry, Regne Unit) coordina un grup d’investigadors de la UPC i de 18 institucions d’arreu del món que prendran part en un dels projectes que selecciona el consorci 4-meter Multi Object Spectroscopic Telescope, el 4MOST. El projecte, que colidera juntament amb la investigadora de la Universidad Técnica Federico Santa María (USM), a Xile, Odette Toloza, pretén observar 77.000 estrelles binàries d’un tipus en què estan formades per una estrella de tipus solar i un nan blanc. A Espai.Mèdia, el Dr Rebassa Mansergas explica en què consistirà el projecte que referma el posicionament de la UPC en el mapa de la investigació global.
De petit ja t’encantaves mirant el cel?
Sí, hi mirava, però no tenia telescopis. No soc un freaky, ni un fanàtic de mirar les estrelles. De petit observava les estrelles buscant-ne el perquè i com funcionen, més enllà de saber els seus noms.
I la curiositat per la ciència, quan t’arriba?
Vaig començar com Indiana Jones després de veure la pel·lícula, volia ser com ell. Però més tard volia ser enginyer i, més tard, biòleg. No va ser fins que vaig estudiar les assignatures de Física i Química que el que m’atreia del tot era la Física. Tenia 13 o 14 anys, i vaig creure que aquest era el meu camí. Així que vaig acabar apostant per l’astrofísica.
La majoria d’investigadors han de formar-se i, fins i tot, treballar a l’estranger. També va ser el teu cas, que vas marxar molt jove de Palma i ja no hi has tornat, a viure.
Sí, tenia clar que havia de renunciar a viure a Mallorca. Després de fer el primer cicle de la carrera de Física a Palma ja vaig fer el primer pas acabant la llicenciatura a La Laguna. I d’aquí a l’estranger, amb una beca per doctorar-me al Regne Unit, després vaig ampliar els meus coneixements a Xile i la Xina, per acabar tornant a Catalunya, fa sis anys quan vaig accedir a la UPC.
I ja t’hi quedes?
Aquesta és la intenció, vaja, sí. Des de fa quatre anys tinc una posició semipermanent, una ajuda Ramón y Cajal, i és previst que d’aquí a un any seré fix.
Tot i viure en diverses ciutats del món, acabar treballant a costat de casa com a investigador fa que et consideris un privilegiat?
Sí, soc un privilegiat perquè obtenir una plaça en propietat i de llarga durada com a investigador a l’Estat espanyol és molt complex. En el meu cas, fer-ho allò que t’agrada i a tocar de casa és un privilegi. Hi ha molts altres investigadors que han llançat la tovallola i que abandonen, perquè la realitat és molt complexa. Jo també per poc vaig abandonar en un parell d’ocasions, però he resistit.
El fil conductor de la teva investigació ha estat sempre lligada als nans blancs. Per què?
Ho va ser en la tesi doctoral, i he continuat en aquest àmbit de la investigació. He estat treballant amb sistemes binaris o individuals en què el nan blanc és l’element fonamental. Tot i que durant la tesi, la investigació es va focalitzar en un projecte més específic, vaig estudiar com evolucionen aquest tipus de sistemes i encara avui segueixo investigant-ho. Els nans blancs, ja siguin individuals o sistemes binaris, són eines determinants en l’astrofísica.
Colideres un projecte que pretén observar milers d’estrelles binàries d’un tipus en què estan formades per una estrella de tipus solar i un nan blanc. Com sorgeix la possibilitat d’avançar en aquesta investigació?
El projecte va iniciar-se fa un any i mig, tant la UPC com la universitat xilena vam presentar el projecte per separat, amb dues propostes diferenciades: el grup de Xile estudiaria sistemes binaris amb separació curta i, el meu -de la UPC-, els sistemes binaris on la separació era molt més àmplia.
I perquè us hi uniu?
Amb Odette Toloza, la investigadora de la Universidad Técnica Federico Santa María de Xile, ja havíem treballat junts quan vam coincidir en la meva estada a Sud-Amèrica. Des d’aleshores, en universitats diferents i tot i la distància, sempre hem continuat col·laborant en els nostres projectes. Vam tenir clar que investigar la separació curta i més àmplia conjuntament en trauríem més profit.
“Els nans blancs, ja siguin individuals o sistemes binaris, són eines determinants en l’astrofísica”
Quin és l’objectiu d’aquest projecte d’investigació?
Utilitzar aquest sistema binari, format per un nan blanc i una estrella tipus solar. Aquestes estrelles tenen una peculiaritat molt interessant que ens permeten estudiar molts aspectes diversos al mateix temps. La missió que té el grup és utilitzar les estrelles per estudiar l’àmplia diversitat de problemes que tenen un comú denominador: el nan blanc amb una estrella de tipus solar. L’observació d’estrelles binàries ens ha de permetre obtenir una gran varietat d’espectres d’aquestes estrelles i l’anàlisi d’aquests espectres ens donarà més coneixement en tot aquest procés de recerca
.
Per què són 77.000 estrelles a observar?
Depèn molt de l’estratègia del consorci local, ells calculen que cada projecte té unes estrelles a observar i compten les hores per observar-les i en fan els càlculs. Va ser una bona sorpresa, perquè vam demanar menys estrelles, però ens en van donar més. Un cop tens els espectres de les estrelles, les analitzes i n’obtens els resultats.
A través de l’instrument 4MOST?
Sí, aquest un instrument d’alta generació que té una eficiència espectacular, que et permet observar moltíssimes estrelles en una nit. Això és perquè l’instrument té 2.436 fibres i, per tant, amb una exposició el 4MOST obtindrà espectres de 2436 estrelles. Aleshores, tenim 77.000 fibres, no 77.000 estrelles. Durant tot el procés, que tindrà una durada de cinc anys, la prioritat serà obtenir milions i milions d’espectres d’estrelles i altres tipus d’objectes celestes.
Un cop acceptat el projecte, quins són els passos a seguir durant la investigació?
Fins el 2024 no començaran les observacions. Durant els propers dos anys prepararem tots els requisits. Haurem de dissenyar la nostra estratègia, triar prèviament quines estrelles hauran de ser seleccionades. Enviarem tots els templates de cada estrella per a les observacions i fer que aquestes observacions siguin molt eficients. Se’ns demanen uns requisits que hem de complir per tal que sigui tot molt eficient, i ara no podem perdre temps.
I per què l’observació es farà a Xile i no a Catalunya?
Perquè és a Xile on es troba el telescopi. El meu equip treballarà a distància, tenint accés a les dades que es vagin observant. Les observacions del telescopi estan planejades per a cinc anys, tot i que en podrien ser més. Hem de conscienciar-nos que obtindrem els espectres de totes les estrelles al final del projecte, no pas en un mes ni en un any.
Què ha de permetre aquest procés quan finalitzi?
Resoldre problemes com l’evolució de les estrelles binàries compactes, la relació entre l’edat i la metal·licitat de la Via Làctia o quines són les propietats físiques i magnètiques de les estrelles de tipus solar.
