Ana Guerrero: “Les noies que divulguem sobre astronomia estem convertint-nos en referents”

Ana Guerrero (Badalona, 1997) és arquitecta espacial i aquest estiu serà una de les catalanes que viatjarà a Corea del Sud per participar en el Programa d’Estudis Espacials (SSP) de la Universitat Internacional de l’Espai (ISU). Becada per l’Agència Espacial Europea, participarà en la 37a edició d’aquesta formació, a partir de la qual vol aconseguir noves oportunitats per consolidar-se com a divulgadora científica i ampliar els seus vincles en clau internacional. Graduada per la Universitat Internacional de Catalunya, ha viscut a Itàlia, l’Argentina i a Dinamarca, on va fer els primers passos en el món aeroespacial. Somiava amb l’astronomia des de ben petita i, a Espai Mèdia, explica com vol seguir-hi caminant.

En un mes ja seràs a Corea del Sud, per participar en el programa d’estiu de l’ISU, com se’t va plantejar aquesta oportunitat?
N’he sentit a parlar des que vaig marxar a Dinamarca i vaig moure’m per accedir a les beques que et permeten anar-hi. Finalment, em van concedir la de l’Agència Espacial Europea, que cobreix el 50% de les despeses.

Què significa per a tu, haver rebut aquesta beca?
La veritat és que no m’ho esperava i estic molt il·lusionada. Vaig parlar amb els meus pares i ells m’han ajudat a cobrir l’altra meitat de les despeses que jo no podria haver assumit.

Com l’encares, aquesta participació en la cita internacional?
M’estic preparant amb moltes ganes, però amb els dubtes de si podré fer el que ens demanen, perquè jo no soc enginyera. Penso que és interessant tenir altres perfils i aposten per persones d’àmbits com les humanitats, així que crec que anirà bé.

Estàs acostumada a voltar pel món, així que aquest viatge no et costarà gaire…
Gens (somriu). A més, marxaré uns dies abans per visitar una cosina, així que ja em prepararé de la millor manera.

Què creus que pots aportar-hi?
Crec que puc aportar transversalitat i la meva visió sobre el benestar dels astronautes durant les missions.

“Al programa espacial de l’ISU puc aportar transversalitat”

Penses que pot ser un trampolí cap a la teva trajectòria?
Crec que és una possibilitat, però dependrà d’estar en el lloc adequat i en el moment adequat. El que tinc clar és que guanyaré molta seguretat a l’hora de transmetre coneixement, perquè hi hauré treballat molt. Tan debò m’obri les portes cap a altres projectes interessants.

Com va aparèixer l’astronomia en la teva vida?
De ben petita sabia que el que m’agradava era ser astronauta i des de sempre m’havia agradat l’astronomia. Vaig apostar els meus estudis en aquesta direcció, però les meves idees van canviar a Primera de Batxillerat cap a l’arquitectura, més tard em van concedir una beca per estudiar la carrera i vaig fer la Selectivitat sabent que estudiaria Arquitectura.

I quan canvia aquest camí?
Després vaig fer un curs sobre arquitectura espacial i vaig marxar a Dinamarca. Jo havia fet unes pràctiques a distància des de Barcelona, però em van oferir un contracte per estar a càrrec d’una exposició sobre un prototip lunar. La mostra havia d’explicar aquell projecte i vaig estar-hi quatre mesos preparant-la, començant-la des de zero i encarregant-me de tot.

Què va suposar, per a tu?
Va significar un repte professional, però el que més em va costar va ser el canvi de clima (somriu). Vaig aprendre moltíssim sobre com treballar en un estudi d’arquitectura i de les dinàmiques que seguien, treballar en un entorn tan diferent del que havia tingut va ser una gran experiència.

Aquesta experiència a Dinamarca va fer créixer la teva passió per l’astronomia?
Sí, i tant. Allò va ser una oportunitat pel que fa a l’arquitectura espacial i vaig comprovar que volia encara més espai i que era el que m’omplia. Per això, ja no vaig buscar més feina en estudis, sinó que ho vaig fer en observatoris.

A Catalunya?
Sí, i vaig acabar a l’Observatori d’Albanyà, on vaig començar a treballar amb la previsió d’acabar dirigint-lo. Em van ensenyar a fer totes les observacions, vaig aprendre moltíssim durant l’època de colònies i activitats, però quan va començar la temporada d’estiu, les coses van canviar i vaig deixar-ho.

Què va venir més tard?
Vaig mudar-me a Toledo i per començar a treballar en una associació sense ànim de lucre al centre de Madrid, fent tasques amb projectes europeus que tenen a veure amb la sostenibilitat en l’arquitectura. Havia donat una segona oportunitat a l’arquitectura, però vaig adonar-me que allò m’havia apagat i vaig posar punt final.

Ara encara vius a Toledo, però segueixes dirigida cap a l’astronomia?
Sí, estic molt enfocada en l’astronomia i faig divulgació científica, fent tallers a l’Aula Sputnik.

Creus que és també una sortida professional, el fet de poder fer divulgació científica sobre astronomia?
Crec que has de valer, per fer divulgació, i és el meu cas, perquè necessito treure cap enfora els coneixements que tinc. Acostumem a ser noies, qui ho fem, i estem convertint-nos en referents i donant-nos visibilitat, i això és molt bo.

És un pas important, per a l’astronomia, poder-ne parlar a les xarxes socials?
Sí, és necessari, perquè obrim el ventall de referents i dels temes dels quals s’hi parla.

Quin projecte estàs cuinant?
La meva idea és oferir serveis de tota mena relacionats amb l’espai. Tinc força idees al cap i la meva intenció és tocar l’astronomia i l’espai de totes les maneres possibles.

És un projecte avançat?
Sí, està començant a caminar, es diu Turtle i el vaig presentar fa unes setmanes. El seu nom està relacionat amb la idea fantàstica que quatre tortugues són la base física del món i de l’univers, una teoria molt estesa en diferents cultures.

Laia López Llobet: “L’espai s’està privatitzant d’una manera exponencial”