El sector aeroespacial espera “donar una nova empenta i consolidar-se” amb l’impuls de la despesa en defensa

El sector aeroespacial, inclòs el segment New Space, veu en l’increment de la despesa en defensa una oportunitat per créixer i desenvolupar tecnologia innovadora, una setmana després de l’acord dels països de l’OTAN -a excepció d’Espanya- d’elevar fins al 5% els pressupostos militars i de seguretat. “La situació geopolítica assenta la demanda i fa veure el valor que poden aportar les dades que es generen des de l’espai”, apunta el co-conseller delegat d’Aistech, Carles Franquesa, en el marc del congrés New Space Economy Congress, que se celebra aquest dijous i divendres a la Llotja de Mar. En paral·lel, el sector està treballant en una estratègia estatal per planificar les polítiques espacials que podria estar llesta abans de finals d’any.

El congrés, que compta amb més de 850 persones inscrites, compta amb més de 20 conferències i taules rodones a càrrec de 50 ponents, com ara Stephen McCall, assessor del Senat dels Estats Units i cap d’afers governamentals a Firefly Aerospace o Rika Nakazawa, Chief Strategy & Innovation Officer a NTT Data.

L’expansió dels conflictes a l’Orient Mitjà i la guerra a Ucraïna ha generat una situació geopolítica i geoestratègica que està “impulsant i està ajudant molt a tot el que és el sector espacial en general i el sector New Space també en particular”, ha assegurat Carles Franquesa, el co-conseller delegat d’Aistech, la companyia especialitzada a monitorar els canvis de temperatura a causa de l’activitat humana amb imatge tècnica d’alta resolució.

La nova estratègia espacial estatal podria estar aprovada abans de finals d’any, segons l’Agència Espacial Espanyola

Segons el cofundador de la companyia, que dona feina a 35 persones a Sant Cugat i que espera llançar 25 satèl·lits a l’espai, el context geoestratègic, “d’un cantó assentar aquesta demanda, per un altre incrementar-la i després fer veure la necessitat i el valor que poden aportar aquest tipus de dades que generen des de l’espai”.

De la mateixa manera, el fundador de Sateliot, Jaume Sanpera, ha coincidit a dir que el moment històric amb “guerra de nou a Europa” amb una “Europa que diu que ha de ser sobirana” poden servir d’impuls per “tornar a fer una empenta i consolidar les empreses, convertir scale-ups en grans companyies i start-ups en scale ups”. Sateliot ha desenvolupat alguns dels nanosatèl·lits que la Generalitat ha posat en òrbita en els últims anys.

En un moment de conflicte, tecnologies com la de Sateliot que desenvolupa una constel·lació d’òrbita baixa amb estàndard 5G s’ofereixen com a una opció per assegurar les telecomunicacions o per controlar els actius de defensa gràcies a l’Internet de les Coses. “Ho vam veure amb l’apagada, que ens quedem sense comunicacions és greu però que les forces de seguretat es quedi sense comunicacions en cas d’emergència és absolutament inassumible”, ha dit el conseller delegat de Sateliot.

Ja hi ha aplicacions que s’estan posant en marxa. Per exemple, Aistech està treballant amb institucions europees i cossos de seguretat com la Guàrdia Civil, en sistemes de monitoratge de l’estret de Gibraltar, per exemple, per detectar moviments il·legals d’embarcacions.

També s’espera un creixement de les aplicacions vinculades a la prevenció del canvi climàtic, protecció del medi ambient, i impuls a la sostenibilitat

L’auge dels conflictes està “canviant el model” d’una activitat que “és dual per naturalesa i està molt orientada a la seguretat”, segons Juan Carlos Cortés, el director de l’Agència Espacial Espanyola (AEE). Segons Cortés, el sector està caminant cap a un model “multipolar” i no “multilateral”, un fet que veu com un “factor negatiu” perquè l’activitat espacial fins ara ha estat “molt lligada a la diplomàcia”.

“Fins i tot en plena Guerra Freda hi havia cooperació entre Rússia i els Estats Units i hauríem de tornar a aquest model”, ha afirmat el dirigent de l’Agència Espacial Espanyola, que ha pronosticat que amb l’establiment de colònies concretes a la Lluna “tornarà l’esperit de cooperació”.

A banda del segment de defensa, també s’espera un creixement de les aplicacions vinculades a la prevenció del canvi climàtic, protecció del medi ambient, i impuls a la sostenibilitat. Aquesta serà la base que farà “més consistent i sostenible” l’activitat comercial de les empreses mentre que la inversió en l’àmbit de seguretat, militar i defensa s’espera que afavoreixi “certs desenvolupaments tecnològics”. En tots dos segments, les administracions i agències governamentals seran els principals impulsors de la demanda de dades captades des de l’espai amb satèl·lits.

El director de l’Agència Espacial Espanyola assegura que Europa s’ha de fer front a altres potències espacials amb “un plantejament absolutament holístic” que ha de tenir en compte com un conjunt de tecnologies com el programa d’observació de la Terra Copernicus, de posicionament Galileo o la constel·lació en òrbita baixa Iris.

Petició de pressupostos

Després del ‘boom’ d’empreses durant la pandèmia, gràcies a la democratització de la tecnologia dels satèl·lits, el sector a Catalunya ha entrat en una fase de “racionalització” d’iniciatives. L’arribada de les constel·lacions de nanosatèl·lits va permetre un canvi “absolutament radical” en l’estructura d’un sector que fins llavors havia estat molt vinculat als governs o empreses molt grans.

Ara, els empresaris del sector veuen necessari “continuar creant i fent sostenible” l’ecosistema que s’ha desenvolupat a Catalunya, amb una activitat que el director de l’Agència Espacial Espanyola qualifica de “frenètica”.

“Les línies de finançament són interessants per treballar paral·lelament, aquelles línies de recerca que segurament si no existissin, serien més complexes d’executar”, apunta Franquesa que afirma que és important “plantar la llavor” per fomentar la innovació i alhora tenir clar que “l’enfocament del sector és internacional” i que les companyies tenen vocació global.

En la mateixa línia, Sanpera ha assegurat que Catalunya ha de caminar cap a la “consolidació de poques, però ben assentades tecnologies amb companyies que poden ser líders no només aquí sinó a tot el món”.

Legislació

Davant de l’increment de l’activitat empresarial a l’espai, l’Agència Espacial Espanyola està impulsant la redacció de la Llei de l’Espai estatal per solucionar la situació actual “d’alegalitat”. En paral·lel, també estan impulsant una estratègia espacial, que hauria d’estar llesta per presentar-se a finals d’any.

El sector espanyol està format per més de 120 start-ups i l’estratègia busca facilitar l’accés a l’espai a les empreses emprenedores perquè puguin fer les seves pròpies missions. Cortés ha assegurat que l’Estat Espanyol és “un dels pocs que pot dissenyar i llançar un satèl·lit” una fortalesa que s’ha de reflectir en “una inversió més gran”.

NewSpace Economy Congress 2025: la indústria espacial com a motor d’una economia sostenible