“Estem preparades i a punt!”: La missió Hypatia I activa el compte enrere

El viatge a l’estació anàloga de Mart al desert de Utah és a 30 dies de començar. Hypatia I Mission ha activat el compte enrere definitiu. El 16 d’abril, 9 dones catalanes arribades des de diferents disciplines, s’aïllaran dues setmanes simulant el dia a dia que podrien viure al planeta vermell i hi recrearan les condicions que podrien trobar-se en una missió d’aquestes característiques. A Espai.Mèdia en parlem amb dues de les integrants: Carla Conejo (responsable de programes de ciència de FundCat La Pedrera) i Cesca Cufí (enginyera a Airbus).

Des de l’anunci de la missió (l’octubre de 2021) fins avui han passat gairebé un any i mig. El comptador marca 30 dies per iniciar definitivament la missió. Esteu preparades?
Carla Conejo: [Somriu] Sí, estem preparades i a punt! El projecte es troba en la fase final, hem hagut d’anar tancant els projectes científics i de divulgació en els quals hi hem dedicat molt d’esforç. En els dos últims mesos hem baixat una mica el ritme. La prioritat ara és la preparació dels plans experimentals i de divulgació que farem durant l’estada a Utah. No ens volem deixar cap instrument ni eina.

Cesca Cufí: Durant tot el projecte hi ha hagut una feina molt compartida. A hores d’ara, hi ha moltes activitats que tenen a veure amb el rol que cadascuna ocuparà dins de l’equip. Estem treballant en com durem a terme les sortides extravehiculars, fora de la base, i en l’elaboració de protocols i codis de comunicació.

Quina és la preparació prèvia en l’aspecte físic i mental poc abans de l’inici de la missió?
Cesca: Ens estem preparant físicament. Una de les companyes, que és esportista d’elit, ens ha dissenyat unes rutines per a la missió. En el meu cas, jo li vaig comentar que tenia un problema al genoll, i va adaptar les activitats perquè no prengués mal. Com que faig esport, no puc seguir cada dia una rutina, però els faig un cop a la setmana.

Carla: En el meu cas, com que no paro de moure’m, els estic seguint de forma irregular. Hi ha companyes que els estan posant en pràctica millor que jo. Totes ens estem preparant per a tenir un equilibri saludable de sedentarisme i activitat dins la base, assumint que estarem en unes condicions de confinament i de poca mobilitat.

Confinament i poca mobilitat. És el que genera més incertesa de l’estada?
Cesca: La por d’estar confinada ja l’hem passada, és una inquietud que podria ser més forta abans de la pandèmia, però ara ja no se’ns farà tan llarg. En el meu cas no em genera gaire estrès, tots els dies els tenim ocupats, cadascuna el seu rol i el fet de tenir una rutina diària no ens deixarà tant de temps per a divagar. Serà una experiència molt bonica, i estar tancades crec que serà una situació que passarà en un segon pla. Estem preparades.

“El gran repte és completar la missió d’una forma tan profitosa que ens permeti fer Hypatia II”, explica Carla Conejo

Arribeu amb els deures fets?
Carla: Des d’un vessant individual, la implicació del projecte per part de totes les integrants ha estat molt equivalent, tothom ha treballat moltíssim, i això, intentant imaginar-t’ho fa dos anys, està superant les expectatives fins ara. No hi ha dubte que tothom posarà molt de la seva part perquè aquestes dues setmanes vagin com una seda.

Quin dia està fixat el viatge de Barcelona a Utah, i com seran els últims dies abans de l’inici de la missió?
Cesca: El 13 d’abril és el dia fixat pel viatge, ens trobarem tot l’equip a l’estació. Serà la primera vegada que ens trobarem totes juntes físicament! [riuen]. Els dos dies següents a l’aterratge als Estats Units els dedicarem a fer els últims exercicis de preparació. També atendrem els mitjans de comunicació, i el diumenge 16 d’abril, ens endinsarem de ple en la missió.

Carla: L’arribada de tot l’equip a la missió pot ser un moment molt emocionant. Si tot va bé, l’emetrà en directe TV3, amb la corresponsal Lídia Heredia des de Utah.

Anireu uniformades, amb el tradicional uniforme espacial?
Carla: Sí, és molt divertit, perquè és molt visual. Portarem uns vestits d’una empresa americana, la primera empresa que dissenya vestits espacials per a dones. Fins ara eren unisex amb tallatge masculí. Així, estem treballant en tot el que té a veure amb la vestimenta regular, tot el que durem a sota, i que porta tota la nostra simbologia.

Heu tingut l’ocasió de veure com serà l’espai on es desenvoluparà la missió?
Cesca: Tenim un manual amb informació sobre l’estació. Estem en contacte amb una tripulació francesa que està fent simulació durant un mes i hi tornaran en dues setmanes. Per anar més preparades, tindrem l’ocasió de parlar amb els integrants d’aquesta tripulació abans de marxar.
Carla: Una de les integrants de l’equip (Mariona Badenas) va participar en una missió semblant el 2019, ens ha pogut ensenyar alguns espais a través de fotografies. Però no tenim gaire més informació, després veurem com hi cabem i gestionem l’espai.

“Un dels objectius principals és crear referents propers, catalans, femenins en la ciència i la tecnologia”, subratlla Cesca Cufí

Quines expectatives de convivència hi ha entre les integrants de l’equip?
Carla: Honestament, crec que anirà molt bé, perquè tot i que hem treballat en remot, ho hem fet juntes i ens hem adaptat a com treballen les altres, sabem que anirà bé. El dia a dia l’anirem descobrint a mesura que avanci la missió. Dia a dia s’analitzaran les relacions que tenim entre nosaltres mateixes, quina és la interacció dins la base i si hi ha punts de millora.

Quin és el gran repte d’Hypatia I?
Carla: El gran repte és completar la missió d’una forma tan profitosa que ens permeti fer Hypatia II. Però, n’hi ha molts més. Els reptes científics són molts, hi ha molta feina a fer. Nosaltres som molt ambicioses.

De portes enfora, què simbolitza aquest projecte liderat per 9 dones d’edats molt diferents en un àmbit com és la ciència?
Cesca: Un dels objectius principals és crear referents propers, catalans, femenins en la ciència i la tecnologia. Volem demostrar que no hi ha cap diferència entre homes i dones. Això no s’acaba aquí, Hypatia continua.

Carla: Entre l’11 de febrer (Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència) i el 8 de març (Dia Internacional de la Dona Treballadora), hi ha una explosió d’iniciatives i notícies al voltant del paper de la dona en el món de la ciència, però falten molts projectes que hi apostin a llarg termini. En l’àmbit de l’espai, majoritàriament està representat per l’home, i per nosaltres, els objectius poden ser més importants que l’instrument d’Hypatia I en si mateix.

En aquesta missió heu desenvolupat projectes complementaris, especialment dirigits als escolars del país. Com han funcionat?
Carla: El curs d’astronautes ens va permetre fer un pilot amb 300 nens de 6 a 12 anys i va tenir un èxit molt bonic que no ens esperàvem. Vam rebre aquesta petició, el vam desenvolupar, però el vam allotjar dins d’una plataforma educativa d’Abacus. El setembre passat vam fer una trobada dels participants amb la tripulació. Tenim moltes escoles implicades i l’efecte és multiplicador. Es tracta d’un reflex educatiu de la missió, i si nosaltres podem contribuir al fet que algun d’aquests nens pugui somiar a formar part d’això, de la ciència, ja haurem complert el nostre objectiu.