[Foto: Dan Russo a Unsplash]

El satèl·lit Gaia, de l’Agència Espacial Europea (ESA), ha arribat al final de la fase d’escombratge del cel, en la qual ha acumulat més de tres bilions d’observacions d’uns 2.000 milions d’estrelles. Des de la seva posada en marxa, el 2013, s’ha convertit en la missió més emblemàtica de l’ESA, i ha sumat la participació d’un equip d’astrònoms i enginyers del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.

Gaia és la missió que l’ESA va posar en marxa per crear el mapa multidimensional més precís i complex de la Via Làctia a partir de dades sobre la posició, la velocitat i la direcció del moviment, la lluentor, la temperatura i la composició de prop de dos mil milions d’objectes galàctics i extragalàctics. Amb aquesta informació, els astrònoms pretenen revolucionar la comprensió sobre la nostra galàxia i disposaran de la millor imatge reconstruïda i d’una nova impressió artística de la Via Làctia.

Des de 2013, ha observat més de tres bilions d’observacions d’uns 2.000 milions d’estrelles.

Arribats a aquest punt de la missió, els equips científics i d’enginyeria de Gaia ja treballen a ple rendiment en els preparatius de la quarta publicació de les dades de Gaia, prevista per al 2026. Serà la Gaia DR4 i s’estima que tingui una mida de 550 terabytes, una anàlisi amb informació dels primers cinc anys i mig de la missió.

Per al seu comiat, encara resten alguns mesos, i és que encara es duran a terme diferents proves tecnològiques amb Gaia. L’objectiu de tot plegat és millorar els calibratges, conèixer millor el comportament d’algunes tecnologies després de deu anys i ajudar a dissenyar futures missions.

La missió espacial Gaia revoluciona la comprensió de la Via Làctia
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram