Jordi Candela és el director de l’empresa pública Aeroports de Catalunya [Foto: Lali Puig]
Jordi Candela i Garriga (Barcelona, 1976) és el director de l’empresa pública Aeroports de Catalunya que depèn del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. És enginyer de camins, canals i ports (UPC), diplomat en Ciències Empresarials (UOC) i llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses (UOC) i en Dret (UOC). Va ser consultor en projectes de l’àrea de sector públic de DMR Consulting (actualment Everis); tècnic del Departament del Trànsit i Estudis de la concessionària ACESA; project manager en la divisió de desenvolupament de negoci d’Abertis i director de projectes a Ifercat. Col·labora amb la docència en diversos màsters i postgraus de gestió d’infraestructures i és autor de nombrosos estudis i articles en l’àmbit de la gestió i la promoció aeroportuària. A Espai.Mèdia, Candela reivindica l’especialització que ha adquirit l’aeroport de Lleida-Alguaire.
Aeroports de Catalunya va presentar fa un mes dos projectes molt innovadors a Expodrónica -que va tenir lloc a Madrid-, en una de les fires més importants d’Europa de drons i nova mobilitat aèria. De què tracten?
Tenint en compte el paper que juga Expodrónica en el sector vam presentar dos projectes que convertiran l’Aeroport de Lleida-Alguaire en una base de proves per a integrat l’operació de drons en entorns aeroportuaris. D’una banda, el projecte europeu SAMVA en el qual Aeroports de Catalunya hi pren part amb les companyies Ehang, Pildolabs, Thales Alenia Space, Eliance i l’associació Airports Region Council i junts pretenen desenvolupar una base de proves a l’aeroport lleidatà per a tecnologies de vol autònom i gestió de l’espai aeri.
I de l’altra, l’acord amb Inmarsat.
Sí, Inmarsat és una empresa britànica de telecomunicacions per satèl·lit, pel qual a l’aeroport de Lleida-Alguaire es posarà en marxa un centre de proves i demostració de tecnologies d’avantguarda ATM (gestió del tràfic aeri) i UTM (gestió del tràfic sense tripulació). Gràcies a aquestes dues iniciatives, l’Aeroport de Lleida-Alguaire s’erigeix en una plataforma innovadora per a mobilitat aèria urbana i un referent per a proves de l’espai aeri amb el desenvolupament de VELARIS, una aplicació de vehicles aeris no tripulats.
Què significa per a l’aeroport lleidatà?
El fa més singular, especialment com a referent europeu en la innovació vinculada a la indústria. Lleida-Alguaire està connectat amb Barcelona, per la qual cosa pot desenvolupar tot allò que en un aeroport convencional seria més complex de fer.
Aeroports de Catalunya ha tirat endavant aquests acords amb empreses internacionals. Quin valor tenen aquestes operacions?
Suposa, sobretot, consolidar l’aeroport de Lleida-Alguaire com a factor estratègic en els quals estem desplegant. I prova d’això ha estat que la setmana passada, l’Agència Espacial Europea (ESA) ens ha adjudicat un projecte del qual en formem part com a membre del consorci You Welcome. Tot el que sigui desenvolupar projectes pot ser molt interessant per a l’aeroport lleidatà. I a més, aquests projectes són compatibles amb els altres quatre eixos bàsics: el NewSpace, la indústria espacial, l’activitat de formació i l’activitat comercial.
L’aeroport de Lleida-Alguaire cotitza a l’alçada, ho demostra l’activitat que s’està generant al voltant del seu equipament.
En el sector industrial disposem d’una població flotant d’uns vint avions que ja estan fent manteniment i preservació de les aeronaus. Visualitzem que l’aeroport pot ser un referent en manteniment o en tecnologia, ja que ha quedat demostrat que es poden compatibilitzar una munió d’activitats que en altres aeroports seria força més complex. Aquest és un valor afegit que té aquest aeroport.
“Volem que els projectes que es despleguin a Lleida-Alguaire tinguin un retorn per a les comarques de Ponent”
Catalunya compta amb 6 aeroports (Andorra-La Seu, El Prat, Girona, Lleida, Reus i Sabadell), 5 aeròdroms, 50 heliports i 24 camps d’aviació. Com es gestiona tot plegat?
Comptem amb diferents gestors. Els aeroports comercials històrics són propietat d’AENA, Aeroports de Catalunya gestionem Lleida-Alguaire i Andorra-La Seu, ara estem desplegant un projecte d’integració per incorporar una xarxa d’heliports que ens permeti gestionar algun aeròdrom amb una eina de gestió remota. L’aviació comercial la gestionem des d’Aeroports de Catalunya mentre que l’aviació esportiva i l’aviació general són en mans privades.
Foto: Lali Puig
Com s’emmarca Aeroports de Catalunya dins l’estratègia NewSpace?
Som els gestors de l’aeroport de Lleida-Alguaire, una infraestructura que és un espai de proves, un port especial. Treballem en dos aspectes. El primer hi ha tota una sèrie de llançaments horitzontals que llencen nanosatèl·lits i avions que necessiten una pista d’aterratge i quan arriben a una cota elevada deixen anar els nanosatèl·lits, i una operativa vinculada al NewSpace que s’executa des d’Alguaire.
I el segon, aspecte?
En l’aeroport disposem d’una zona (que ara es troba en fase zero) on volem desenvolupar un banc de proves de motors de gran potència perquè més empreses del sector tinguin un centre de proves obert. Els que hi ha ara a Europa estan molt vinculats a agències estatals i el sector del NewSpace està molt vinculat a empreses emergents, petites i mitjanes que estan aconseguint que sigui una tecnologia molt més accessible econòmicament. Així que creiem que una infraestructura que doni servei a aquest tipus d’empreses és necessària. Estem aterrant el projecte NewSpace a Alguaire i l’estem fent realitat.
Del projecte que s’està desplegant a Lleida-Alguaire, quina mirada en fan les empreses emergents vinculades al NewSpace?
El retorn que tenim és molt positiu. Cal infraestructura i amb una gestió oberta i que pugui acollir projectes de diferents dimensions. Ara s’està executant un petit centre de negocis ampliable i modulable en aquest centre.
I quina és la mirada que posen les administracions de Lleida i la mateixa població de Lleida i el seu entorn?
Hem detectat que l’aeroport de Lleida-Alguaire és una infraestructura estimada, se l’han fet seva. I tot i que probablement no coneixen tot el potencial que pot tenir, és una infraestructura que hem aconseguit que pugui estar en el dia a dia del ciutadà lleidatà.
“El nostre element diferenciador és ser innovadors, tecnològics, flexibles i proactius comercialment”
Hi ha prou coneixement de l’activitat i dels resultats que s’obtenen de l’aeroport?
Ens agrada anunciar els resultats a mesura que anem obtenint-los. Intentem no generar moltes expectatives, sinó anar-les obtenint i anar-les explicant. L’objectiu és que cada any, els ciutadans de Lleida que vulguin venir a l’Air Challenge, puguin veure que cada cop passen més coses i que vinguin cada cop més empreses.
Tenint en compte que hi ha la tendència de fer-ho tot a Barcelona, el fet que l’aeroport d’Alguaire estigui a terres de Ponent és un projecte per intentar descentralitzar Barcelona i la seva àrea metropolitana o és una casualitat?
Entenc que al final, si haguéssim volgut fer un projecte des de zero en una àrea metropolitana no ens haguera cabut. El desenvolupament de projectes especials als Estats Units són a Arizona, en zones desèrtiques,… i en aquest sentit la ubicació d’Alguaire, a una distància accessible de Barcelona, però amb un entorn més despoblat ajuda.
I en l’àrea metropolitana de Barcelona?
Si haguéssim construït un aeroport de nou no l’haguérem ubicat a la regió metropolitana. Per això, per ser un equipament certificat i disposar d’una gran extensió de sòl disponible, la decisió d’Alguaire va ser encertada. Com a empresa pública volem que els projectes que es desenvolupin a Lleida-Alguaire tinguin un retorn per a les comarques de Ponent.
Foto: Lali Puig
L’aeroport de Lleida Alguaire vol acabar sent el bressol de la indústria espacial a Catalunya?
Sí, per què no? El risc de no ser-hi és superior al risc de no intentar-ho. Al final, tampoc hi ha gaire espai perquè hi hagi massa ports espacials a Catalunya i en la mesura que a Lleida siguem capaços de generar aquesta infraestructura i consolidar aquest ecosistema de NewSpace a l’hora de fer infraestructura, acabarà sent la infraestructura de referència del món aeroespacial a Catalunya de manera natural. Es troba un entorn molt segur, cosa que genera un valor afegit dins el sector.
“Si haguéssim construït un aeroport de nou no l’haguérem ubicat a la regió metropolitana”
Com visualitza l’aeroport lleidatà d’aquí a dos o tres anys vista?
A l’aeroport, en el camp industrial, hi haurà més hangars construïts. Entenem que tota l’activitat de formació seguirà consolidant-se, és una activitat que creiem que té bona salut i amb la informació que tenim, que no hi ha pilots ni hostesses i que falta personal en el sector del turisme i hi ha bona salut pel que fa a perspectives de formació de pilots.
I en l’àmbit del Newspace?
Entenem que amb el centre de proves estarà en una fase més desenvolupada, cosa que ens permetrà fer proves amb motors de més volum. En la mesura que disposem de més infraestructura, hi haurà més clients. Per tant, continuarem rebent projectes europeus que vulguin fer-hi proves. De moment, continuarem agafant inèrcia.
L’octubre passat va obrir-se el procés de licitació de les obres d’abalisaments de la pista de l’aeroport d’Andorra-La Seu. En quina fase es troba?
L’obra està adjudicada des de fa unes setmanes i la previsió és que els treballs comencin al juliol. És un altre aeroport singular.
Per què?
És un aeroport de muntanya que va estar 30 anys tancat i vam ser capaços de reobrir-lo com a aeròdrom d’aviació general el 2010. El 2015, ho vam fer com aeroport comercial, el 2020 amb alguna maniobra basada en GPS va ser el primer aeroport de l’estat on es va aprovar i els resultats ens han acompanyat. Veiem que hi ha tota una comunitat d’aviació general i d’aviació d’empresa a La Seu que està creixent. Ens agrada molt mostrar aquest aeroport, perquè ha estat un cas d’èxit.
Quins serien els reptes d’Aeroports de Catalunya com a empresa pública?
Hem d’aconseguir ser un gestor aeroportuari referent en projectes d’innovació i punters en els sectors de l’aviació i l’espai. Gràcies a aquesta aproximació hem pogut tenir aquesta maniobra aprovada a l’aeroport de La Seu, podrem obtenir projectes europeus vinculats a l’Urban Air Mobility i al NewSpace. Situar-nos en l’avantguarda de la innovació sempre ajuda, especialment per les característiques dels aeroports que gestionem. El nostre element diferenciador és ser innovadors, tecnològics, flexibles i proactius comercialment.
