Josep Colomé és el director de l’Àrea de promoció del sector espacial de Catalunya a l’IEEC [Foto: IEEC]
Josep Colomé i Ferrer (Sabadell, 1976) és el director de l’Àrea de promoció del sector espacial de Catalunya a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i director de la nova Oficina catalana de l’espai. Després d’estudiar Física a la Universitat de Barcelona (UB) es va incorporar al sector espacial l’any 2001. A l’IEEC va exercir de desenvolupador tecnològic per a instrumentació i control robòtic de telescopis, dedicant gran part de la seva activitat a l’Observatori del Montsec. Posteriorment, va obtenir una plaça a l’Institut de Ciències de l’Espai del Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICE-CSIC), dedicant-se a la gestió de projectes d’instrumentació per a missions de ciències espacials i, durant tres anys (2015-2018) va ser cap de la Unitat d’Enginyeria Avançada de l’ICE-CSIC. El 2017 va passar a formar part del Consell Executiu de l’IEEC, així fou director de l’Observatori Astronòmic del Montsec (2017-2021). A més, és gestor estatal per a la participació espanyola a les missions Ariel i LISA de l’Agència Espacial Europea. A Espai.Mèdia, Colomé aborda l’estratègia NewSpace a Catalunya.
Com s’emmarca la posada en marxa de l’Oficina catalana de l’espai en l’estratègia New Space de Catalunya?
L’estratègia New Space de Catalunya, aprovada pel Govern català a la tardor de 2020, es basa en 6 pilars que s’estan desplegant des d’aleshores. Un d’aquests pilars estratègics se centra en el desplegament del marc jurídic, en el qual es planteja la necessitat de disposar d’una estructura administrativa (amb la possibilitat que sigui una agència) per desenvolupar, entre d’altres, les activitats de representativitat i promoció del sector tant en l’àmbit nacional com internacional.
Com es planteja l’Oficina en el sector?
Es planteja la necessitat de crear l’Agència com a l’ens que es relacioni amb el sector a Catalunya i lideri els aspectes relacionats amb el desplegament de l’estratègia New Space. Així, el setembre de 2021 el govern va decidir que la idoneïtat de la creació de l’agència havia de ser consultada al sector. Es va dur a terme un procés participatiu a on es consultava la necessitat de disposar d’aquest organisme i quina forma havia de tenir.
Quines van ser les conclusions d’aquest procés participatiu?
Les respostes coincidien de forma majoritària en la necessitat de definir un organisme que centralitzés i liderés l’impuls del sector, però no la creació d’un nou ens des de zero. Així es constata que l’IEEC era l’entitat més adequada sobre la qual implementar l’estructura administrativa prevista en l’Estratègia NewSpace de Catalunya per desplegar la política satel·litària i gestionar adequadament l’activitat del sector de l’espai a Catalunya.
Per què es va considerar no crear un nou ens des de zero?
S’especifica a les conclusions del procés participatiu: “a banda de comportar una gran despesa associada i la necessitat de guanyar-se la credibilitat del sector, podria suposar l’afebliment de la base de confiança creada ja pels agents clau amb les diferents organitzacions de l’ecosistema”. El fet que es decidís no crear un organisme nou amb forma jurídica pròpia pel desplegament de les seves funcions va fer que no es considerés la creació d’una agència.
“S’espera que l’Oficina catalana de l’espai incrementi l’estratègia New Space al territori”
Així és com l’IEEC pren tot el protagonisme.
El novembre de 2021, l’IEEC va incorporar les funcions a partir d’una reestructuració interna amb la creació de l’Àrea de Promoció del Sector Espacial de Catalunya aprovada pel seu patronat. Aquesta àrea és l’encarregada de desenvolupar progressivament les funcions previstes per l’agència i és la que actua com a Oficina catalana de l’espai, segons es va fer públic durant el congrés de New Space a Barcelona.
Quina funció té l’Oficina en l’estratègia NewSpace?
Desplegar les activitats de representativitat i promoció del sector tant en l’àmbit nacional com internacional, actuar de finestreta única per facilitar l’accés al sector espacial reduint les barreres administratives i acompanyant en els processos de caràcter administratiu i jurídic, definir i executar programes de suport a l’ecosistema i crear les instal·lacions i infraestructures necessàries i amb el finançament adequat per a la seva posada en marxa i manteniment operatiu.
On s’ubica actualment l’Oficina?
L’Oficina es troba operativa en les instal·lacions de la seu de l’IEEC, que es traslladarà en els propers mesos a l’edifici RDIT del Parc Mediterrani de la Tecnologia de la UPC a Castelldefels. En aquest mateix campus de la UPC s’imparteixen estudis relacionats amb el sector espacial, està prevista la instal·lació de la incubadora de l’ESA (ESA-BIC) abans de final d’any i també s’hi troben centres de recerca amb activitats vinculades directament o indirecte amb el sector espacial com són el CTTC o l’ICFO. Es preveu, doncs, disposar a Castelldefels d’un pol d’activitats de recerca, talent, innovació i creació d’empreses pel sector espacial.
Quin és el recorregut que tindrà l’Oficina arreu del país?
L’Oficina desenvolupa les infraestructures vinculades a l’estratègia New Space en diferents punts del territori de Catalunya. En concret, al Teleport de Sant Esteve de la Sarga a l’Observatori del Montsec (Pallars Jussà), l’SpacePort a l’aeroport d’Alguaire (Lleida) i el New Space Lab, que aglutina infraestructures existents tant de la indústria privada com de l’àmbit públic. Properament, es formalitzarà la creació d’una comissió estratègica pel foment del sector espacial de l’Oficina, que integrarà entitats de diferent índole i entre les quals hi haurà l’ICGC i l’IRTA, les quals tenen una àmplia visió del país gràcies a la seva implementació en xarxa pel territori.
“El NewSpace Economy Congress a Barcelona va permetre mostrar el potencial del sector a Catalunya”
Quines activitats de l’estratègia New Space s’estan desplegant actualment arreu del país?
El programa de Talent, el de Recerca i Desenvolupament, el d’Adopció de Serveis o el d’Infraestructures es duen a terme amb interacció directa amb actors i entitats distribuïts pel país. En són un exemple el desplegament de casos d’ús que s’ha estat implementant des del llançament del primer nanosatèl·lit, l’Enxaneta, i que ha portat a instal·lar equips de sensors connectats per satèl·lit al Pallars Jussà, Osona, Baix Empordà o el Tarragonès. A més, s’espera que l’Oficina mantingui i incrementi les activitats de difusió de l’estratègia New Space arreu del territori, com la participació en esdeveniments d’àmbit nacional i internacional.
Més de 400 participants i més d’una quarantena de ponents en la tercera edició del NewSpace Economy Congress a Barcelona. És un senyal inequívoc del moment dolç que viu el sector?
El congrés va ser un èxit de col·laboració entre els actors que estem treballant per l’estratègia New Space, la Cambra de Comerç de Barcelona i els membres de l’ecosistema català. I va permetre mostrar el potencial del sector a Catalunya, gran part de les seves capacitats i l’interès que genera en altres sectors, il·lustrats per experiències presents en l’àmbit de la sostenibilitat, la mobilitat o les telecomunicacions.
Es referma que Catalunya és un país emergent dins el sector?
Sí, es va poder veure el bon ritme de desenvolupament de l’estratègia New Space de Catalunya i es va constatar el fet que l’estratègia ha permès situar a l’ecosistema català en una posició força madura i capaç d’aprofitar les oportunitats que s’estan presentant en l’àmbit mundial en aquest sector. També va servir per mostrar les capacitats de l’ecosistema i els instruments dels quals disposa Catalunya, presentant les novetats de l’Oficina Catalana de l’Espai i l’ESA-BIC. Aquesta visió, però, es va complementar posant el focus en dos àmbits clau pel creixement del sector i l’èxit de l’estratègia New Space: l’àmbit financer i l’àmbit de la demanda.
Què determinen aquests dos àmbits?
L’àmbit financer és el que ha de garantir la generació d’activitat econòmica mitjançant instruments diferents en funció de la fase de desenvolupament de les empreses; i l’àmbit de la demanda, que és on es demostra la necessitat de noves solucions tecnològiques i a on l’administració pot actuar com a primer usuari i ancorar així l’activitat industrial. Aquest enfocament distingeix aquest congrés d’altres d’índole similar i mostra la línia a seguir en futures edicions.
Quin paper juguen les empreses i entitats que estan treballant en el sector?
Hi ha moltes empreses i entitats que ho estan fent des de fa molts anys i tenen una posició consolidada en el mercat. En el congrés es va poder visualitzar aquesta posició consolidada gràcies a la participació activa de diferents empreses. Però, alhora, es va compaginar la seva visió amb l’impuls que presenten noves propostes industrials i la innovació en molts àmbits de la recerca.
