Josep Maria Llenas: “L’astroturisme a Catalunya viu en un estat d’efervescència”

Josep Maria Llenas (Igualada, 1987) és el director del Parc Astronòmic de Pujalt, a la comarca de l’Anoia des d’on aposten per les observacions diürnes i nocturnes i per l’activitat diària. Astrònom de formació, va vincular-se a l’Observatori de Pujalt el 2014 com a col·laborador i des de fa quatre anys s’hi dedica professionalment. Després de la consolidació del vessant meteorològic, que funciona des del 2003, el 2020 va inaugurar-se l’astronòmica i ha aconseguit apropar-se als dos referents catalans, Prades i Montsec. A Espai Mèdia, Llenas explica el ritme d’aquest centre, que treballa per sumar nous projectes i per fer divulgació per a totes les edats.

Després de quatre anys d’activitat, sou un espai de referència a Catalunya?
Sí. Pel que fa a la meteorologia, seguríssim, però quant a l’astronomia fa poc temps que estem operatius, tot i que hem fet diferents publicacions, i estem començant a escalar. Això no implica que vulguem estar a dalt de tot, cadascú té la seva singularitat, però de mica en mica ens estem donant a conèixer.

Per què va néixer el vessant astronòmic de l’Observatori de Pujalt?
Jo abans ja hi col·laborava, i és que la nostra part més important és que som camp d’aprenentatge de la Generalitat de Catalunya, i som l’únic camp que treballem astronomia i meteorologia. Anteriorment, ja tractàvem temes d’astronomia.

Així, ja hi havia una tradició d’astronomia a Pujalt, era el camí natural, comptar amb la part astronòmica a l’observatori?
Sí. De fet, l’impulsor, l’Ernest Guillé, només comptava amb l’observatori meteorològic, i l’Albert Borràs va agafar-hi el càrrec. Ell es va trobar amb el projecte del parc astronòmic que havia fet Guillé i el 2012 va començar la construcció, però es va detenir i va tornar-se a posar en marxa durant la pandèmia. Ho teníem tot i només ens faltava el telescopi, però vam inaugurar-lo el desembre de 2021, tot i que ja funcionava uns mesos abans.

Com tracteu l’astronomia des de l’observatori?
Comptem amb un planetari inflable on fem diferents activitats i el que ens fa singulars és que l’experiència no és només un vídeo, sinó que fem explicacions detallades i personalitzades des de dins. També fem observacions amb telescopi, i és que tenim dels més grans de Catalunya que ens permet observar en 3D i 4D i deixem que els visitants hi observin en primera persona. I també comptem amb un dels telescopis solars més grans de Catalunya, el que ens permet ensenyar coses de dia.

“Cada cop hi ha més gent que fa la ruta dels observatoris a Catalunya”

A quin segment de població dirigiu les vostres activitats?
De dilluns a divendres tenim visites escolars pràcticament cada dia des dels 3 anys fins a estudiants universitaris d’arreu de Catalunya. I els caps de setmana, fem visites familiars en grups petits, nocturnes i de dia.

Així, teniu activitat durant tot l’any?
[Somriu] Sí, de fet el 2023 ha estat el primer any en què hem pogut fer una parada el mes de desembre. El curs passat vam rebre prop de 6.000 alumnes en tot el curs i quant a visites familiars, en vam tenir unes 2.000. En total, són bons números i encara que faci mal temps, podem oferir igualment activitats d’observació, intentem que els visitants marxin sempre contents.

Quines serien les joies de la corona de Pujalt?
Quant als telescopis solars, en tenim dos per observar amb llum blanca i un d’hidrogen, els quals ens permeten fer observacions amb molts detalls. A partir d’aquests, fem fotografies que pengem al nostre lloc web i que són obertes al públic. I pel que fa a l’observació nocturna, tenim el telescopi nocturn de 51 centímetres de diàmetre molt modern amb què fem molta investigació.

A banda, també recopileu dades que serveixin per a altres investigacions?
Sí, i tant. Nosaltres col·laborem amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), amb el doctor Josep Maria Trigo i amb l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, així com alguna missió de la NASA. Ara, també, estem tancant algun altre projecte important.

“El que fa singular Pujalt són explicacions detallades i personalitzades des de dins”

L’Observatori de Pujalt s’ha integrat bé a l’entorn de l’Anoia?
Tenim molt bona relació amb el poble i la comarca, podem apagar els llums per a fer alguna activitat i pràcticament no ens cal ni avisar [riu]. La gent del poble ja ens coneix, portem molts anys de funcionament, recentment hem celebrat els 20 anys de recollir dades. I cal dir que és gràcies a l’ajuntament que existeix l’observatori, sense el seu suport ens hagués estat impossible, perquè qualsevol observatori d’arreu del món és deficitari.

La zona geogràfica és propícia per a l’observació?
No és el cel més fosc, com el de Montsec o de Prades, estem un graó per sota. Tenim contaminació lumínica, però no ens destorba, tot i que podríem estar millor.

A Catalunya, hi ha diferents observatoris i cadascun té els seus trets d’identitat. Quina radiografia en faries, d’aquest sector?
L’astroturisme genera molts ingressos a tot arreu on hi hagi un observatori. Estem molt ben repartits i és cert que no hi ha competència, cadascú fa les coses a la seva manera.

Hi ha una audiència fidel que hagi visitat tots els observatoris de Catalunya?
Sí, i tant. N’hi ha que venen perquè els han visitat tots excepte nosaltres, fan la ruta dels observatoris [riu], i cada vegada n’hi ha més. Cada vegada hi ha més gent atreta per aquest sector.

Creus que a Catalunya s’ha creat una bona xarxa entre tots els actors implicats d’aquest sector?
Sí, però quant a disponibilitat de telescopis, no n’hi ha gaire. Nosaltres posem a disposició dels investigadors el telescopi nocturn amb què comptem i no ens aporta diners, un dels nostres lemes és que volem obrir una finestra a l’Univers.

Teniu projectes a la vista els pròxims mesos?
Actualment, estem fent contactes amb observatoris d’Austràlia, però el més calent és l’aigüera. Estem buscant projectes nous. De fet, primer necessitem reconeixement i més endavant busquem els projectes.

A Catalunya, quin paper creus que juga Pujalt?
L’astroturisme viu en un estat d’efervescència, molts estrangers venen a Catalunya per observar amb els telescopis. També cal destacar la presència d’investigadors que venen a treballar a la península. Aquest ‘boom’ no s’havia vist en els darrers anys, i crec que pot anar a més molt aviat.

Mor Albert Borràs, el director de l’Observatori de Pujalt