Kike Herrero treballa com a astrofísic a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya [Foto: Jordi Uriach]
Kike Herrero (Lleida, 1986) és Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i actualment treballa com a astrofísic a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). A més, és astrofotògraf i divulgador d’astronomia, on promou tallers i cursos d’astronomia, xerrades i observacions, sopars amb estrelles i altres activitats per apropar l’Univers a grans i petits. A Espai.Mèdia, Herrero reivindica la zona ‘Starlight’ del Montsec i defuig del concepte ‘astroturisme’.
La passió per l’astronomia ve de lluny?
Amb 13 anys vaig començar a descobrir les coses que podies veure al cel amb petits binocles i ho feia amb el que tenia per casa i vaig veure que allò que veiem als llibres ho pots veure amb paciència amb els tes propis ulls. Això és el que em va captivar de l’astronomia. Després vaig estudiar Física i un màster d’Astrofísica a la Universitat de Barcelona i vaig fer un doctorat sobre planetes extrasolars i la física de les estrelles, que és un tema apassionant al qual més tard m’hi he pogut dedicar, combinant-ho amb la feina que fem a l’IEEC, a l’Observatori del Montsec.
Com conjugues la teva dedicació, també, a la fotografia?
Surt des del principi, a mi em va captivar alhora el fet d’observar el cel que sempre m’ha agradat, que és compartir-lo i explicar-lo. Amb 13 anys vaig fer una primera fotografia on es veien estrelles del cel, i poder compartir això amb els amics i explicar-ho em va portar a veure que si busques per Internet hi trobes fotos espectaculars.
T’has convertit en un astrofotògraf de referència.
Quan ho expliques a través de la teva experiència, allò arriba molt més i expressa moltes de les teves emocions. He anat fent divulgació utilitzant les meves pròpies imatges i donant a conèixer el que faig i la meravella que és conservar el cel fosc com el que tenim al Montsec.
Quines dificultats presenta la fotografia des d’una mirada astronòmica?
El més difícil és que les coses no surten ni a la primera ni a la segona, és fosc, fa fred, hi ha molt equipament, són hores intempestives i és una afició, però suposa molt esforç i molt sacrifici.
Conèixer el cel, hi ajuda.
Sí, ho has de conèixer bé i planificar-ho bé, perquè en algunes èpoques de l’any es veu molt bé la Via Làctia, però en altres veus la constel·lació d’Orió o l’alineament de planetes com es veu ara i has de conèixer molt bé quins dies i quines hores es pot captar allò que tu vols i la fotografia que tu imagines. És un procés molt llarg darrere de cada fotografia. En el meu cas faig fotos perquè arribin al màxim de gent possible, perquè tenen un missatge. El més important és que mantinguem aquest cel sense contaminar-lo.
“La zona ‘Starlight’ del Montsec és un espai idoni per a l’observació del cel”
Com sorgeix el projecte de Celístia Pirineus?
El 2014 vaig deixar Barcelona per traslladar-me a viure al Pallars Jussà. Hi vaig venir per l’astronomia, per l’oportunitat d’involucrar-me en l’equip d’astrònoms de l’Observatori del Montsec. A més, també vaig venir per engegar aquest projecte juntament amb el meu soci, Xavier Palau. Col·laborem amb agents turístics i ajuntaments de diverses comarques dels Pirineus.
Quina és la missió del projecte?
És la d’apropar a tot el públic les emocions que produeix l’observació del cel, tot exposant la connexió que hi ha entre la història de l’Univers i nosaltres. Les nostres activitats astronòmiques combinen viatges pel cel nocturn, sigui a ull nu o bé a través de telescopis, amb les sensacions que proporciona el paisatge, la natura o la gastronomia del territori.
El projecte va tota vela.
Sí, vam començar fa vuit anys i la setmana que ve durem a terme l’activitat número 500! Sempre ho hem portat com un afegit a la nostra feina professional, jo treballo a l’IEEC i és el principal, però la meva vessant de comunicador sempre l’he portada cap aquí.
L’astroturisme està de moda?
Els conceptes ‘de moda’ o ‘astroturisme’ em sonen molt estranys. Des de Celístia Pirineus ens presentem com una alternativa més a les ofertes turístiques dels Pirineus, emmarcats en un nou turisme de natura i coneixement: l’astroturisme. Creiem en la necessitat de fer xarxa entre les empreses turístiques dels Pirineus i pretenem crear sinergia amb totes elles. Estem al territori i ens desplaçarem on calgui.
L’astroturisme està situant el Pallars Jussà i la Noguera al mapa?
Tot el que és la zona starlight del Montsec, que inclou la Noguera i el Pallars, hi ha hagut diversos agents que han contribuït a donar-lo a conèixer i a situar-lo com un lloc idoni per a l’observació del cel.
Què va suposar obtenir el certificat Starlight fa gairebé una dècada?
Vam ser la primera zona a Catalunya i de la península Ibèrica. Ara, als Pirineus, hi ha una segona zona qualificada com a Starlight, que és Aigüestortes, i amb això el Pallars Jussà és tot just al mig entre els dos. S’acaba de confirmar com la millor zona a la península Ibèrica per a aquestes tasques.
Per què és valuosa la distinció?
D’una banda, perquè permet protegir, preservar i establir una normativa perquè la il·luminació de les poblacions sigui correcta per a preservar el cel, i de l’altra banda, perquè el cel sigui un patrimoni cultural i evitar la contaminació lumínica. També en l’àmbit turístic, perquè la natura dels Pirineus també atrau el cel fosc om una proposta turística de natura.
Treballes a l’IEEC, qui gestiona l’aposta del govern català pel NewSpace. L’aplaudeixes?
Sí, em toca de molt a prop. És un sector econòmic molt potent, relacionat amb el cel que, a Catalunya, compta amb moltes petites empreses sobretot a la part tecnològica que hi ha al darrere del desenvolupament els nanosatèl·lits. Això és importantíssim, perquè és com serà l’exploració de l’espai en els pròxims anys.
Què ha canviat en la recerca de l’espai?
Fa dècades enrere, es pretenia conquerir l’espai amb aparells molt grans i ara s’ha vist que el que interessa a la societat actual, com la connectivitat i les dades es poden fer amb projectes molt més econòmics i a petita escala. Que des del govern de la Generalitat s’estigui impulsant això és una cosa molt bona de cara a la societat en general i per la feina que poden aportar en aquest ecosistema d’empreses.
En un sector així, a vegades que evoca a films de ciència-ficció. Fins a quin punt és rellevant la seva tasca de divulgador per apropar l’espai a la societat?
Sempre dic que un dels grans retorns de l’astronomia i de l’exploració de l’espai són els avenços tecnològics que es fan per construir els aparells sofisticats que utilitza, i que després acaben arribant al nostre dia a dia. Ara bé, també ens aporta una cosa importantíssima, que és el retorn cultural, el de respondre les grans preguntes que l’ésser humà s’ha plantejat des de fa mil·lennis: quin és el nostre lloc a l’univers? D’on venim i quin serà el nostre futur? És inevitable com a ésser humans plantejar-s’ho, explorar més enllà i continuar descobrint.
