Els catalans Ignasi Lluch i Albert Caubet, dues peces clau del projecte [Foto: cedida]
Entre els seus fundadors, els catalans Ignasi Lluch i Albert Caubet hi juguen un paper fonamental, i és que en són socis fundadors, juntament amb la matemàtica russa Rema Matevosyan. Ella va ser qui va tenir la idea de crear un projecte en què s’apliqués l’enginyeria de sistemes aeroespacials i va provar, per primer cop, els globus com a proves de hardware aeroespacial.
El 2017, de la mà de Lluch i Caubet, posava en marxa Swiftera i quatre anys després, ja compten amb més de 150 vols contractats en què assoleixen alçades d’entre 18 i 25 quilòmetres i són capaços de capturar entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats d’imatges per cada vol.
L’enlairament definitiu de Swiftera, que ara s’anomena Near Space Labs, ha arribat amb la injecció de 13 milions de dòlars per part de Crosslink Capital i on s’uneixen Toyota Ventures i els inversors Leadout Capital i Wireframe Ventures. En aquest moviment financer, el membre de Crosslink Capital Phil Boyer ha entrat en la junta directiva de Near Space Labs.
La previsió: 500 vols, el 2022
Amb aquest horitzó, Near Space Labs preveu llançar 500 vols el 2022 i consolidar l’aposta per recopilar dades a través de globus meteorològics que duen incorporats petits robots autònoms i que són empesos pels mateixos globus.
Aquests dispositius que s’adhereixen als globus estan fabricats a Brooklyn (Nova York), però la I+D dels hardwards es desenvolupa a Barcelona, així que Catalunya suma un pes molt rellevant en la creació d’aquests dispositius.
Albert Caubet n’és l’enginyer en cap i Ignasi Lluch és el director de tecnologia. Amb Matevosyan, formen el trident que lidera una empresa que preveu donar l’empenta definitiva en pocs mesos.
