Interpretació artística del forat negre que s’alimenta més ràpidament a l’univers primerenc [Foto: NOIRLab/NSF/AURA/J. da Silva/M. Zamani]

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha participat en la troballa d’un forat negre de baixa massa que consumia matèria a una velocitat 40 cops més ràpida que el límit teòric. La investigadora de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), Mar Mezcua, ha participat en aquesta investigació, liderada pel centre nord-americà NOIRLab de la Fundació Nacional de Ciències (NSF), i la qual s’ha fet pública.

El forat negre que aquesta investigació ha trobat es trobava al centre d’una galàxia de 1.500 milions d’anys després del Big Bang i amb la dada que han recollit, que indica una velocitat molt alta quant a la seva alimentació, han obtingut una informació molt preuada sobre els mecanismes dels forats negres de ràpid creixement en l’univers primerenc.

Aquest forat negre és el LID-568 i va ser descobert utilitzant el telescopi espacial James Webb quan observaven una mostra de galàxies del cartografiat COSMOS legacy survey de l’Observatori de raigs X Chandra. Els científics van emprar l’espectrògraf de camp integral de l’instrument NIRSpec del telescopi espacial James Webb, el qual va descobrir fluxos potents de gas al voltant del forat negre central.

L’equip d’investigadors ha conclòs, doncs, que el forat negre s’alimentava de matèria a un ritme 40 vegades superior al límit d’Eddington, el qual es relaciona amb la lluminositat màxima que pot assolir un forat negre. Per tant, la troballa aporta coneixements nous sobre la formació de forats negres supermassius a partir de llavors de forats negres més petits.

L’IEEC i l’ICE-CSIC, presents en una troballa astronòmica inèdita
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram