Maria Galindo és la secretària de Polítiques Digitals del Govern [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Maria Galindo (Barcelona, 1982) és la secretària de Polítiques Digitals del Govern, que forma part del Departament d’Empresa i Treball. Llicenciada en Economia per la Universitat de Barcelona (UB) i amb un màster en Administració Pública per ESADE, compta amb una trajectòria de 20 anys d’experiència en política pública vinculada a la tecnologia, les polítiques digitals, les relacions internacionals i les ciutats intel·ligents, així com a l’empresa privada. Quatre mesos després del seu nomenament, Galindo repassa a Espai.Mèdia els reptes de la nova legislatura i quines són línies d’actuació.
Com són els primers mesos al capdavant de la Secretaria de Polítiques Digitals?
Estan anant molt bé, poder treballar per al sector tecnològic i digital és un honor, és un sector molt dinàmic de l’economia catalana. M’agrada dir que és el sector de les bones notícies i que tenim reptes al davant, però sempre en clau positiva.
Quina lectura en fa que el president Salvador Illa hagi apostat per vostè -una dona- per a liderar l’estratègia de Polítiques Digitals en un àmbit tradicionalment molt masculinitzat?
És un àmbit masculinitzat, sí. Per mi, és un honor i una responsabilitat estar al capdavant de la Secretaria de Polítiques Digitals. Ho és cap a les dones TIC i cap al compromís que hem intentat posicionar al llarg dels deu anys de premis DonaTIC. És crucial incorporar la mirada de la dona en el desenvolupament tecnològic. Ho és per evitar biaixos i usos de les tecnologies que no siguin lícits.
A Catalunya tenim diversos referents femenins en l’àmbit tecnològic que han despuntat al món sent dones. Un d’ells és Anna Navarro Schlegel, qui va ser nomenada l’executiva més influent en tecnologia del món l’any 2020 i actualment ha fet el salt a la política. Què suposen referents com aquests?
Que Anna Navarro Schlegel sigui al Parlament de Catalunya és molt rellevant, perquè col·loca les tecnologies en un espai d’interès. Al mateix temps, en els darrers deu anys, gràcies al programa DonaTIC hem visibilitzat 777 dones que ja són referents, de les quals han estat premiades més d’un centenar.
“Un dels objectius d’aquesta legislatura és acompanyar les empreses perquè incorporin tecnologies digitals”
Vostè aterra a l’Administració després del seu pas per i2CAT. Com pot aplicar aquest bagatge al càrrec?
He estat 20 anys treballant en el sector tecnològic aplicat a les ciutats i al territori i, sens dubte, aquest bagatge aportarà moltíssim, perquè conec l’ecosistema català quant a empreses i recerca, en clau internacional i les polítiques que s’han anat implementant.
Amb el seu bagatge i expertesa, com ha anat variant l’ecosistema català digital i tecnològic al llarg dels anys?
Darrerament, estem assistint a l’acceleració de l’adopció tecnològica per les empreses i la societat. Per part de les empreses, amb la irrupció de la intel·ligència artificial estem fent un gran salt i és un dels objectius d’aquesta legislatura, el d’acompanyar-les perquè incorporin tecnologies digitals i, en el cas de la IA, perquè siguin més competitives.
Vostè ja va ser a l’Administració en dues etapes anteriors, del 2006 al 2011 i del 2018 al 2022. Com es planteja aquesta tercera etapa?
L’encaro amb moltes ganes i il·lusió en el terreny personal i professional. Crec que la meva trajectòria parla per si sola quan dic que soc una gran defensora de l’Administració i de les polítiques públiques. Tot plegat, amb l’objectiu que l’avenç tecnològic que viu Catalunya es faci d’una manera ètica, justa i que no deixi ningú enrere i que aquesta sobirania tecnològica a la qual hem de tendir es faci abanderant la societat digital.
Foto: Joanna Chichelnitzky
La sobirania tecnològica és una de les grans aspiracions de la secretaria per a aquesta legislatura?
Sí, sens dubte. Estem veient que amb la IA s’estan difuminant els límits del que pot ser ètic o no quan s’aplica una tecnologia i crec que Europa ha d’abanderar aquesta aposta per l’ètica i la justícia, tant en el desenvolupament de la tecnologia com en el seu consum.
Quines són les altres línies estratègiques on volen posar l’accent?
Hi ha quatre línies a desenvolupar en aquest mandat. La primera, promocionar l’economia digital amb l’objectiu de promoure grans projectes transformadors que permetin accelerar l’adopció tecnològica per part de les empreses. Així, continuar impulsant les tecnologies i les estratègies digitals que es van iniciar el 2020 enfocant-les en la intel·ligència artificial i el NewSpace, que actualment tenen un major impacte econòmic; una segona, que és impulsar el talent digital, perquè veiem que necessitem un programa davant la manca d’encaix entre l’oferta i la demanda de talent en clau digital.
Què vol dir amb la manca d’encaix?
En els últims dotze mesos, a Catalunya s’han generat uns 38.000 llocs de treball en clau TIC, però n’hi ha 9.000 que han quedat sense cobrir. Hi ha un forat entre el talent i el que necessiten les empreses i s’ha de treballar, potser amb un gran pacte de país, que permeti veure quines són les necessitats exactes, quines possibilitats formatives hi ha i on estem fallant en aprofitar-ho.
Resten dues línies més en el full de ruta.
Sí, la tercera línia és la societat digital. Estem desenvolupant tecnologies i estem molt avesats a la digitalització, però hem de fer que tothom tingui les capacitats de saber amb quines tecnologies s’està treballant i saber si ho està fent bé. I la quarta, és el territori digital, fer que arribi a totes les parts de Catalunya, perquè a través de l’economia digital es poden generar oportunitats noves.
“Fires com el Mobile World Congress i l’ISE són un gran aparador, tenim molta sort d’acollir-les”
Com estan els projectes del pròxim nanosatèl·lit català i del Teleport de l’Observatori del Montsec?
El quart nanosatèl·lit està en construcció, hi estem treballant amb Open Cosmos i l’Institut d’Estudis Especials de Catalunya (IEEC) i la previsió és tenir-lo a punt a finals de 2025. Pel que fa al Teleport, la previsió és tenir-lo per al mes de maig i és un projecte molt important que referma l’aposta per una infraestructura que permetrà capitalitzar més inversió cap a empreses i el sector.
El PhiLabNET Spain Barcelona aconseguirà situar del tot Catalunya en l’escenari internacional?
Sí, tot i que crec que Catalunya està força ubicada en el mapa del NewSpace internacional, hem fet congressos a Catalunya i hem estat presents a l’exterior i hi ha molt interès en tot allò que estem fent aquí. El PhiLabNET Spain Barceona et permet obtenir el reconeixement de l’ESA, de l’Estat i d’altres institucions, però també complementa la cadena de valor de preincubació, incubació i acceleració de projectes de NewSpace.
Foto: Joanna Chichelnitzky
La política NewSpace catalana es dirigeix cap a l’observació de la Terra?
L’observació de la Terra i el desenvolupament de casos d’ús per millorar la resiliència climàtica són un dels focus on s’estan dedicant molts esforços. Però també estem treballant per definir projectes de canvi climàtic i estem aprofitant algunes capacitats per posar l’accent en aquesta direcció.
Què suposa comptar amb la incubadora ESA BIC Barcelona?
Refermar el posicionament de Catalunya internacionalment, com un hub de referència, i que complementa la cadena de desenvolupament de projectes des que inicies la innovació fins que arriba al mercat.
Aquest primer trimestre, novament, Catalunya acollirà el Mobile World Congress (MWC) i l’ISE. Han tocat sostre?
Crec que no, el MWC sempre es reinventa i any rere any veiem com la tecnologia impacta en el nostre dia a dia. Aquestes fires són un gran aparador, tenim molta sort d’acollir-les. En el cas del MWC la visiten 100.000 persones de companyies i governs internacionals i des del govern de la Generalitat tenim la possibilitat d’explicar-los què estem fent. Són fires que generen una gran atracció de projectes, empreses i talent.
Què oferirà el Govern en el MWC 2025?
Estem treballant-hi, tindrem un estand amb empreses i centres tecnològics i algunes entitats, perquè és una manera que les empreses i les entitats locals puguin promocionar els seus productes. Però no us puc avançar res més.
“Hi ha talent digital català a l’estranger que es comença a plantejar tornar perquè a Catalunya també hi ha oportunitats”
El Barcelona Supercomputing Center (BSC) acollirà una de les 7 fàbriques europees d’intel·ligència artificial. Quin retorn tindrà en el territori català?
És una gran notícia per Catalunya i representa un creixement respecte a les capacitats de supercomputació que té el BSC, que són reconegudes arreu del món. A més, obre les portes a fer la transferència perquè empreses puguin gaudir i beneficiar-se’n.
L’Institut de Ciències Fotòniques de Catalunya liderarà un projecte europeu de xips. El president Salvador Illa va dir que la indústria del xip és clau per a Catalunya, suposa la gran aposta del Govern?
Sí, és una de les apostes. Dins de la cadena de valor de xips i semiconductors, Catalunya està molt capacitada i, per això, des del govern hem de continuar apostant-hi.
El projecte Aina s’ha consolidat i han convocat el primer concurs Aina Hack. Implicar els joves era prioritari?
El fet que els joves puguin veure que existeix la possibilitat de desenvolupar i que sigui una vocació per a ells és molt important. Hi ha una segona derivada: que puguin desenvolupar la tecnologia de solucions en català, això és fantàstic.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quant a la ciberseguretat, com pot incidir-hi el Govern?
Ha de fer-ho d’una manera global, Catalunya ja va ser pionera en la posada en marxa de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Quant als seus objectius, també tenim una responsabilitat sobre com fem arribar als ciutadans que necessiten tenir conceptes de ciberseguretat perquè estem abocats a eines digitals.
El Govern és obert a incorporar tecnologies innovadores en el seu desenvolupament intern i de cara als ciutadans?
Sí, és una prioritat, perquè la tecnologia fa els processos més eficients. I en clau tecnologies digitals avançades, un dels objectius és desenvolupar casos d’ús que permetin millorar els serveis públics.
L’àrea metropolitana de Barcelona va superar la Comunitat de Madrid quant a inversió tecnològica l’any passat. Això indica la seva rellevància i posicionament en l’aparador global?
Indiscutiblement. De fet, del total de les inversions estrangeres, el 46% són del sector tecnològic i no vol dir que només siguin empreses tecnològiques, sinó que hi ha empreses de sectors diversos que estan ubicant a Barcelona i a Catalunya moltíssims centres de decisió i centres tecnològics.
Què significa aquest fet?
Això reforça el que estem fent, perquè estem apostant per la tecnologia, estem alineant tots els agents de l’ecosistema i això atrau inversió. Un estudi de la Fundació Mobile World Capital Barcelona va analitzar el territori i a Catalunya hi havia 140 hubs, d’empreses molt diverses, i realment hi ha un dinamisme on la inversió estrangera està fluint.
“Cada dia quan faig una piulada em plantejo abandonar X”
Vostè és usuària d’X, com veu la decisió de moltes empreses i institucions de marxar d’aquesta xarxa social?
Fa uns mesos que vaig obrir-me un perfil a Bluesky preveient aquesta transició, però és cert que X és encara una gran manera de comunicar el que estem fent i mai n’acabo de sortir. Però estic a punt, cada dia, quan faig una piulada, m’ho plantejo.
Els premis DonaTIC han complert ja deu anys. És una de les grans joies de la corona del Govern?
S’ha fet molta feina com a societat i el 2015 vam començar amb els premis, hi he estat membre del jurat des de l’inici. En aquell moment a Catalunya, una de cada cinc dones pertanyien al sector tecnològic i ara, són una de cada tres, una evolució que està molt bé. No hem avançat només pels premis DonaTIC, però encara hi ha més bretxa com més escalen aquestes dones cap a posicions de direcció.
Per què encara hi ha aquesta bretxa?
No passa només al sector digital, sinó que ho veiem a tot arreu. El que sí que veiem és que si el sector és tan dinàmic i s’estan generant tantes oportunitats de treball i és un sector de futur, hem d’assegurar és que les dones tinguin la capacitat d’arribar-hi.
Com s’hauria de materialitzar?
Implica tot el procés: des que les nenes i les joves trien què volen estudiar, a què es volen dedicar i decideixen quin és el tarannà del desenvolupament de la seva carrera professional. Per tant, és tota aquesta trajectòria vital on realment necessitem un acompanyament i veure que les vocacions existeixen, perquè entre els 6 i els 10 anys és on comença a madurar-se tot.
En els premis DonaTIC, la categoria d’estudiant ha anat evolucionant.
Així és. Són uns premis que serveixen per visibilitzar que no necessites fer una carrera universitària o un grau superior per dedicar-te a aquest sector, sinó que hi ha altres formes formatives que et poden permetre arribar-hi.
Catalunya té molt talent digital femení a l’exterior. Quina mirada hi posa?
Tradicionalment, Catalunya ha estat una economia oberta i molt disposada als mercats internacionals i és normal que les empreses i el talent surtin a l’exterior. Però ara que estem dins d’aquest dinamisme, estem veient que hi ha talent digital català a l’estranger que es comença a plantejar tornar perquè a Catalunya també hi ha oportunitats. Per tant, és bo veure que hi ha oportunitats fora, però també és bo que generem oportunitats per a la gent que vol quedar-se aquí o tornar.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Maria Galindo, nova secretària de Polítiques Digitals
