Meritxell Lorber, des d’Estrasburg: “Voldria tornar a Catalunya perquè sigui el país amb el millor sector espacial del món”

Meritxell Lorber (Calella, 1984) és enginyera de qualitat a l’empresa Amadeus, una multinacional on hi treballa des de l’any 2015 (fa gairebé una dècada) després d’especialitzar-se en sistemes de telecomunicacions, llicenciar-se com a enginyera aeronàutica i formar-se en diferents estades a països com la Xina, Alemanya, Àustria o els Estats Units. Actualment, resideix a Estrasburg (França), la ciutat d’origen del seu marit, i qui va conèixer el 2007, precisament, en una trobada que va tenir lloc a Pequín.

Decantar-se per estudiar Enginyeria Aeronàutica, diu, va ser una “coincidència fantàstica”, i és que quan va entrar a la universitat, tot just començaven els estudis d’aquesta disciplina. Lorber admet, però, que no va fer la tria en funció als seus gustos o preferències: “a mi m’agradava la física, però quan havia de triar carrera, fruit de la meva innocència, pensava que seria massa difícil. Vaig pensar que enginyeria aeronàutica seria més fàcil, però no va ser així”. Així i tot, la seva passió per l’espai no ha minvat mai i, fins i tot, la comparteix amb els seus dos fills.

Un cop acabada la carrera, va començar a treballar a Indra, en el sector dels aeroports, i també va anar-se apropant a l’espai. Tant, que va fer les maletes per traslladar-se als Països Baixos per formar part d’un programa de beques de l’Agència Espacial Europea (ESA). També va participar en diferents projectes a través de l’empresa Science and Technology.

L’enginyera de Calella treballa a l’empresa Amadeus, una multinacional que s’encarrega de tots els processos implicats en la venda d’un bitllet d’avió

Més tard, arribaria a l’empresa Thales, el que va suposar un nou canvi de residència i deixar l’espai per al seu temps lliure. Així, va establir-se a Cannes (França), i des del 2015, on va treballar en el projecte espacial Exomars del 2013 al 2015 i, des d’aleshores, exerceix com enginyera de qualitat i scrum master (facilitadora) a Amadeus, una multinacional que s’encarrega de tots els processos implicats en la venda d’un bitllet d’avió. Sobre la seva tasca, reconeix que “encaixa molt amb la meva personalitat, perquè em fixo molt en els detalls, m’hi sento molt a gust”.

Malgrat que el seu camí professional no passa, exclusivament, per l’espai, Lorber ha buscat la manera per poder-s’hi implicar. I una d’elles ha estat aquest estiu, en què ha exercit de professora associada al Programa d’Estudis Espacials que la Universitat Internacional de l’Espai (ISU) ha celebrat a Houston (Estats Units). Coincidint amb l’any del seu 40è aniversari, confessa: “volia autoregalar-me una experiència, i va ser aquesta: ha estat bestial”.

En la seva estada als Estats Units, a més, també ha posat en marxa el projecte Women in ISU (WISU), el qual pretén tractar la diferència de gènere en els programes de l’ISU a través del mentoratge, i el qual pretén aconseguir una representació igualitària promovent la col·laboració i la diversitat.

Amb dos fills -de 4 i 2 anys¬- l’espai ha guanyat un lloc de privilegi a la seva residència. “A casa es respira molt l’espai, el tenim sempre de fons”, confessa, i recorda que tots dos nens, que conviuen entre el francès, el català i l’anglès, ja saben dir paraules com “telescopi” i que s’emocionen quan el veuen amb els seus propis ulls. Que els seus fills segueixin el seu llegat? Lorber respon que li agradaria, “però per a mi el més important és que els nostres fills treballin on els fa feliços; si és en el domini espacial, perfecte”.

Aquest estiu ha exercit de professora associada al Programa d’Estudis Espacials que la Universitat Internacional de l’Espai (ISU)

De fet, l’enginyera de Calella ho viu com una passió: “si em pregunten per què m’agrada l’espai, no sé dir la raó, m’atrau i ja està”. I confia a fer arribar aquesta passió als seus fills de la mateixa manera: “jo tinc el rol de transmetre-hi les meves passions, i per a mi, la diferència entre els qui treballem a l’espai i els qui no és aquesta, i és que va molt més enllà del que puguis fer en el teu dia a dia a la feina”.

El progrés del NewSpace a Catalunya ha estat creixent durant el darrers anys i Lorber confessa que “m’he vist sorpresa”. Després de la seva posada en marxa, creu que “va quedar aturat”, però que “ha guanyat terreny” i que “pot guanyar pes en clau internacional”. Sobretot en destaca “l’ecosistema d’empreses emergents”.

La consolidació del sector català, però, no coincidirà amb el retorn de Lorber, i és que els plans de la maresmenca a curt termini passen per continuar a França. El retorn a Catalunya és una opció llunyana, però manté els seus lligams amb estades durant l’estiu, i llença un repte: “voldria tornar a Catalunya i aportar el meu granet de sorra perquè sigui el país amb el millor sector espacial del món”.