Rafel Jordà és el fundador i conseller delegat d’Open Cosmos [Foto: Open Cosmos]
Rafel Jordà Siquier (Maria de la Salut, Mallorca, 1988) és enginyer aeroespacial i fundador i conseller delegat d’Open Cosmos, una empresa que ofereix solucions basades en satèl·lits dissenyades per fer front als reptes més grans de la Terra. Enginyer Aeronàutic per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha treballat a Zero 2 Infinity i Airbus. Amb només 25 anys, va fundar Open Cosmos (2015), des d’aleshores, aquesta start-up no ha parat de créixer. A Espai.Mèdia, Jordà avança els reptes que Open Cosmos té per aquest 2023.
Aquests darrers dies s’han ofert les primeres imatges del Menut.
Són imatges molt prometedores. Hem quedat molt contents dels primers resultats, i també, de les valoracions públiques que n’han fet tant la Generalitat com l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El satèl·lit encara ha de seguir el seu procés, però és fantàstic.
Com s’han processat les imatges que hem vist fins ara?
Des d’Open Cosmos s’han processat de manera ràpida i manual. Ara l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) les tractarà amb unes eines per tenir-les en una qualitat encara millor. El Menut és un satèl·lit d’observació terrestre que traurà imatges de tota la Terra en bandes espectrals. Ara estem molt il·lusionats amb tot el que pugui sorgir d’aquestes imatges.
Què han d’aportar?
Les imatges són especialment útils per a monitoritzar temes de canvi climàtic, de desforestació, de degradació de costes, i hi ha moltíssimes aplicacions vinculades a això que, a partir d’aquestes imatges podem extreure’n informació i prendre accions. També serà molt útil per aspectes de monitorització d’infraestructura crítica.
Qui podrà usar les dades que s’obtinguin del Menut?
L’ICGC i la Generalitat faran les imatges de Catalunya disponibles per a tothom a través d’una web i nosaltres, a través de DataCosmos, la nostra plataforma de dades, també. A DataCosmos,a banda de les dades del Menut, n’hi haurà moltes altres de l’OpenCosntellation. El concepte d’OpenConstellation és la de compartir dades.
Quin paper ha de jugar l’OpenConstellation?
Neix amb l’objectiu d’esdevenir la infraestructura global i compartida de satèl·lits d’observació de la Terra més gran del món. Pretén posar en comú la infraestructura espacial per treure un màxim rendiment per als usuaris de camp. El projecte d’OpenConstellation és un conjunt de nanosatèl·lits que treballaran de forma coordinada per afrontar reptes globals com el canvi climàtic, la crisi energètica i els desastres naturals, entre d’altres.
“Dedicar-me al sector de l’espai no ve de la infància ni de mirar estrelles, sinó de pencar amb molta il·lusió”
Open Cosmos s’ha reivindicat com un dels grans actors del NewSpace a Catalunya. Com valora aquesta aposta?
Un èxit rotund. Prova d’això és que en dos o tres anys, tenir dos satèl·lits llançats, amb la capacitació que s’ha de tenir en l’àmbit industrial i amb un congrés que reuneix prop de 240 empreses catalanes registrades, demostra que el NewSpace és un sector que mou una activitat econòmica molt potent.
Com s’explica aquest “èxit rotund”?
És fruit de l’ecosistema empresarial, tecnològic i de recerca que hi havia en aquest àmbit i que feia moltes coses diferents. El NewSpace ha permès que tota aquesta capacitat s’uneixi per donar aquest resultat tan increïble. Tot ha anat molt de pressa, amb molt poc temps.
L’aposta tenia nom i cognom: Jordi Puigneró. L’estratègia es manté intacte des que l’aleshores vicepresident del Govern ja no forma part de l’executiu?
Jo de política no tinc ni un borrall [riu]. En el seu moment, Puigneró va mobilitzar tot el sector, i tothom l’ha rebut amb il·lusió. És imprescindible un lideratge en aquest sector i el suport del Govern. Sigui quin sigui el color polític, estic convençut que el projecte New Space tindrà continuïtat.
Per què?
Perquè és una necessitat, no ens podem permetre no tenir accés a aquesta mena d’informació. Per això, cal dissenyar una estratègia a curt, mitjà i llarg termini per assegurar-nos que aquests projectes siguin cada cop més ambiciosos, que no anem enrere. Tenim moltes ganes que s’anunciïn més projectes del sector aeroespacial a Catalunya.
Open Cosmos s’ha consolidat com una de les empreses de referència del New Space català. Li ha sorprès el creixement del seu segell?
Si m’ho arriben a dir fa uns anys quan era un estudiant de la UPC, no m’hauria imaginat que seríem capaços de tenir una empresa capaç d’entregar projectes satel·litals. En aquell moment només hi havia les grans aliances espacials qui eren capaces de fer coses així, i hem demostrat que amb un equip ben preparat es poden aconseguir coses que semblaven impensables.
La democratització de l’espai ja és una realitat.
Open Cosmos vol contribuir a amplificar-la, que creixi més. Cal que aquesta tecnologia es desmitifiqui. Que no és una cosa de futur, sinó d’avui, amb moltes utilitats, i crucial si hem de trobar solucions a aquests reptes. Sense informació ni col·laboració no anem enlloc.
El seu creixement ha traspassat fronteres. OpenCosmos va fer història col·locant un satèl·lit dins el primer coet orbital al Regne Unit.
Era un projecte molt ambiciós, i vam haver de posar el nostre millor equip de disseny per a desenvolupar aquest satèl·lit. Així i tot, el llançament va explotar i es va perdre tota aquesta feinada que havíem fet durant els mesos de treball.
Va ser una decepció?
Aquest fet posa en relleu de les dificultats que té posar elements en òrbita i de tot l’esforç que centenars de persones que estan al darrere d’aconseguir-ho. Ara ja estem pensant en el següent, no hi ha temps per perdre. Tenim un rècord molt bo: que tots els satèl·lits que hem llançat han funcionat. Això és molt complicat d’aconseguir, així és com ens hem guanyat la confiança de l’Agència Espacial Europea i dels governs.
“Ens hem guanyat la confiança de l’Agència Espacial Europea i dels governs”
Quin és el full de ruta per aquest 2023?
Hem d’augmentar la capacitat productiva, s’ha de continuar operant amb els satèl·lits que ja tenim en òrbita per als nostres clients i assegurant-nos que funciona a tothora. A més de la construcció de la plataforma de satèl·lits a Barcelona.
Què permetrà aquesta nova plataforma?
Volíem tenir unes instal·lacions de primer nivell. Així vam identificar uns espais per disposar de totes les eines possibles a l’hora de dissenyar i construir satèl·lits. La plataforma de dades ens assegurarà que tot l’ecosistema d’empreses i d’equips especialitzats en Intel·ligència Artificial puguin fer-ne ús, i així elaborar nous serveis i trobar solucions als grans reptes globals i climàtics.
En pocs anys, Rafel Jordà s’ha fet un nom en el sector aeroespacial. El contacte amb els satèl·lits li ve de lluny?
Quedaria molt bé si ara expliqués una història molt romàntica, però a mi de petit m’agradava absolutament tot: l’electrònica, la biologia, l’art, la medicina, tenia ben confosos els meus pares [somriu].
I què va fer?
Un cop feta la Selectivitat i en temps de descompte, em vaig trobar amb el dilema que havia d’escollir què volia ser. I vaig triar Enginyeria Aeronàutica. Els anys a la universitat vaig implicar-me en molts projectes, vaig fer moltes amistats i contactes, vaig aprendre moltíssim i em va captivar tot allò relacionat amb l’espai. Dedicar-me al sector de l’espai no ve de la infància ni de mirar estrelles, sinó de pencar amb molta il·lusió.
