La primera imatge de Sgr A*, el forat negre supermassiu del centre de la Via Làctia [Foto: EHT Collaboration]
La imatge ha estat produïda per la col·laboració internacional Event Horizon Telescope (EHT), amb observacions d’una xarxa mundial de telescopis. “Sabíem que hi havia un forat negre i avui l’hem vist. I hem vist que és tal com esperàvem. Això és interessant perquè confirma que les teories i models que fem servir són correctes”, diu el director general de l’Observatori Europeu Austral (ESO), Xavier Barcons.
A uns 27.000 anys llum de la Terra
El forat negre supermassiu Sgr A* es troba a uns 27.000 anys llum de la Terra i la col·laboració internacional EHT n’ha revelat la primera imatge. Es tracta de la primera evidència visual directa de la presència d’aquest gegant a la Via Làctia.
“El que veurem és totalment nou i emocionant”. Així és com ha presentat la fita científica el català Xavier Barcons, director d’ESO, a la roda de premsa a Garching, prop de Munic, una de les que s’han fet aquest dijous de forma simultània arreu del món.
El que ha fet la col·laboració internacional EHT -que porta el nom de l’horitzó de successos, el límit al voltant d’un forat negre més enllà del qual no es pot escapar res, ni tan sols la llum- és combinar vuit observatoris d’ones de ràdio en diversos punts del planeta que, units, actuen com un sol telescopi amb el diàmetre de la Terra. Entre aquests, hi ha l’IRAM, a Sierra Nevada, i l’ALMA, a Xile, el radiotelescopi més potent del món i que és copropietat i cooperat per ESO en nom dels estats membres europeus.
“No podem tenir un telescopi amb el diàmetre de la Terra però sí que tenim telescopis dins d’aquesta ‘paella’ que és la superfície de la Terra. Combinant-ne les dades de manera correcta, amb dispositius que s’hi han instal·lat, s’aconsegueix la mateixa resolució que si tinguéssim un únic telescopi que ocupés tota la Terra”, assenyala Barcons.
La mida coincideix amb les prediccions d’Einstein
La imatge descoberta capta la llum corbada per la força gravitatòria del forat negre, la massa del qual és quatre milions la del nostre Sol. Encara que el forat negre en si no es pugui veure, ja que està totalment fosc, el rodeja una estructura brillant en forma d’anell.
Els físics Reinhard Genzel i Andrea Ghez -guanyadors del Nobel el 2020 juntament amb Roger Penrose- van observar durant anys les òrbites d’estrelles al centre de la nostra galàxia. En reconstruir aquestes òrbites, van detectar un objecte molt massiu, però molt compacte, i van concloure que havia de ser un forat negre amb quatre milions de vegades la massa del Sol. L’existència s’havia demostrat i l’EHT n’ha obtingut la imatge.
Els científics destaquen que sorprèn com de bé coincideix la mida de l’anell amb les prediccions de la teoria de la relativitat general d’Einstein. “Aquesta teoria diu que el diàmetre d’un forat negre és proporcional a la massa que té. Quatre milions de vegades la massa del Sol prediu quina és la mida d’aquest forat negre. I aquesta mida és exactament la que han trobat amb la imatge”, destaca el físic català.
Un altre resultat destacat és que aquest forat gira no com ho fa la galàxia, sinó perpendicular, “com dins del pla de la galàxia”. “Aquest és un altre resultat interessant. Estic segur que hi ha moltes més informacions amagades en les dades, que costa molt de reconstruir-les”, indica el director general d’ESO.
Darrere d’aquest projecte ambiciós d’observacions, hi ha més de 300 investigadors de més de 80 institucions de tot el món. L’equip ha treballat durant cinc anys per analitzar les dades. Els resultats de l’EHT es publiquen aquest dijous en el número especial de la revista ‘The Astrophysical Journal Letters’.
