Salvador Ribas és el director del Parc Astronòmic del Montsec [Foto: FGC]
Salvador Ribas (Barcelona, 1978) és el director del Parc Astronòmic del Montsec des de l’any 2008. Llicenciat en Física i Doctor en astrofísica amb la tesi realitzada en contaminació lumínica (la 1a de la història de la UB en la matèria), és professor associat del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona. Investiga en contaminació lumínica i qualitat del cel, participant en projectes nacionals i internacionals, així com en comissions de la Unió Astronòmica Internacional i el Comitè Internacional d’enllumenat. Ha participat en nombroses activitats de divulgació de la ciència. A Espai.Mèdia, Ribas explica com l’astronomia ha servit d’estímul per situar el Montsec en el mapa.
El Parc Astronòmic del Montsec va fer rècord de visitants durant la Setmana Santa amb 2.500 persones. A què es deu aquest interès?
S’hi han sumat dos aspectes: l’efecte de normalització de les activitats i l’interès en la població de fer turisme d’interior, a causa de les restriccions. La població ha descobert que no calia anar a l’altra punta del món per a descobrir coses noves. Tornarem a viatjar lluny, però s’ha instal·lat una inèrcia de visitar localitats properes.
És el cas del Montsec.
Així és. Aquí no tenim ni neu ni platja, però tenim el millor cel de Catalunya, i això és molt atractiu.
Aquest increment de visitants té a veure amb l’eclosió de l’astroturisme?
Crec que l’astroturisme es va inventar al Montsec, però abans ningú li deia així. Als anys noranta ja hi havia empresaris de la zona que van llogar terrenys per a muntar observatoris fixos i començaven, en certa manera, a fer astroturisme. Després s’ha convertit en un fenomen més global, amb capitalitat a les Illes Canàries, no obstant això el Montsec va començar abans, a principis dels noranta.
El Montsec com a punt de partida?
D’alguna manera, el moviment de persones per temàtica astronòmica és molt afí i anar a buscar cels foscos es va començar a fer aquí, fugint de la contaminació, i va gaudir d’aquest impuls. A més, les universitats buscaven llocs per anar a instal·lar els seus telescopis, i això va fer que acabés fent del Montsec un referent.
“El recurs és el cel fosc, però no és l’únic. Calen també unes condicions meteorològiques bones”
Quin és el perfil de gent que visita el parc?
No tenim un perfil, afortunadament, tenim de tot. Hi ha el públic escolar, també tenim una barreja molt heterogènia de famílies i grups i associacions, i persones amb coneixements previs o d’altres que no han observat mai a través d’un telescopi.
És millor un públic expert o un públic amb ganes de descobrir?
Això és molt interessant, però també té una dificultat a l’hora d’ajustar les nostres activitats, perquè hi ha persones que ja en saben, d’astronomia, i d’altres que mai han estat en un centre astronòmic. Això requereix un esforç addicional per part del nostre equip educatiu a l’hora de fer les sessions.
El Montsec ha estat considerat, recentment, un dels millors llocs per a observar les estrelles, què té d’especial per estar en aquesta llista?
Nosaltres sempre hem preservat el recurs, que és el cel fosc, que hem utilitzat com un recurs positiu, veient les accions que hem fet a posteriori. La Generalitat, a través del Consorci del Montsec, va usar el mecanisme del cel fosc com a motor econòmic, i realment la va encertar.
Per què?
Avui en dia que en un any normal, l’impacte econòmic que pot generar un equipament com el nostre, només amb el visitant directe, és d’entre dos o tres milions d’euros a l’any. En una zona de medi rural, on el municipi té 500 habitants, i els visitants generen diners en altres serveis, indica que l’objectiu s’ha aconseguit. La idea de fer servir aquest recurs per a l’economia va funcionar, i aquest recurs és el cel fosc, però no és l’únic. Calen també unes condicions meteorològiques bones.
“L’astroturisme es va inventar al Montsec, ara és un fenomen més global”
La distinció Starlight ha generat més visibilitat al parc?
Qualsevol certificació sempre ajuda. El 2012 vam començar el procediment i vam fer el procés d’avaluació i en aquell moment semblava fet a mida per a nosaltres, ho teníem tot i va ser, en certa manera, molt fàcil obtenir aquesta certificació. De fet, vam ser el segon lloc del món en ser Starlight, per darrere de la Palma, que en va ser el primer.
El 2022 és un any ple d’al·licients al Parc. De la programació que ja s’ha fet pública què en destacaries?
Tot i ser un any de transició, hem apostat per novetats en l’àmbit audiovisual incorporant noves projeccions. Hem canviat els continguts en les visites nocturnes i hem ampliat el cicle “Música sota les estrelles”.
El Parc i l’Observatori han contribuït a posar el Montsec en el mapa. Quina tasca paral·lela hi ha entre un equipament i l’altre?
Tenim una visió en comú, perquè els dos mecanismes van ser motivats pel Consorci del Montsec a principis del segle XXI. Un cop aquest consorci desapareix el 2012, l’observatori va ser transferit a l’àmbit de recerca. La seva tasca està centrada en la recerca científica, en diferents àmbits d’astronomia i ciències de l’espai. El Parc va ser construït amb l’objectiu de rebre escoles i grups i pensat per a la divulgació i l’educació en ciència i astronomia, tot i que fem una mica de recerca.
El parc ha rebut premis i distincions internacionals. Quina mirada en fa el món?
On ens coneixen més és a Catalunya i a l’Estat espanyol, i en l’àmbit internacional la nostra presència està molt reservada a l’àmbit de la preservació del cel nocturn, no hem pogut encara arribar a molt públic general arreu d’Europa, però és molt difícil. A poc a poc hem entrat en el circuit que ens contactin institucions europees per fer alguna activitat i això denota que hi ha una coneixença del territori més enllà de l’àmbit acadèmic o científic. Ens queda molt camí a fer, però no el podem fer de cop.
