Xavier Llairó: “Amb la baixada de costos dels satèl·lits i de l’accés a l’espai, les empreses podran decidir el model que posen en òrbita”

Xavier Llairó (Barcelona, 1990) és CCO i un dels sis cofundadors de Pangea Aerospace, que desenvolupa tecnologies per a vehicles espacials de nova generació. Llicenciat en Negocis per ESADE a Barcelona i amb un màster en Direcció, Administració i Direcció d’Empreses a l’ESCP Business School a París, va treballar durant 5 anys en el món de la innovació corporativa (Groupe Caisse des Dépôts) tant dins d’una gran organització com d’una consultoria (Bluenove). El 2018 va cofundar Pangea Aerospace, on ha liderat les activitats estratègiques, comercials, de màrqueting i comunicació de l’empresa. A Espai.Mèdia, Llairó aborda les noves tendències en el sector aeroespacial.

Els dies 1 i 2 d’octubre tindrà lloc el Congrés NewSpace a Barcelona. Què mostreu des de Pangea Aerospace?
Fa molta il·lusió veure que a Catalunya i a Barcelona es posiciona en el NewSpace Congrés i cada vegada amb més ambició. Nosaltres vam participar des del principi perquè se celebrava a casa nostra i fa molta il·lusió un congrés amb visió europea a Barcelona.

Vosaltres l’heu vist créixer. El fet que passi d’un a dos dies i tingui aquesta mirada més europea, més internacional, és el tret diferencial?
És clau, i s’ha de seguir treballant perquè no es perdi. L’espacial és un sector relativament conservador i s’ha de treballar per fer portar gent que atregui més indústria. Ara bé, la competició és dura, perquè ara estem en un moment en què hi ha molts esdeveniments on ens trobem sempre la mateixa gent, perquè no és un sector tan gran.

“Fa molta il·lusió veure que a Catalunya es posiciona un congrés sobre l’espai cada vegada amb més ambició”

Aquest congrés suposa l’inici de curs per a Pangea, en la seva estratègia?
És important, sí, i ens ajuda a veure quines tendències hi ha en el sector, quines són les novetats de la indústria de competidors, de clients i de socis.

Quines són aquestes tendències?
Seguint la línia del que ha estat passant els últims anys, crec que la gran tendència ha sigut la miniaturització dels satèl·lits i la baixada intensa en els preus de llançament. Hi ha moltes empreses que ja han demostrat que els petits satèl·lits ja funcionen en òrbita. Però ara estem veient que torna a haver-hi una un augment de la massa i el volum dels satèl·lits són més grans. En aquest mercat de baixa òrbita, necessites una instrumentació més potent i has de consolidar el servei. I aquesta consolidació passa molt sovint per tenir plataformes satèl·lit una mica més grans, amb una instrumentació més sòlida, i amb una durada de vida més gran.

I això què suposa?
Ara que els preus de llançament han baixat tant i que els costos de producció també van a la baixa, les empreses fan satèl·lits més grans, perquè obtenen un millor rendiment. Aquesta és la tendència més gran, i la segona és que la possibilitat de tenir un accés autònom a l’espai, crec que és una molt bona notícia per tot el sector.

Per què?
Si fa quinze anys només eren els governs els qui estaven a l’espai, amb la baixada del cost dels satèl·lits i del cost d’accés a l’espai, les empreses podran decidir quin tipus de satèl·lits posen en òrbita.

L’accés és més obert, això vol dir que els ciutadans podran valorar com repercuteix en la seva vida diària el que passa allà dalt?
De vegades és difícil d’explicar, però cada dia interactuem, de mitjana, unes 20 vegades amb un satèl·lit i ni ho sabem. L’espai també és determinant per al control i el seguiment del canvi climàtic, per l’agricultura, per la desforestació, per la gestió de l’aigua, per la gestió dels mars, de la pesca legal, per exemple. Per tant, sí que és important.

“L’espai també és determinant per al control i el seguiment del canvi climàtic”

El congrés NewSpace torna a situar Catalunya en el mapa del sector espacial. Com valoreu des de Pangea l’estratègia que s’hi segueix des de fa menys d’una dècada?
A nosaltres ens està ajudant molt, sobretot a tirar endavant i augmentar la capacitat de les infraestructures i de fer-ne un seguiment des del govern que ens ajudi. Hi ha un punt que és important, i és que el sector especial depèn molt de la inversió pública i aquí tenim un desavantatge respecte estar a Madrid.

Per què?
Perquè són pressupostos que es decideixen en l’àmbit ministerial -en aquest cas, el Ministeri d’Innovació- i després s’executen a través de l’Agència Espacial Espanyola. Però, el que és curiós a l’estat és que hi ha empreses que s’han creat a Tres Cantos (Comunidad de Madrid), i la resta d’empreses som als extrems, com Vigo, Elx i Barcelona.

És curiós, no?
Sí, perquè potser hem sigut una mica naïfs, però hem après tots d’això i ens demostra el dinamisme que pot haver-hi en llocs que de vegades no se n’espera.

Des de Catalunya s’han llançat dos nanosatèl·lits propis i hi ha previst un tercer. L’aposta pel sector aeroespacial encara pot continuar creixent?
Sí, per començar tenim molt talent i han aparegut professionals amb iniciativa, amb capacitat i amb ganes. A més, aquest sector aporta llocs de treball qualificats, amb bones condicions i amb atracció de talent estranger.

Les dificultats amb què us podeu trobar, però, quines són?
Crec que és la capacitat de decidir pressupostos europeus que siguin accessibles, o almenys la capacitat d’influir en la definició de pressupostos en l’àmbit estatal. El  segon límit és que és un sector on molts dels centres estan definits -com a Tolousse o Bremen- i les decisions es prenen a París, a Roma o a Madrid. Ara bé, Barcelona té una gran capacitat d’atracció.

Parlem ara de Pangea Aerospace. Per una banda, el 2021 vau fer història amb el primer motor aerospike. Què va suposar allò?
Aquest motor s’havia teoritzat els anys 60, però era massa complex, sobretot de refredar. Poder construir aquest motor ens ha permès la fabricació additiva i una sèrie de materials que utilitzem i hem desenvolupat moltes tecnologies que són molt útils per qualsevol sistema de propulsió.

És a dir, que esteu consolidant tecnologies que s’aplicaran en altres casos.
Sí, és una capacitat de fabricació additiva bastant important. Nosaltres hem afegit algunes coses per poder augmentar la resistència mecànica i direm que ens permet ser bastant bons en tot el que es refereix a la propulsió.

Aquell va ser el moment més rellevant per vosaltres com a empresa?
Sí, i estem millorant les tecnologies que vam desenvolupar en aquell moment, sobretot en els materials, com el coure.

“Avui les empreses fan satèl·lits més grans perquè obtenen un millor rendiment”

Els cofundadors de Pangea Aerospace són de diverses nacionalitats europees. Aquesta diversitat forma part de l’ADN de l’empresa?
Sí, i l’ADN de Pangea Aerospace és molt europeu i amb una mirada molt oberta al món. El sector aeroespacial va més enllà d’un país, els nostres clients no només estan a Espanya, sinó en molts països de la Unió.

En què esteu enfocats, actualment?
Som en un sector on tot canvia en només sis mesos i ara estem centrats en la propulsió, perquè és prou important. Som l’única empresa a Europa que centra en propulsió i va de cosetes molt petites per fer mobilitat a l’espai on requereixes molt poca potència per moure’t fins a d’altres molt potents. Per això, volem implementar aquest model de negoci en el sector espacial.

Pangea Aerospace encén per primer cop en la història un motor Aerospike reutilitzable