
Jordi Arnella és el president d’AstroGirona [Foto: Cedida]
Jordi Arnella (Barcelona, 1958) presideix AstroGirona des de fa dos anys. La seva arribada a l’agrupació, però, es remunta al 2010, com a col·laborador. Amant de la divulgació i mestre de professió, dirigeix una agrupació que vetlla pel foment de l’astronomia i la ciència i que enguany ha celebrat 25 anys. El llançament d’un globus sonda estratosfèric ha culminat els actes de celebració i donarà pas a la recopilació de les dades i a estudis per fer recerca. A Espai Mèdia, Arnella parla sobre el camí de l’associació durant més de dues dècades.
Quina és la seva relació amb l’astronomia?
Des de ben petit que em va interessar, va caure a les meves mans un tub telescopi que havien trobat en unes escombraries i allò va ser la revolució (somriu) i des d’aleshores, des de petit, sempre hi he estat lligat.
La seva formació, però, no està relacionada amb l’espai…
No, la meva formació és de divulgador, soc mestre, i no tant com astrofísic, sinó de divulgació de l’astronomia en general. A l’associació, principalment, és el que faig.
Com va arribar a AstroGirona?
Bé, vaig tenir la necessitat de començar a fer astrofotografia, perquè ja mirava molt el cel i en aquell moment vaig pensar que m’agradaria fer astrofotografia per veure més coses del cel, o més ben dit, noves estrelles. Així que el 2010, vaig anar a una associació que feien una xerrada sobre Mart, i era AstroGirona. A partir d’aleshores ja no he marxat mai d’allà.
“El tret d’identitat més important d’AstroGirona és el fet de donar a conèixer l’astronomia i la ciència al públic”
Va convertir-se en un habitual, d’AstroGirona?
Bé, a Girona hi ha un observatori i tu hi pots anar un cop a la setmana, així que jo vaig fer-ho.
AstroGirona ha complert, recentment, 25 anys de vida. Com ha estat aquesta celebració?
Bé, hem fet coses que fèiem sempre per l’aniversari, com una sessió de cinema a la fresca relacionada amb astronomia i també una sessió d’observació amb telescopis. Hi hem afegit altres actes, com una petita fira per als més petits sobre astronomia, i el llançament d’un globus sonda estratosfèric per captar dades i fer una fotografia de la corba de la Terra.
Com va anar, aquest llançament?
Bé, aquesta és una idea esbojarrada de fa molts anys, perquè nosaltres som una associació que també fem recerca. Era una idea que no s’havia dut a terme. Així que per l’aniversari vam creure que seria una bona idea. Vam aprofitar que era una investigació per comptar amb estudiants de Batxillerat com a col·laboradors, i va ser una gran experiència per a tots, vam anar a Monzón (Osca).
Com va ser l’experiència?
Doncs va recollir moltíssimes dades, una vintena, sobre pressió, temperatura, humitat, intensitat de llum… I fins i tot vam posar-hi uns petits negatius de paper sensible per captar l’impacte d’algun raig còsmic.

Arnella és mestre de professió [Foto: Cedida]
Sí! Era la nostra idea, tot i que no sabíem com funcionaria. Ara estem fent la recopilació de les dades per fer una exposició. De fet, volem fer diferents coses amb elles, com una recopilació de tot el que n’hem obtingut, tenim unes cinc hores de vídeo en una qualitat alta, i els alumnes faran el seu treball de recerca i nosaltres el nostre. Possiblement transformarem en so els paràmetres que vam captar.
El fet d’impulsar la recerca des d’AstroGirona és un dels trets d’identitat de l’associació?
Pot ser, però n’hi ha un altre més important i principal, i és el fet donar a conèixer l’astronomia i la ciència al públic. Per exemple, el fet de disposar d’un observatori on el públic pot venir un cop a la setmana i que ens facin preguntes ens dona molta vida. Els agrada molt, entren i nosaltres els expliquem el que veuen. Per això, la nostra feina és, principalment, de divulgació, i també a través de la recerca i d’altres activitats, com sortides, i promovem l’astronomia i la ciència en general.
“Encara no hi ha prou consciència del mal que fa a la il·luminació de les grans ciutats”
A Catalunya hi ha força agrupacions astronòmiques, com conviuen amb elles?
Hi convivim bé, tot i que no siguem gaire majoritàries en nombre de gent. Nosaltres tenim relació amb les més properes, com AstroBanyoles, i organitzem activitats plegats.
Creu que de mica en mica està creixent l’interès per l’astroturisme a través d’agrupacions com AstroGirona?
Crec que d’alguna manera, sí, tot i que penso que encara no hi ha prou consciència del mal que fa a la il·luminació de les grans ciutats.
Què vol dir amb això?
Cadascú vol que casa seva o el seu carrer estiguin molt il·luminat, però no pensen en el cel. Tot i així, cada cop hi ha més interès, i nosaltres impulsem l’astroturisme i l’astronomia en general. De fet, cada cop creixem més quant a nombre de socis.
Quants en tenen, actualment?
Ara tenim uns 130 i el més important és veure que la corba fa pujada, perquè tenim dades de cada any que analitzem i cada any cada any va pujant.
Ha parlat de l’observatori com la gran atracció d’AstroGirona. De quins altres recursos, quant a infraestructura, poden disposar?
Disposem de l’observatori amb la seva cúpula, que se situa en un espai situat en un espai que ens va cedir l’Ajuntament de Llagostera. Podem observar el Sol amb un parell de telescopis diferents i, amb la mateixa muntura, tenim un telescopi per mirar en directe la Lluna, Júpiter o altres galàxies. I també tenim un altre telescopi que ens serveix per fer fotografia.

Les sortides en grup són un dels atractius d’AstroGirona [Foto: cedida]
Sí, de fet ara acabem de canviar totes les càmeres, n’hem posat d’última generació i una càmera fora per veure el cel. Des de fa un temps que col·laborem amb cel fosc per mesurar la intensitat de la llum del cel de Llagostera. Fem la mesura cada dia i amb aquestes fotografies, acabarem fent-ne un treball. I també tenim una xarxa sismològica, amb sismògrafs que tenim instal·lats, i aportem dades sobre meteorologia.
L’activitat a AstroGirona no s’atura, pel que veig.
No! Hi ha alumnes de recerca que venen a estudiar exoplanetes a partir de les dades que recopilem des del nostre observatori.
Com a president, quant de temps porta?
Uns dos anys. Això va canviar, perquè jo vaig començar col·laborant, anava per ajudar en tot el que podia, m’encarregava de portar el telescopi a visites que fèiem a escoles i instituts, i he acabat sent-ne el president.
Creu que estan fent arribar bé l’astronomia als joves?
Bé, jo tinc un neguit, i és que falten més joves. I no és que no els interessi, sinó que la mentalitat que tenen és especial. N’hi hauria d’haver més, i més en un món on Internet i les xarxes socials van plens d’històries que no són certes.
“Des d’AstroGirona intentem transmetre als joves l’esperit crític, que tinguin la visió de no creure’s tot el que veuen”
Com ho combaten, des d’AstroGirona?
Doncs, a partir de la ciència, estem intentant transmetre aquest esperit crític, que tinguin la visió de no creure’s tot el que veuen.
Costa, implicar-los en l’astronomia?
Sí que costa, però costa amb la ciència en general, perquè hi ha cada mentida tot córrer per internet que posa els pèls de punta. I només ho podem combatre amb ciència, ciència i més ciència. Els hem d’explicar que la ciència té el vessant de comprovar si és cert allò que està passant. De fet, tot el progrés que hem fet tecnològicament i culturalment moltes vegades és a base de ciència, si no avui en dia encara creuríem en les bruixes.
Anem pel bon camí, però?
Sí, diria que anem bé. Cada vegada hi ha més gent jove, però m’agradaria que, precisament a ells, els arribés el missatge que la ciència és el que en el fons els portarà a entendre més el món tal com és.
Josep Maria Llenas: “L’astroturisme a Catalunya viu en un estat d’efervescència”