Jordi Voltas: “L’ESEIAAT és l’Airbus 380 de les escoles d’enginyeria”

Jordi Voltas (Olesa de Montserrat, 1970) és el nou director de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Professor de la UPC des del 1994, cap d’estudis durant una dècada i sotsdirector de qualitat de l’ESEIAAT els últims tres anys, va guanyar les eleccions amb el 59,8% davant la candidatura de Núria Garrido. A Espai Mèdia, Voltas exposa com vol començar a treballar a l’escola i els objectius del mandat de sis anys.

Acaba d’assumir el càrrec de director de l’ESEIAAT. Com han estat els primers dies?
Estic molt bé, l’equip no ha deixat de fer la feina i és un bon lloc per ser-hi [somriu].

El percentatge amb què la seva candidatura es va imposar en les eleccions, el satisfà?
El procés de les eleccions i de la presentació de candidatures ha estat maco, ens hem pogut explicar i estic molt satisfet de la campanya. Quant al resultat, no tenia previsions. Hem aconseguit una majoria com per fer accions de govern i és el que estem fent, dirigir l’escola en funció de l’interès general de tota la comunitat universitària i de la societat.

Quan es va començar a cuinar que vostè encapçalés una de les candidatures a ser el director de l’ESEIAAT?

En Xavier Roca portava vuit anys i segons estipulen els estatuts no es podia tornar a presentar. L’equip estava consolidat i amb la feina feta en moltes direccions,  anava a velocitat de creuer i amb molt coneixement acumulat, perquè la majoria de l’equip amb qui estic treballant ja hi era. L’equip tenia clar que volia seguir i només calia trobar la persona que ho liderés tot plegat, una decisió que va costar poc [somriu] i es va decidir l’estiu passat.

“El compromís de l’ESEIAAT és generar coneixement, docència i recerca”

El fet que el seu equip ja estigués consolidat i que no hagi aterrat de nou, creu que l’ajudarà?
Sí, és una garantia, perquè no els he d’explicar res, només els proposo alguns canvis. Per tant, em dona molta seguretat comptar amb onze persones compromeses.

Què en destacaria dels qui formen l’equip de treball?
El coneixement adquirit en els seus anys de dedicació, la resiliència i la capacitat d’adaptar-se a les necessitats i de ser orgànics, així com la creativitat i la bona rebuda que han donat a les orientacions que els vaig proposar. Amb aquestes persones hi treballo directament des de fa anys, així que la relació és molt estreta.

Després de vuit anys, quina escola els deixa el seu predecessor, Xavier Roca?
Xavier Roca deixa el llistó molt alt, és una persona amb molt de carisma i molt estimada, s’ha fet un lloc en l’entorn més immediat i de la ciutat i ha dut l’escola a un nivell de rellevància i notorietat molt alt. I en el vessant més personal, és un molt bon amic que em dona bons consells. És un referent per a mi.

És professor de la UPC des de 1994. Com ha evolucionat la universitat en aquests 30 anys i com hi ha crescut?
Aquesta és una bona pregunta. Quan ocupes una plaça de professor i tens 24 anys, que era el meu cas, el teu límit d’actuació és molt petit, perquè es redueix al teu departament i no hi veus el límit. Però a mesura que vas creixent, et fas una imatge del que suposa la universitat com a ens present en la ciutat i de comunicació amb l’àmbit internacional. Per tant, l’evolució de la universitat no es pot separar de la creació de l’espai europeu d’educació superior, el Pla Bolonya, perquè va canviar les regles.

“El suport a l’alumnat pretén que els estudiants prenguin decisions i que ho facin sota un paraigua coordinat i amb una estratègia conjunta”

Quin canvi va suposar?
Vam començar a entendre l’ensenyament per competències i l’ESEIAAT es va començar a entendre com una escola en contacte amb altres universitats. En aquell moment, vaig tenir la sort d’entrar en l’àmbit internacional i em va ajudar a obrir el plànol d’una manera molt radical. Després, vaig entendre el funcionament interior de la universitat com a sotsdirector, em va fer entendre les lògiques de funcionament, i si hi ha una paraula que defineixi la universitat és complexitat. Però també està compromesa amb la cultura on viu i el seu compromís és generar coneixement, docència i recerca.

Ha vist com l’ESEIAAT, des de Terrassa, s’obria al món. Quin paper té arreu del món?
Et posaré un exemple: actualment, estem en procés de tancar dobles titulacions amb Pequín sobre aeronàutica. Per tant, ens valoren i ens han tingut en compte. La UPC facilita l’accés a moltes universitats perquè les escoles aprofitin tots els trens que passin i la nostra dimensió és molt gran, es valoren els nostres estudis i els nostres estudiants. I ens hi ajuda la mida que tenim, que és important, amb 20 titulacions de grau i 10 de màster i un entorn de recerca amb una captació notable de recursos.

Quin segell li agradaria aportar a l’ESEIAAT?
Que les persones que són a l’escola se sentin ateses i escoltades. El suport a l’alumnat és un dels cinc que regeixen l’ESEIAAT i pretén articular les intervencions que fem de cara als estudiants perquè prenguin decisions i que ho facin sota un paraigua coordinat i amb una estratègia conjunta.

Fa vertigen, posar-se al capdavant de l’escola d’enginyeria més gran de Catalunya?
Ho és, de debò? [riu] És complex, però tot s’anirà fent, l’ESEIAAT és l’Airbus 380 de les escoles d’enginyeria.

“En Xavier Roca deixa el llistó molt amunt com a director de l’ESEIAAT”

Ara s’està aplicant el pla estratègic 2023-2025 de l’ESEIAAT. Estan començant a pensar en el següent?
Sí. Vam fer el pla 2023-2025 perquè el necessitàvem per acreditar la nostra qualitat com a escola, i el van fer curt perquè en dos anys acabava el mandat. Els seus pilars són l’àmbit internacional, el model acadèmic i la presència a l’entorn i acaba el 2025. Quan acabi, donarem l’estat en què està i les accions que s’han aconseguit i a partir d’ara, executarem el nostre programa electoral que estableix cinc eixos estratègics.

Què impliquen, els eixos?
Són compromisos que s’han de complir els propers anys i que es poden convertir en un pla estratègic. Entre ara i el febrer de 2025 escriurem un pla estratègic on els eixos apareixeran dels compromisos electorals, hem de fer espai per posar fil a l’agulla i actuar.

Quins seran aquests eixos?
El suport integral a l’alumnat, el qual ja l’estem treballant; la internacionalització, un eix fàcil perquè continuem del pla anterior; acostar la docència a la recerca; l’eix de learning by doing, inspirant els estudiants; i acostar la intel·ligència artificial a la docència i al personal administratiu, un eix totalment nou.

Si parlem de tecnologies aeroespacials, quina és l’aportació que es fa des de l’ESEIAAT?
La principal aportació a la societat en aquest aspecte és proporcionar enginyers i enginyeres altament qualificats per treballar en aquest sector que actualment ja és estratègic per al país i que creix any rere any. De la mateixa manera que fa més de 120 anys els professionals que formava la nostra escola van liderar la segona revolució industrial, ara formem els professionals que lideren la indústria aeroespacial a Catalunya i la resta de l’Estat

L’ESEIAAT és un element més a Terrassa?
L’anterior director va treballar molt per acostar i posicionar l’ESEIAAT territorialment i convertir-la en un agent actiu de la ciutat de Terrassa. La relació de la UPC i de l’ESEIAAT amb la ciutat sempre ha estat cordial i molt constructiva. Terrassa sempre ha apostat per la universitat, tan és així que és l’única ciutat amb una regidoria d’universitats. Crec que aquests darrers anys entre ambdues parts hem fet un salt qualitatiu que ens ha proporcionat grans oportunitats tant per a la UPC com per a la ciutat. Per tant, partim d’una situació idònia per continuar generant oportunitats i per continuar caminant cap a la ciutat del coneixement.

Jordi Voltas guanya les eleccions per dirigir l’ESEIAAT de la UPC