
El cúmul globular M13 format per un milió d’estrelles atapeïdes en un espai de 150 anys llum de diàmetre. [Foto: HST / STScI / NASA / ESA]
Aquesta feina es remunta al 2018, quan l’equip va desenvolupar un model teòric segons el qual les estrelles supermassives podrien haver contaminat el núvol de gas que va originar-se en la formació d’aquests cúmuls. Per aquest fenomen, les seves estrelles s’enriqueixen amb elements químics heterogèniament.
L’entrada en joc del Telescopi James Webb ha estat cabdal per diferents motius. Per una banda, perquè compta amb una visió infraroja molt potent que corrobora la hipòtesi dels investigadors. De l’altra, perquè ha captat la llum que va emetre una de les galàxies més distants i joves conegudes fins avui en l’Univers.
Per tot plegat, aquests nous resultats confirmen el model que presentava l’equip internacional, l’únic que ha estat capaç d’explicar les anomalies d’abundància en els cúmuls globulars.