Mireia Colina és una de les guanyadores dels premis DonaTIC 2023 [Foto: Cedida]

Mireia Colina (Vic, 1979) ha estat la guanyadora del premi DonaTIC 2023 en la categoria professional. Llicenciada en Enginyeria de Telecomunicacions per la UPC i per l’Institut Politècnic de Torino, va especialitzar-se en el sector espacial. La seva carrera professional ha passat per Itàlia, al centre de Recerca FIAT, a l’Institut Nacional de Recerca INRIM, pels Països Baixos a l’Agència Espacial Europea, i per empreses com Indra i GTD. Actualment, és la vicepresidenta de vendes de la italiana Leaf Space i teletreballa des de Vic, on va néixer. La seva especialització en el sector espacial la converteix en una veu autoritzada sobre la feina que s’està duent a terme a Catalunya i en parla a Espai Mèdia, després de rebre el guardó DonaTIC per la seva trajectòria professional.

Què va suposar rebre el premi DonaTIC 2023?
Personalment, em va fer molta il·lusió, són uns premis que seguia des de fa anys. Fa un temps ja vaig pensar a proposar la meva ex cap, però no creia que jo mateixa podria arribar a guanyar-lo. En els darrers anys m’he obligat a sortir de la meva zona de confort i prendre riscos, presentar-me als premis i entendre que no passava res, si no els guanyava. Estar nominada ja era un orgull, i no m’ho esperava.

Per què?
No m’ho esperava, sobretot, per la part professional, perquè al sector espacial no som molts, i té molt de mèrit, que quan ets professional tecnològica, et valorin. De vegades surt la Síndrome de la Impostora i necessitem un cop a l’esquena, i en dies en què les coses no surten com vols, va bé recordar-nos com ens veuen els altres.

Quin valor tenen els Premis DonaTIC?
És una iniciativa molt maca i necessària, perquè fa falta crear referents femenins de carn i ossos en el sector tecnològic.

Com a dona, jove i mare, i en ambients més masculinitzats, com t’hi has desenvolupat?
Crec que el problema no és l’entorn masculí, sinó en com t’han educat. A les dones ens han ensenyat a tenir cura dels altres i a no prendre riscos, i no es tracta que les nostres mares ho hagin fet malament, si jo soc qui soc és perquè la meva mare sempre ha sigut independent, treballadora i lluitadora. Però, així i tot, ens eduquen en això i crec que tots tenim la Síndrome de l’Impostor, però les dones el tenim més agut i els homes no se’l permeten.

Mireia Colina va especialitzar-se molt aviat en el sector aeroespacial [Foto: Cedida]

És fàcil conciliar, en aquests àmbits més tecnològics?
Mira, a mi em va passar que, estant de viatge, i sabent que tinc tres fills, em preguntessin que es feia càrrec d’ells. La conciliació no és fàcil, però ens hem de mentalitzar. L’entorn que ens envolta té de tot, és el que és, però la gent també evoluciona, i el que potser no evoluciona és la motxilla cultural que tu portes i arrossegues. Crec que el que ens limita no són les persones que tenim al voltant, sinó aquesta motxilla.

Hi ha referents femenines, en aquest sector?
Bé, jo acostumo a recordar a les meves companyes que som referents pel que fem, no ho són només les astronautes més reconegudes. Tu pots tenir una referent de carn i ossos al costat de casa teva, hi ha noies i dones que no són conscients de tot allò que estan fent.

En l’entrega de premis vas dir que “havíem de fer coses per a canviar el món, les dones s’estan adonant”. Per què?
Crec que hem de dir la nostra a la nostra manera. Fins ara, les dones que feien carrera eren dones masculinitzades amb comportaments masculins, amb més pilotes que ningú, i això no hauria de ser així, nosaltres ho podem fer dins de la nostra empatia i mà esquerra, a la nostra manera. De fet, el valor afegit de la diversitat és només si ho fem de la nostra manera, aportarem un altre punt de vista.

“Soc una ferma defensora de la política NewSpace catalana, ara les noies i dones estan aconseguint trobar feina a Catalunya”

Ets una de les fundadores de Women in Aerospace BCN, com va sorgir tot allò?
Jo vaig anar a Viena, vaig conèixer l’associació Women in Aerospace (WIA) i em va agradar molt el seu punt de vista inclusiu. Elles es mouen a partir de la inspiració, no de la queixa, i busquen dones referents i inspiren els qui les envolten, aquesta filosofia em va agradar molt i vam decidir tirar-la endavant a Barcelona.

Com veus l’aposta pel NewSpace a Catalunya?
En soc una ferma defensora, he vist com ha canviat la indústria en els darrers anys i ara les noies i dones estan aconseguint trobar feina a Catalunya. Per tant, és molt interessant aquest camí.  A més, estan fent arribar als nens i nenes que poden dedicar-se al sector espacial a Catalunya, com en altres sectors, i s’estan impulsant iniciatives perquè la gent de fora de Catalunya pugui conèixer el que s’està fent aquí i tinguin l’oportunitat de tornar.

Quin paper creus que juga Catalunya en aquest sector?
Jo acostumo a parlar amb gent de fora de Catalunya i m’adono que l’estratègia catalana és molt innovadora i pionera, és de les primeres que hi ha hagut. Aquesta aposta està molt ben feta, està molt equilibrada, perquè també hi ha una estratègia interna i un desplegament d’infraestructura i recursos que generen un valor afegit. I diré més, fa molt goig quan vas a congressos internacionals i trobes un sector que representa Catalunya.

Es lliuren els premis DonaTIC 2023
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram