Núria Castell: “La invisibilització professional i la gestió de la maternitat són els moments més difícils per a les dones” 

Núria Castell (l’Hospitalet de Llobregat, 1958) és l’assessora sènior de Dona Digital, el projecte que ha nascut per posar el focus en les dones del sector tecnològic i fomentar els referents i les vocacions TIC a Catalunya. Llicenciada i Doctora en Informàtica, va ser la degana de la Facultat d’Informàtica de Barcelona des del 2010 fins al 2017 i ha basat la seva carrera professional en el món universitari. Durant la seva trajectòria, ha guanyat els premis Creu Casas (2020), Salvà i Campillo (2021), Ada Byron (2022) i Àngela Ruiz Robles (2024), i és la presidenta del Comitè d’Honor dels Premis DonaTIC. A Espai Mèdia, presenta el projecte Dona Digital i analitza com es troba el sector de les TIC a Catalunya.

Com van ser els primers anys quan vas començar a estudiar Informàtica? 
En aquell moment, ni tan sols eren uns estudis universitaris reglats, sinó que depenien d’un institut estatal d’informàtica amb seus a Madrid, Barcelona i San Sebastian. Tot i que s’estudiaven cinc anys a la universitat, cada curs et donaven un títol i el 1976, amb aquest pla tan estrany d’estudis, el ministeri va decidir crear la llicenciatura en informàtica. A Catalunya s’havia de crear una facultat perquè impartís aquests estudis i es va situar a la Universitat Politècnica de Catalunya, un fet que va crear un conflicte perquè els estudiants i els professors estàvem a la Universitat Autònoma de Barcelona.

I com va evolucionar? 
El 1977-1978, la facultat a la UPC va començar a impartir cursos de quart de carrera. Però el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona va decidir que si la UPC tenia la facultat, tancaven els estudis, així que el maig de 1978 vam ocupar el rectorat per reclamar que els estudis continuessin i van fer marxa enrere.

Et vas poder llicenciar bé?
Sí, perquè després d’aquell embolic em vaig jurar a mi mateixa que ho faria a la UAB i així va ser. Al cap d’uns anys, però, vaig acabar a la UPC.

“L’objectiu és que les dones arribin al sector tecnològic i després que s’hi mantinguin”

Cap a on vas dirigir el teu camí professional? 
En els últims anys de la carrera ja estava treballant en un centre de càlcul que estava dissenyant sistemes de gestió per a l’Hospital General de Catalunya. I l’últim any em vaig presentar a un lloc de feina de programador per a una companyia d’assegurances a Barcelona i la vaig guanyar, i vaig combinar-ho amb l’últim curs de la carrera. En acabar la carrera, va sorgir la possibilitat de presentar-me a la plaça de professor adudant a la UAB i vaig fer-ho.

Vas deixar enrere un contracte fix i l’estabilitat per exercir de professora? 
Sí, perquè la informàtica de gestió no em cridava i pretenia treballar amb un professor que em va marcar molt i amb qui ja vaig aprendre sobre intel·ligència artificial per fer la tesina amb ell.

I ho vas aconseguir? 
No del tot, perquè aquest professor va aconseguir la plaça a la UPC i jo estava a la UAB i no veien amb bons ulls que treballéssim plegats, així que vaig fer l’examen de grau i vaig marxar a la UPC (somriu). A través d’aquest professor em va arribar la informació que una empresa de Barcelona volia muntar un equip privat de recerca, un fet molt estrany a principis dels anys vuitanta, per treballar en la lectura òptica dels diaris i de comprensió de notícies, i vaig combinar-ho amb la docència parcial a la UPC. Un cop l’empresa va tancar, em vaig dedicar de ple a la universitat.

Vas ser degana de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, com va acabar la teva carrera professional? 
Em vaig prejubilar el 29 de febrer de 2020, tot just abans de la pandèmia, però no vaig poder celebrar-ho com tocava, sinó al cap de més d’un any (somriu).

Trobes a faltar, impartir classes? 
Si hi treus l’estrès sí, perquè estar en contacte amb les persones i treballar en equip m’agrada molt.

Ets una de les impulsores del projecte Dona Digital. Per què neix? 
Dona Digital és un projecte que neix del coneixement, la conscienciació i el compromís. Es tracta d’implicar aquelles persones que fa molt de temps que formem part del sector TIC i a qui ens amoïna la poca presència de les dones i la manca de referents, posar sobre la taula quin coneixement tenim i moure’ns amb la intenció de posar en marxa projectes amb el compromís per aterrar-los i fer-los més potents.

Com ho feu? 
Per una banda, aprofitant l’experiència i els contactes de Tertúlia Digital i Barcelona Dot per generar notícies del sector TIC amb veu de dona, però també donant visibilitat a les noies que estan a la universitat i que seran les referents més properes a les adolescents.

D’aquí neix la llista LaIA? 
Sí, amb les referents professionals i especialistes que estan desenvolupant projectes i fent recerca. També inclou la llista d’estudiants i una altra amb dones que estan implicades en el sector TIC sense ser-ne especialistes. La nostra intenció és anar ampliant aquestes llistes, perquè cada cop coneixem més dones interessants.

“La bretxa de gènere en el sector TIC és un problema de país”

Existeix la sensació que les dones estan guanyant el terreny que encara no havien conquerit en el món de les TIC? 
En clau general, es tracta que les dones arribin al sector i després que s’hi mantinguin, però s’ha de treballar en diferents direccions.

Quines són aquestes direccions? 
Per una banda, que les noies s’interessin pel món de les TIC. De l’altra, que comencin les seves carreres professionals i que no es desanimin, perquè són entorns masculinitzats i has de posar-te la cuirassa. En aquests casos, moltes d’aquestes dones joves es pensen que un cop han arribat, ja han fet prou.

I no és així? 
No, i existeixen programes de mentoria com el M2m de la UPC per ajudar-les a sobreviure en el món laboral. Hi ha empreses que ho entenen i tenen més cura de les dones que hi treballen i cada cop trobem més dones en llocs de responsabilitat, tot i que com que n’hi ha poques, costa que hi arribin.

Quina etapa és més crítica per a les noies i les dones? 
Crec que això és molt personal, perquè pateixes quan has de triar els estudis, però no és la crisi que pots viure quan ja treballes, quan sembla que siguis transparent per als teus companys de feina. La invisibilització professional i la gestió de la maternitat són els moments més difícils per a les dones, perquè necessiten molta confiança en si mateixes i el suport dels qui tens a prop.

Com creus que s’està treballant a Catalunya envers les dones tecnològiques? 
Jo vaig ser degana del 2010 al 2017 i les empreses ens demanaven que ens hi apropéssim perquè volien dones en les seves plantilles, però era una època difícil. Per això, es van mobilitzar per promocionar les TIC entre les més joves. Per part del Govern, cal adonar-se que la bretxa de gènere en el sector TIC és un problema de país, on les TIC són tan potents per a l’economia. De tot plegat han nascut més iniciatives, com els premis DonaTIC, tot i que la intenció és que un dia desapareguin.

Però actualment, encara són necessaris, aquests premis? 
Sí, i una de les missions de la plataforma Dona Digital és crear una xarxa entre totes les iniciatives que s’estan duent a terme i donar-hi més visibilitat perquè es puguin replicar en altres indrets. La consciència que cal avançar hi és.

Per què és important incorporar la dona en el món tecnològic? 
Perquè estem en un món digital i una societat altament tecnològica i és important que els equips de disseny dels sistemes que ens donen suport en el nostre dia a dia tinguin totes les visions possibles. Si només hi ha la visió d’una part de la societat, la masculina, hi ha coses que passen desapercebudes.

Quines iniciatives dureu a terme a curt termini per part de Dona Digital? 
Serà una plataforma amb entrevistes, textos, referències i podcasts on sumarem eines d’IA per trobar referències de dones del sector tecnològic. I, per altra banda, treballarem molt en el sector universitari i formació professional. Volem donar veu a les joves.

Albert Tort: “Els alcaldes disposaran d’un telèfon directe amb les operadores per gestionar incidències massives”