Rafel Jordà: “Espero que en pocs anys Open Constellation sigui la constel·lació de satèl·lits agregada més gran del món”

El congrés NewSpace comptarà amb Open Cosmos durant la seva celebració. Pionera i referent, aquesta companyia, nascuda a Catalunya i liderada per Rafel Jordà (Maria de la Salut, Mallorca, 1988), vol seguir creixent i consolidant-se en el millor moment de la seva història. A Espai Mèdia, el seu CEO confessa com aterraran a Barcelona i viuran la trobada de casa, la que serveix per retrobar-se amb l’ecosistema espacial català i obrir-se arreu d’Europa i del món.

Com es presenta el congrés NewSpace per a Open Cosmos?
És una d’aquestes fites que cada any esperem amb ganes, perquè és un retrobament amb tota la gent del sector i suposa una tornada a casa. Sempre hi tornem amb moltes ganes i il·lusió ara més que mai, perquè les interaccions amb Barcelona estan creixent moltíssim.

Què creus que suposa per Catalunya acollir un congrés com aquest?
Significa moltíssim, jo me’n recordo d’haver participat en la primera edició, on quasi tots els participants eren del sistema aeroespacial català, però des de l’edició de l’any passat et trobaves amb càrrecs importants de l’Agència Espacial Europea i també internacionals. Això és clau, perquè ajuda que a Catalunya es pugui desenvolupar com un hub d’espai que no només té renom a nivell català i nacional, sinó també a nivell internacional. I és importantíssim perquè les empreses puguin créixer.

El fet que vinguin agents internacionals també va en línia amb l’expansió que ha viscut a Catalunya la política NewSpace, han anat en paral·lel?
Sí, i hem de recordar que a Catalunya sempre hi ha hagut sector espacial des de fa anys, però estava molt fragmentat i integrat en diferents blocs de sector. El que realment va canviar i va ser un punt d’inflexió va ser l’estratègia de l’espai. Així, s’ha catalitzat la indústria catalana, la qual no només ha d’aspirar a ser un proveïdor, sinó que pot aspirar a ser una màquina d’entregar missions completes, i situar-se com un dels principals punts d’espai a Europa i en el món.

Així i tot, Catalunya és un país petit, una regió petita. A Europa pot competir i plantar cara davant de grans potències?
En el sector especial hi ha un camp d’oportunitats molt gran, així que no es tracta d’intentar competir amb missions tradicionals de moltes tones, sinó que cadascú ha de trobar el seu lloc. Amb la política NewSpace, crec que Catalunya l’ha encertada de ple, perquè és una estratègia molt coherent i ha trobat el punt clau per poder créixer.

L’obstacle més gros és, potser, el finançament?
No necessàriament, tot i que quan compares els pressupostos que s’estan dedicant en l’àmbit públic amb el de Catalunya hi ha una diferència abismal, i aquestes altres regions estan obtenint uns resultats molt inferiors. En aquest sentit, a Open Cosmos ens hi hem deixat la pell.

Què vols dir?
Que hem fet inversions importants i hem vist créixer el nostre equip amb la voluntat de generar aquest ecosistema i de generar una capacitat d’atracció que ens faci créixer. En l’ecosistema espacial català el que passa és que ens hem de creure que som capaços d’entregar missions completes i que som capaços de fer programes ambiciosos, és necessari que el sistema cregui en si mateix, hi hem d’apostar amb fermesa. Amb un finançament que és insuficient estem fent miracles (riu).

“A Catalunya, el que realment va canviar i va ser un punt d’inflexió va ser l’estratègia NewSpace”

Quant al talent, Catalunya exporta talent, però s’està aconseguint que torni la gent que estava fora?
Jo no tinc xifres, però ho veig molt clarament a Open Cosmos, la quantitat de talent que estem repatriant és brutal, perquè els joves no han de marxar per treballar en missions de primer nivell.

És la clau, per al sector, poder oferir a aquests joves un nou escenari?
Exacte, i això té molt de valor per a la societat catalana i per a l’ecosistema de la indústria espacial. A mi m’entristeix pensar que hi ha gent que vol dedicar-se a una cosa concreta i de mobilitzar-se o traslladar la seva vida i fins i tot a vegades la de la seva família.

Per quin moment passa Open Cosmos, actualment?
Nosaltres estem en un moment molt dolç, estem creixent i donant-te algunes xifres, et puc dir que en els últims 12 mesos hem duplicat el nostre personal i hem guanyat uns 95 contractes per valor de prop de 510 milions d’euros, alguns d’aquests són els majors contractes que s’han tret enguany en temes d’observació de La Terra, així que hem de gaudir-ne, és un molt bon moment. Ara, hem de confiar, hem de seguir ajudant i aportant valor a tots els nostres clients.

En què s’ha especialitzat Open Cosmos?
Nosaltres som una empresa que dissenya, manufactura i opera satèl·lits amb un objectiu molt clar, que és resoldre grans reptes globals, no som una empresa centrada en l’exploració, en anar a la lluna o a explorar Mart, sinó que som una cosa molt centrada a donar serveis i solucions a la terra, a partir de la infraestructura que tenim, que fins ara són satèl·lits ara mateix de fins a uns 250 quilograms. On estem guanyant més contractes és en observació de la Terra, sense cap dubte.

Quin és el gran repte al qual doneu resposta? O el que us suposa més dificultats?
Donem resposta, principalment, a tres reptes, però el principal és el clima, tot el que és el monitoratge de variables climàtiques i el monitoratge de catàstrofes climàtiques. El següent més important és el sector de l’energia i el tercer seria l’ús de recursos naturals. I també he de dir que no ho fem sols, sinó que existeix un ecosistema de centenars d’empreses i grups de recerca que integren les seves solucions en la nostra plataforma i hi compartim beneficis.

“A Open Cosmos estem en un moment molt dolç i hem aconseguit alguns dels majors contractes que s’han tret enguany en temes d’observació de la Terra”

Parlem del projecte Open Constellation, és el més ambiciós dels que teniu?
És un producte pilar de la nostra oferta. Nosaltres vam identificar que tothom demanava la seva pròpia constel·lació, però l’ús que en feien era per al seu país o per a una regió concreta que no requeria el 100% de capacitat de la infraestructura. Així que vam proposar compartir els recursos i que els clients entressin a la constel·lació Open Constellation.

I surt a compte, per a les empreses que hi entren?
Òbviament, oferim uns preus molt competitius. Si haguéssim de trobar aquestes dades al mercat estaríem parlant de centenars de milions per a un consum concret de dades, així que és un win-win. A nosaltres ens dona dades per a poder ser analítics i ajudar-los a fer créixer i per als països o les grans empreses que ja estan contribuint, es multiplica per tres el resultat.

Catalunya també hi és, en aquesta constel·lació?
Sí, va ser pionera, perquè el Menut va ser un dels primers satèl·lits que va contribuir dins del marc d’aquesta constel·lació, i és gràcies a ecosistemes com el català que Open Constellation agafi una gran envergadura. Espero que en pocs anys puguem dir que és la constel·lació de satèl·lits agregada més gran del món.

Què aportarà Open Cosmos al Congrés NewSpace?
Moltes coses! (riu) Aviat anunciarem activitats que portarem a la nostra fàbrica de Barcelona, i tot té a veure amb les dades que aportarem als nostres partners analítics, l’equip està fent una tasca molt gran d’integrar-ne més a dins de la plataforma, crec que això donarà uns grans resultats per a catalitzar l’ecosistema. I us presentarem missions emblemàtiques, com les que tenim amb l’ESA, i d’altres que anunciarem aviat, algunes d’elles són les que jo hagués somiat quan estava estudiant.

Rafel Jordà: “L’estratègia del New Space ha d’assegurar-nos que els projectes siguin cada cop més ambiciosos”