El barceloní Albert Esplugas viu a Seattle, als Estats Units i treballa a Amazon [Foto: Albert Esplugas]
El barceloní Albert Esplugas viu a Seattle, als Estats Units. És enginyer de telecomunicacions especialitzat en enginyeria de programari. Durant 4 anys va dirigir el Centre d’Innovació en Productivitat de l’Ajuntament de Cardedeu. Després de treballar com a director d’Estratègia de Plataforma de Microsoft Ibèrica a Madrid, l’any 2013 ell i la seva família van agafar un vol cap a Seattle, als Estats Units. Després de 8 anys treballant a l’àrea d’Intel·ligència Artificial i Innovació de la central de Microsoft, ara ho fa a Amazon, com a responsable de solucions de màrqueting amb Intel·ligència Artificial i Machine Learning. A Espai.Mèdia, Esplugas explica que cal familiaritzar-se amb els avantatges que genera la intel·ligència artificial.
De Microsoft a Amazon. Com va ser el pas?
Sempre m’ha agradat fer canvis més radicals i viure l’aventura de conèixer noves empreses, cultures, i formes de treball. Diuen que quan aprens és quan surts de la teva zona de confort. Diria que en el meu cas és fruit d’una combinació entre el desig d’aprendre coses noves i de viure l’aventura de començar quelcom nou.
Lideres l’equip de màrqueting de tots els serveis d’intel·ligència artificial d’Amazon. Quin paper juga el teu equip dins la marca?
Es tracta de serveis d’intel·ligència artificial que han estat entrenats per oferir capacitats avançades com el reconeixement de veu, el reconeixement d’imatges, la personalització, l’extracció de dades de documents, o el manteniment predictiu, entre d’altres.
Com s’afegeixen les capacitats d’IA a les aplicacions?
Tens dues opcions: crear els teus propis models o fer servir aquests serveis. La primera opció requereix tenir experts en machine learning (aprenentatge automàtic) i dades suficients per a entrenar els teus models. La segona opció no requereix ser un expert en intel·ligència artificial, només cal tenir un equip de desenvolupament que farà servir els nostres serveis IA al núvol.
A qui es dirigeixen aquests serveis?
A empreses que volen incorporar aquestes capacitats a les seves aplicacions de negoci, o empreses i empreses emergents que volen incorporar-les al programari que després oferiran als seus clients.
“Tota transformació implica una reordenació de les feines”
Per què és rellevant l’ús de la intel·ligència artificial en el dia a dia de la nostra societat?
La intel·ligència artificial s’està incorporant ràpidament a totes les aplicacions i sistemes d’informació donat que aporta capacitats que n’augmenta exponencialment la seva velocitat, precisió, o la simplicitat en la forma en què l’aplicació es relaciona amb l’usuari, com per exemple fent servir un assistent virtual que et parla i t’entén, en lloc de fer servir un teclat o una pantalla tàctil. De fet, tots estem fent servir aquests capacitats de IA en el nostre dia a dia.
En quins moments fem ús de la intel·ligència artificial, gairebé sense adonar-nos-en?
Quan el mòbil ens reconeix l’empremta digital o la cara, o quan fem una fotografia i el mòbil automàticament en millora la qualitat o selecciona la fotografia de grup on tothom mira a la càmera. També la fem servir quan escollim la nova sèrie que volem veure sobre la base d’una llista de recomanacions, o quan parlem al nostre assistent com Alexa, Siri o altres. Aquestes funcionalitats serien o bé impossibles, o bé serien massa lentes, o poc precises si no fos perquè fan servir intel·ligència artificial.
La presència de la intel·ligència artificial ja és imparable?
Sí, cada cop hi haurà més aplicacions i sistemes que incorporaran les capacitats de la intel·ligència artificial que es faran servir per automatitzar processos, des del control de qualitat de productes fent servir un reconeixement d’imatges, augmentar les nostres capacitats ajudant a un metge a identificar amb més precisió el contorn d’un tumor en un tac o, fins i tot, crear continguts com l’elaboració d’un resum d’un document de forma automàtica. Aquests són alguns exemples, però de fet hi ha pocs escenaris on la intel·ligència artificial no es pugui o no s’acabi aplicant.
Quins reptes planteja la intel·ligència artificial al món?
Els reptes que planteja la intel·ligència artificial es divideixen en tres categories: la divulgació i l’educació, l’impacte en el món laboral i l’ètica i la legalitat.
El primer, l’educació.
Cal que fer una tasca divulgativa i educativa per tal que tothom entengui que és la IA i com ens en podem beneficiar com a individus, des d’una mirada empresarial i com a societat. Aquesta formació s’ha de fer a tots els nivells. Des d’una més bàsica que eviti l’anomenada escletxa digital i que ha d’arribar a tothom, fins a una molt més especialitzada a través de les nostres universitats i centres de recerca que permeti crear i atreure talent perquè a través de la IA es pugui apujar el llistó de la competitivitat.
El segon repte té a veure amb l’impacte en el món laboral.
La intel·ligència artificial transformarà el mercat laboral, com ho va fer l’ordinador personal durant la dècada dels vuitanta i noranta. Tota transformació implica una reordenació de les feines. N’hi ha que deixen de tenir sentit perquè passen a ser automatitzades, n’hi ha que milloraran amb l’ajuda de la IA, i finalment, hi ha feines que no existien i que es crearan al voltant d’aquesta tecnologia. Els governs tenen com a repte clau que es garanteixi aquesta transformació de manera correcta.
“La intel·ligència artificial transformarà el mercat laboral, com ho va fer l’ordinador personal”
I el tercer té a veure amb l’ètica i la legalitat.
Totes les tecnologies que aporten capacitats tan disruptives creen nous escenaris que han de ser avaluats, i si cal estipular-ne una regulació. Això és tan vàlid per tecnologies com a l’enginyeria genètica com per la intel·ligència artificial. Per poder prendre les decisions adequades i si cal, crear regulacions efectives, cal que tots els actors (societat civil, empresariat, legisladors, advocats, jutges) entenguin perfectament en què consisteix la IA, i quines capacitats i quines limitacions té. Tot plegat ens connecta amb el primer repte que he comentat: la divulgació i l’educació.
A Cardedeu, va guiar el govern municipal a adoptar eines TIC. Com va ser aquell procés?
Mentre dirigia el Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft -ubicat a Manresa- es va fer molta tasca de divulgació, formació i consultoria sobre l’ús i impacte de les tecnologies de comunicació i col·laboració en línia. Aquesta nova realitat tecnològica i digital que hem integrat de forma tan ràpida i quotidiana durant la pandèmia, era molt més complex fa 15 anys, quan vam impulsar el centre i ensenyàvem la forma més efectiva de teletreballar.
En l’àmbit digital, l’administració pública a Catalunya està fent els deures?
Treballant tant de temps en grans empreses multinacionals, m’he acostumat a no opinar de res sense haver de fer una anàlisi detallada de tota la informació disponible. Seguint els mitjans de comunicació i consultant LinkedIn, crec que s’està fent una bona feina divulgativa i de recerca entre les administracions públiques. Desconec quin és l’impacte empresarial i econòmic, ara bé, que s’instal·lin empreses emergents per atraure talent és el més rellevant que hi ha pel país a curt i llarg termini.
