Ariadna Farrés, la comandant en cap d’Hypatia, avança: “Traurem dades rellevants del desgast físic de les tripulants”

La missió Hypatia II ha acabat després de quinze dies recreant les condicions del que seria un viatge a Mart. En una missió anàloga que ha tingut lloc a la Mars Research Desert Station (MRDS), al desert de Utah (Estats Units), nou astronautes catalanes han estudiat els efectes que tindria una experiència d’aquestes característiques en el cos d’una dona i, liderades per Ariadna Farrés (Barcelona, 1981), han dut a terme diferents projectes que embolcallaven l’objectiu principal.

Doctora en Matemàtica Aplicada per la Universitat de Barcelona, actualment Farrés treballa a l’equip de Flight Dynamics del Goddard Space Flight Center de la NASA i col·labora amb el Roman Space Telescope i Space Weather Follow-On L1 i ha col·laborat amb el telescopi espacial James Webb. Els projectes que durà a terme estan relacionats amb el clima espacial, el seguiment de l’activitat del Sol des de Mart i amb el GPS marcià. A Espai Mèdia, exposa com han conviscut durant les dues setmanes de missió i quines són les primeres conclusions que en poden extreure.

Les sortides extravehiculars “han estat més intenses que en la primera missió”, subratlla Farrés

“Una de les diferències més grans entre les missions Hypatia I i Hypatia II, pel que fa als projectes de recerca, és que en aquesta segona missió hi havia molts projectes conjunts”, explica, i afegeix que les sortides extravehiculars “han estat més intenses que en la primera missió”. La comandant en cap, que ja va formar part de la primera Hypatia, reconeix que “he tingut la sort de participar en les dues missions i m’han marcat personalment”.

D’entre la quinzena de projectes que s’han dut a terme a Hypatia II, destaquen la construcció d’un reflector trièdric per calibrar satèl·lits, la preparació física de la tripulació, l’anàlisi de mostres geològiques, la impressió de peces 3D, el disseny d’iniciatives de caràcter divulgatiu o propostes que vetllaven per la sostenibilitat de la missió. Per tot plegat, comenta Farrés, “la sororitat entre nosaltres emergeix amb força i ens dona suport per seguir endavant” i creu que el fet d’entrellaçar diferents projectes “ha fomentat la cohesió del grup”.

L’estada a Utah ha coincidit amb la celebració mundial del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una oportunitat que la tripulació no va deixar escapar. Per això, van dur a terme una acció reivindicativa en què van desplegar una macrocreu perquè fos captada des de l’espai i animés les dones científiques d’arreu a visibilitzar quines són les seves referents.

“Les dues missions d’Hypatia m’han marcat personalment”, reconeix en el seu comiat

“Aquests dos projectes van ser tot un èxit i segur que en traurem dades rellevants del desgast físic de les tripulants”, sense perdre de vista que l’objectiu és “fer recerca en projectes que ens acostin una mica més a Mart i inspirar les vocacions científiques de les més joves”.

Hypatia II no ha acabat encara, i és que en els pròxims mesos la tripulació presentarà les conclusions del viatge a Utah. Fa un any, la missió Hypatia I anunciava que tindria continuïtat i només el temps dirà si toca pensar en la tercera edició.

Qui és qui a la missió Hypatia II?