Jordi Esquerrà és el president d’Astrogarrotxa [Foto: Astrogarrotxa]
La divulgació en grups escolars i cap a particulars és el seu leitmotiv, i és que amb només dinou socis, Astrogarrotxa sobreviu gràcies a la voluntarietat dels seus membres, qui s’encarreguen de liderar aquestes sessions. Tot i que no té una agenda del tot tancada, assegura les observacions tots els caps de setmana d’estiu i les adapta a les fases de la lluna.
El cometa Halley, el punt de partida
El 1986, un grup molt reduït d’aficionats a l’astronomia van coincidir observant el cel i buscant el pas del cometa Halley a Batet de la Serra. A poc a poc, van adquirir l’hàbit de veure’s assíduament i sis anys més tard, Astrogarrotxa va ser reconeguda com a entitat. L’actual secretari, David Ràfols, ha explicat que “la nostra gran base és la divulgació a les escoles”. L’entitat d’Olot s’ha donat a conèixer en els centres educatius de la Garrotxa i ha arribat, també, a consolidar-se amb l’observatori.
Aquesta infraestructura, l’Observatori situat a Batet de la Serra, va començar a funcionar amb la dècada dels 90 i ho feia de la manera més rudimentària que podia. Amb un telescopi d’un particular, Astrogarrotxa va començar a oferir sessions nocturnes als visitants i a rebre els escolars.
“La nostra gran base és la divulgació a les escoles”, subratlla l’actual secretari, David Ràfols
El seu creixement els va dur a demanar una subvenció per al qui, fins al moment, n’és la joia de la corona: el telescopi Celestron 14, de 400 mil·límetres d’ample i quatre metres de focal, els va obrir del tot les seves possibilitats. “Això va provocar que ens veiéssim obligats a fer més visites, per agrair la inversió i divulgar”, ha dit Ràfols, qui assenyala el seu afany per fer entendre l’astronomia.
La pandèmia, un impuls
Astrogarrotxa va convertir la pandèmia una oportunitat per progressar. Després d’incorporar la muntura automàtica i guanyar precisió, els seus membres van decidir projectar la imatge que generava el telescopi en una sala gran. Així, evitaven el risc de contagi i donaven un valor afegit als visitants a través d’una càmera astronòmica. “Si substituïm l’ull per una càmera tan sensible, podem fer que els detalls de la galàxia apareguin al projector i donar més espectacle”, ha explicat el president Jordi Esquerrà.
Foto: Astrogarrotxa
Astrogarrotxa divulga prop d’Olot i és una de les associacions catalanes que s’encarrega de parlar en català del cel. L’astronomia i l’astrofotografia conviuen amb una tercera branca d’aquesta disciplina: l’astroturisme. L’entitat de la Garrotxa també hi suma i somriu en aquest creixement i Esquerrà assevera que “és un turisme sostenible, protegim més que no deteriorem el medi ambient i crec que s’hauria de potenciar”. Ràfols ha coincidit a destacar que “tothom suma i nosaltres ens hem quedat una mica més enrere respecte a les entitats privades, perquè som voluntaris, però contínuament rebem peticions per venir a fer visites i això és molt bo”.
Després d’accedir al càrrec de president, Esquerrà, que va arribar a l’entitat com a aficionat fa uns cinc anys, es planteja un repte d’alçada. Per ara, l’observatori requereix una persona que obri la cúpula, però el següent pas seria aconseguir que ho fes remotament, des de qualsevol indret del món. “Tenim un equip que podria estar oferint ciència en universitats i instituts i hem de seguir lluitant, no és 100% descartable”, ha reblat. Esquerrà ha admès que seria la millor manera per a retornar la inversió que s’ha fet pel cel a la Garrotxa.
