Carlota Keimer: de Calella a Aquisgrà emulant el seu avi seixanta anys després

Carlota Keimer López (Barcelona, 1999) va agafar la maleta fa un any per viatjar fins a Alemanya després d’obtenir la Beca Josep Maria Ginés i Pous de la Universitat de Girona. Aquesta enginyera mecànica va participar fa mig any en un programa d’entrenament a l’ESA (Agència Espacial Europea) al Centre de Seguretat Espacial Europeu, a Bèlgica. Actualment viu a Aquisgrà (Alemanya) amb la seva parella -un enginyer agrònom gironí- amb la intenció de fer-se un lloc en l’àmbit aeroespacial.

Fa seixanta anys, el seu avi Josep va emigrar de Sallent (Bages) en ple franquisme per viure a Frankfurt on va casar-se amb una alemanya. De sastre de professió i un cop va perfeccionar l’alemany, l’avi Josep va acabar treballant en una caixa d’estalvis: “atenia els estrangers que volien fer-se clients del banc”, explica la neta. De pares alemanys i residents a Sant Iscle de Vallalta (Maresme), Carlota Keimer assegura que “la vocació per l’enginyeria no ve de casa. Els meus pares són lingüistes”, subratlla.

El camí de Keimer cap a Alemanya va començar a la Universitat de Girona, on recorda que només eren tres estudiants noies en la seva promoció. “Érem poques i en moltes assignatures optatives, gairebé l’única. L’enginyeria és una carrera molt masculinitzada, però he de dir que tots els companys ens van tractar molt bé”.

La neta, que és enginyera mecànica, va participar fa mig any en un programa d’entrenament a l’Agència Espacial Europea

Després de graduar-se com a enginyera mecànica aeroespacial, una beca li va obrir les portes d’Europa. Keimer coneixia el programa d’entrenament a l’ESA: “no tenia previst presentar-m’hi, ni tan sols que existís aquest programa”, recorda. A través d’una cerca per Internet li va cridar l’atenció un curs sobre la contaminació de l’òrbita baixa. “Està plena de brossa espacial, si no eliminem aquesta brossa, d’aquí a 25 anys serà impossible enviar-hi cap satèl·lit”, alerta.

Així, durant una setmana el mes de març va formar part d’un grup de 30 estudiants  al Centre de Capacitació i Aprenentatge Educatiu de l’ESA a ESEC-Galaxia, Bèlgica. “Va ser una experiència molt bonica, amb gent molt diversa, i que et permet enriquir-te de coneixements sobre futures missions espacials”, assegura.

Un cop acabada l’estada a l’ESA i la beca de la Universitat de Girona, Keimer està finalitzant un màster en enginyeria aeroespacial des d’Aquisgrà. “Tenim professors externs que ens venen a fer classe, i a vegades, són astronautes. És una experiència molt enriquidora, també a l’hora d’establir lligams professionals”. A més, juntament amb un grup de joves “estem dissenyant un satèl·lit que és previst que el llancem a finals de l’any vinent. En el projecte jo m’encarrego que l’estructura resisteixi a les vibracions del llançament i també en la resistència pel que fa a les temperatures”, explica.

“Avui l’òrbita està plena de brossa espacial, si no eliminem aquesta brossa, d’aquí a 25 anys serà impossible enviar-hi cap satèl·lit”, alerta

Un cop finalitzi el màster, Keimer (i la seva parella) no tenen previst tornar a Catalunya. “És fantàstic que Catalunya vulgui esdevenir un hub tecnològic vinculat al NewSpace, però considero que cal més col·laboracions i connexions amb els diferents agents que hi ha arreu d’Europa, com ara les agències”, subratlla. Així, professionalment, “el repte és marxar a Tolosa de Llenguadoc o als Països Baixos”, assegura. Entre els seus somnis, Keimer no dubtaria anar a l’espai: “tot i que hi ha poques opcions, m’encantaria fer-ho”, confessa.

Tocant de peus a terra, explica que “a Europa cada cop hi ha més demanda en l’àmbit aeroespacial, i tant empreses emergents com centres de recerca s’hi estan implicant a fons a l’hora de programar missions. Això fa que els joves d’avui tinguem moltes més opcions que els de fa vint anys”, assegura.

I llança un missatge final: “el públic en general no es creu que les inversions que es fan en el sector aeroespacial són importants, i ho són molt. Llançar un coet a l’espai no és llançar els diners. Prova d’això són els invents tecnològics que venen directament vinculats dels satèl·lits. Per cada euro que s’inverteix en l’espai la societat té un retorn de 7 euros en forma de medicaments o de qualitat de vida”, rebla.

Marta Lebron: una catalana en el llançament de la nova missió de l’Agència Espacial Europea