Una maqueta del Viking Lander [Foto: NASA]
La missió va néixer amb la intenció de convertir-se en la primera nau espacial que operés amb èxit a la superfície de Mart, i en aquest viatge volia descobrir evidències de vida en el seu sòl. Però els científics de la NASA van rebre, de tornada,imatges de dipòsits rocallosos sense cap coincidència amb antigues inundacions.
Des d’aleshores, s’ha investigat el motiu pel qual no es van trobar proves de cràters d’impacte o fragments de lava i l’origen del lloc d’aterratge era un misteri. Més de quatre dècades més tard, el treball que han publicat Rodríguez i Zarroca desvetlla que l’indret on va aterrar la Viking 1 és un dipòsit format per un megatsunami que va ser generat per l’impacte d’un asteroide d’entre tres i nou quilòmetres de diàmetre que va xocar amb un oceà septentrional poc profund.
L’estudi desvetlla que l’indret on va aterrar la Viking 1 és un dipòsit format per un megatsunami que va ser generat per l’impacte d’un asteroide d’entre tres i nou quilòmetres de diàmetre
L’estudi ha identificat un cràter d’origen marí i ha fet simulacions numèriques d’alta resolució de l’onada que va generar l’impacte de l’asteroide. Tot plegat mostra uns marges que coincideixen amb els d’un dels dos megatsunamis, el més antic. A més, l’estudi també ha permès trobar patrons de socavament que concorden amb les prediccions que es van fer sobre inundacions pel megatsunami al lloc de l’aterratge.
Tot i que la NASA va concloure que la missió de la Viking 1 no donava una evidència clara que a Mart van haver senyals de vida microbiològica, els investigadors de la UAB han subratllat que la vinculació del dipòsit rocós a l’oceà del nord aporta un nou context geològic per tal d’interpretar l’experiment.
