[Foto: Lewis Kang’ethe Ngugi a Unsplash]
Els dos casos més sonats van tenir lloc el 2024. El primer, quan el departament de la presidència va ser víctima d’un intent de ciberrobatori de 573.941 euros que es va detectar al moment. El segon, un atac a l’Institut Català de la Salut, a qui van intentar estafar 232.252 euros i on els ciberdelinqüents només es van emportar 10.220 euros.
El 2023 va tenir lloc un atac de 22.222 euros que no s’han recuperat i que també va patir l’àmbit sanitari i tres anys abans, la Conselleria de Cultura va veure robats 16.676 euros.
Segons les dades de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, durant el 2024 hi va haver una ciberestafa cada sis minuts
Segons les dades de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, durant el 2024 hi va haver una ciberestafa cada sis minuts i Catalunya va liderar el nombre d’atacs a la xarxa a tot l’Estat espanyol. En total, es van registrar 71.772 denúncies, tal com detalla l’informe “La ciberseguretat a Catalunya”, dissenyat per ACCIÓ i la mateixa agència, i els fraus financers comesos contra la ciutadania han crescut un 55%.
En aquest sentit, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha signat acords per reforçar la protecció en àmbits com els serveis públics, les administracions locals, les pimes tecnològiques i els centres sociosanitaris i de salut mental.
Què són les ciberestafes?
Foto: Freepik
Les ciberestafes són fraus que es cometen a través d’internet o de mitjans digitals amb l’objectiu d’enganyar les persones i obtenir-ne diners, dades personals o informació confidencial. Aprofitant la tecnologia i l’anonimat que ofereix la xarxa, els estafadors es fan passar per empreses, institucions, bancs o fins i tot per persones conegudes de la víctima.
Aquest tipus d’estafes poden adoptar moltes formes. Algunes de les més habituals són els correus electrònics fraudulents (phishing) que demanen contrasenyes o dades bancàries, els missatges falsos que alerten d’un problema urgent amb un compte, les botigues en línia inexistents, o les ofertes de feina o inversions massa bones per ser veritat. També són freqüents les estafes a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria.
Les conseqüències de les ciberestafes poden ser greus, tant a nivell econòmic com emocional, ja que les víctimes poden perdre diners, veure suplantada la seva identitat o sentir-se vulnerables i enganyades. Per això és important mantenir una actitud crítica, no compartir informació personal o bancària amb desconeguts, verificar sempre les fonts i desconfiar de missatges urgents o sospitosos.
L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va fer-se càrrec de més de 4.400 milions d’atacs l’any 2022
