El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, aborda l’actualitat de la indústria de l’espai a Catalunya [Foto: Lali Puig]
El vicepresident Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) lidera l’aposta del Govern català en la posada del New Space, l’estratègia que ha de servir per a posicionar Catalunya en l’àmbit de la indústria espacial a escala global. Enginyer màster (MENG) en Sistemes d’Informació per la Universitat de Surrey a Anglaterra (1992-1997), va treballar a Deutsche Bank a Frankfurt, com a analista-programador i IBM-Barcelona, com a consultor sènior i cap de projectes informàtics i de noves tecnologies. Avui i demà, Espai.Mèdia reprodueix la conversa amb el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró en dues entregues. En aquesta primera, avança les línies mestres que el Govern té en l’àmbit de la indústria de l’espacial de Catalunya. Demà, l’entrega abordarà l’àmbit de les polítiques digitals.
El sector aeroespacial català multiplicarà per quatre la seva facturació en cinc anys. Ho diu l’estudi ‘Ecosistema del sector New Space a Catalunya. Radiografia i variables socioeconòmiques’, que es va presentar el desembre passat. Què el fa atractiu i llaminer aquest sector?
El NewSpace o nova economia de l’espai obre una finestra d’oportunitat gràcies a la democratització de l’espai, fins ara reservada a les grans potències de la indústria aeroespacial. Gràcies al desenvolupament tecnològic, una forta reducció de costos i un canvi de paradigma en la manera de desenvolupar missions espacials, les barreres d’entrada han anat desapareixent i avui es poden oferir nous serveis basats en satèl·lits, les seves dades i l’ús de l’espai per part de diferents sectors productius del país.
Què representa avui, amb dades, l’ecosistema New Space a Catalunya?
L’ecosistema New Space a Catalunya es configura com un sector emergent, innovador i generador d’ocupació d’un elevat valor afegit. Actualment, compta amb 56 empreses i entitats que facturen 147 milions d’euros i ocupen a 379 treballadors, i la previsió, segons les mateixes entitats, és que la seva facturació augmenti fins als 539 milions d’euros l’any 2025 (un +369%) i l’ocupació fins als 1.755 treballadors l’any 2025 (un +369%).
Aquestes dades confirmen que l’estratègia del New Space que vostè lidera va pel camí correcte?
Nosaltres ho tenim molt clar, estem davant d’un sector amb un enorme potencial de creixement que permetrà desenvolupar un nou mercat i un nou teixit tecnològic amb un efecte catalitzador d’altres tecnologies digitals com la impressió 3D, la intel·ligència artificial, l’electrònica avançada per sensors i ordinadors i les comunicacions mòbils de nova generació. Per això, juntament amb altres països com els Estats Units, Canadà, Luxemburg, Finlàndia, Singapur i els Emirats Àrabs, hem estat pioners en el desplegament d’una estratègia en l’àmbit del NewSpace que té com a principal objectiu crear nova indústria tecnològica i generar llocs de treball de qualitat.
“Cap de les etiquetes que han posat a la nostra estratègia NewSpace ens ha fet moure ni un mil·límetre sobre què teníem previst”
Què ha d’aportar la nova Comunitat New Space de la Digital Catalonia Alliance?
Aquesta comunitat que acabem de posar en marxa, és l’espai on empreses i institucions d’aquest sector es puguin veure representades i on desenvoluparem accions orientades a impulsar el creixement i consolidació d’aquest sector. Entre els serveis que ofereix la DCA, destaquen la creació d’oportunitats de negoci per a les empreses de l’àmbit tecnològic, la connexió amb clústers i hubs europeus, així com l’accés a coneixement, tecnologia i infraestructures.
Un dels trets distintius és consolidar-se com a espai de trobada del sector.
La DCA és un espai de trobada d’empreses de diferents sectors digitals emergents, inicialment hem posat en marxa cinc comunitats tecnològiques vinculades al IoT, Drons, Ciberseguretat, Intel·ligència Artificial i NewSpace. També ofereix assistència en matèria d’ajuts, cupons per a projectes europeus i cobertura de necessitats de finançament en R+D+I o de noves oportunitats de mercat i fomentarà la participació dels seus membres en fires i congressos tecnològics.
Foto: Lali Puig
Com es troba el projecte de ‘hub’ tecnològic del sector de l’espai a Barcelona per potenciar l’emprenedoria?
Barcelona és la segona ciutat europea més atractiva per als emprenedors per fundar una start-up (Startup Heatmap Europe 2021) i la desena més atractiva del món per al talent digital (Decoding the Digital Talent Challenge, 2021), això ens posiciona com un hub europeu amb un potencial fantàstic per atraure talent i inversió estrangera en l’àmbit tecnològic. En el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya estem impulsant diverses iniciatives orientades a potenciar l’emprenedoria.
És el cas del TechTour Space i altres programes.
Sí, així és. El TechTour Space és un programa internacional per connectar startups europees del sector de l’espai amb inversors, experts, mentors i regions capdavanteres en aquest àmbit. També donem suport a l’edició catalana dels concursos Galileo Masters i Copernicus Marters, impulsats per la Comissió Europea, que premia anualment els millors serveis, productes i idees de negocis basades en tecnologies de navegació per satèl·lit i observació de la terra, respectivament i en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya treballem per rellançar la incubadora de l’Agència Espacial Europea al Parc Mediterrani de la Tecnologia a Castelldefels, l’ESA BIC Barcelona, que ajudarà als nous projectes empresarials de l’ecosistema català del NewSpace.
“El 2022 serà l’any que fixarem les competències i recursos en l’IEEC, a més de desplegar la política satel·litària i gestionar adequadament l’activitat del sector de l’espai a Catalunya”
En tota aquesta estratègia de NewSpace, quin paper ha de jugar l’aeroport de Lleida-Alguaire?
A banda de la generació de coneixement en universitats i centres d’innovació tecnològica, el sector del NewSpace necessita zones de proves a escala per validar els llançadors, sigui amb proves de motors o de vols a relativa baixa alçada. Per aquest motiu estem convertint l’aeroport de Lleida-Alguaire en una àrea de desenvolupament empresarial vinculada a l’espai amb un port espacial dedicat a missions de vol suborbital (SpacePort), a més d’un centre de proves de propulsió per a coets-llançadora i un parc empresarial per a empreses tecnològiques vinculades amb l’espai.
Què el fa singular aquest projecte a escala europea?
Actualment, Europa compta amb pocs entorns o espais adients per fer aquest tipus de proves. Els que hi ha, estan completament saturats i amb llistes d’espera de més d’un any per poder-los utilitzar. Per tant, disposar d’un SpacePort a Alguaire suposa una oportunitat de país per posicionar Catalunya en aquest mercat emergent, donarà suport a les empreses catalanes, però a la vegada serà capaç d’atraure altres iniciatives d’arreu a fer proves a Catalunya.
Foto: Lali Puig
Un dels principals eixos de l’estratègia és la posada en marxa d’una constel·lació de nanosatèl·lits orientada a donar cobertura de comunicacions i d’observació de la terra. És la manera de col·locar Catalunya al mapa espacial?
La nostra estratègia està dissenyada perquè Catalunya pugui agafar una posició de lideratge en el camp dels nanosatèl·lits, per això la posada en marxa d’una constel·lació ha estat prioritari. Estem davant d’un sector incipient, i, per tant, actualment és necessari l’impuls públic per posar en òrbita aquesta plataforma experimental, que, per una banda, permeti donar nous serveis digitals a l’administració i, a la vegada, sigui un espai d’innovació per al sector privat. La inversió que fem des del Govern per la posada en òrbita d’aquests nanosatèl·lits és la millor manera de fraccionar aquest nou sector del NewSpace català i de promoure el desenvolupament tecnològic ‘made in Catalonia’.
Quin paper ha de tenir l’administració?
L’administració ha de ser el motor d’innovació, però seran les empreses i entitats de l’ecosistema català que acabin desplegant i comercialitzant aquests serveis tant a Catalunya com arreu del món. I efectivament les primeres missions que hem impulsat en el marc de l’Estratègia NewSpace han situat Catalunya en el mapa global d’aquest sector. Moltes empreses i institucions s’han interessat en l’Estratègia New Space i ja hem obert vies de col·laboració en l’àmbit internacional. El sector de l’espai és un sector global i aquestes aliances són i seran necessàries per a l’èxit i creixement de l’ecosistema català.
“La inversió que fem des del Govern per la posada en òrbita d’aquests nanosatèl·lits és la millor manera de fraccionar aquest nou sector del NewSpace català i de promoure el desenvolupament tecnològic ‘made in Catalonia’”
El llançament a l’espai de l’Enxaneta, el març passat, va ser una carta de presentació de l’estratègia New Space catalana.
Que l’Enxaneta estigui en òrbita és una fita molt rellevant per Catalunya i aquesta nova economia de l’espai que estem impulsant. A més es visualitza d’una manera molt clara el resultat de la bona feina feta per totes les empreses i institucions que estan darrere. L’Enxaneta és el primer nanosatèl·lit que tenim operatiu per desplegar serveis de connectivitat d’Internet de les Coses des de l’espai, d’aquesta manera permet la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.
Quin serà el següent pas?
Actualment, ja estem construint el segon nanosatèl·lit que oferirà serveis d’Observació de la Terra. Aquest nou satèl·lit ens permetrà obtenir imatges des de l’espai en diferents bandes espectrals per a l’estudi del territori, que es podran utilitzar per múltiples aplicacions com l’anàlisi de la productivitat dels cultius i dels sòls, la prevenció i detecció d’incendis forestals, la planificació i supervisió del desenvolupament urbà i rural, la gestió de l’aigua o el seguiment, control i protecció del medi entre d’altres.
I després d’aquest vindran més?
Sí, en vindran més. Ja estem treballant en noves contractacions de nanosatèl·lits tant de connectivitat IoT com d’Observació de la terra per construir una constel·lació que permeti augmentar la freqüència de pas per sobre el territori i, per tant, facilitar les aplicacions que requereixen una informació més continuada de les variables mesurades.
“L’economia vinculada a l’espai sembla una cosa molt llunyana i inabastable per a la majoria de la societat, però la realitat és tot el contrari”
Fins a quin punt allò de la NASA catalana que van utilitzar alguns mitjans espanyols ha perjudicat el projecte que té el Govern entre mans?
Des del govern tenim molt clar quin és el nostre objectiu impulsant aquest nou sector emergent a Catalunya i cap de les etiquetes que han posat a la nostra estratègia ens ha fet moure ni un mil·límetre sobre què teníem previst.
Va ser per desconeixement o per menyspreu?
No sé si va ser per total desconeixement de què és el NewSpace o de manera premeditada l’analogia del que estem fent amb la NASA no pot estar més lluny de la realitat. Segurament el que volien era desacreditar el projecte abans que comencés, però és amb fets i resultats que estem rebatent cada una de les seves paraules. Estic segur que altres vindran darrere de Catalunya en aquesta cursa del NewSpace i que els mateixos que es reien del projecte de l’espai a Catalunya aplaudiran iniciatives semblants a altres indrets.
Foto: Lali Puig
En un moment d’empoderament de la dona, quin valor té un projecte tan genuïnament català com és el d’Hypatia?
Les dones al sector NewSpace català suposen avui dia un 22% del total d’ocupació del sector, una situació similar a la del sector TIC que se situa en un 25%. Per tant, és imprescindible augmentar la presència de dones en aquest sector i per això hem posat en marxa el Pla DonaTIC en l’àmbit aeroespacial amb l’objectiu d’apoderar les dones i fer les vocacions cientificotecnològiques de l’àmbit aeroespacial atractives per al talent femení del futur. I és amb iniciatives com Hypatia que podrem revertir aquesta situació, una missió liderada per 9 dones que l’abril del 2023 es convertirà en el primer projecte català que viatjarà a la Mars Desert Research Station. Un grup de dones que són i seran referència per a nenes i joves, i per això, tot l’equip d’Hypatia té el màxim suport del nostre departament i les ajudarem perquè la seva missió sigui tot un èxit.
Precisament, Carla Conejo -una de les integrants d’Hypatia I- subratllava en una entrevista a Espai.Mèdia que “és important que l’aposta del Govern per l’espai no sigui només una inversió econòmica, sinó que cal fer entendre a la societat la importància i el retorn que aquesta té en les persones”. Aquesta és la part més difícil?
Estic totalment d’acord, l’economia vinculada a l’espai sembla una cosa molt llunyana i inabastable per a la majoria de la societat, però la realitat és tot el contrari, per tant, hem de mirar d’apropar les accions que fem en el marc de l’Estratègia NewSpace a la societat. Un exemple d’èxit en aquest sentit és la campanya que vàrem fer en col·laboració amb l’InfoK del Súper 3 perquè els nens i nenes de Catalunya posessin el nom al primer nanosatèl·lit de la Generalitat. Prop de 10.000 nenes i nens van participar en el concurs i van escollir el nom d’Enxaneta, una acció que veritablement ha servit per apropar aquesta estratègia del Govern al conjunt de la societat catalana.
Quins són els reptes que té Catalunya el 2022 en l’àmbit de la indústria espacial?
Fa poques setmanes acabem de tancar la consulta pública prèvia de l’Agència Espacial de Catalunya en la que hem recollit les opinions i demandes de les empreses, dels agents de recerca i innovació i de tots els actors implicats en el sector sobre la seva necessitat i funcions que hauria de tenir. De manera clara es referma el compromís del govern d’impulsar el sector espacial i majoritàriament es veu la necessitat d’un organisme que centralitzi i lideri l’impuls d’aquest sector, però no en la creació d’un nou ens des de zero constatant el referent dins del sector que representa l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Per tot plegat, el 2022 serà el que fixarem les competències i recursos en l’IEEC per tal que dugui a terme les funcions d’impuls de l’activitat del NewSpace a Catalunya i estructurar d’aquesta manera una entitat sobre la qual desplegar la política satel·litària i gestionar adequadament l’activitat del sector de l’espai a Catalunya.
